La presidenta de CRUE i rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, ha sigut l’encarregada de clausurar el curs «Ciència i polítiques públiques» de la Universitat d’Estiu de l’UJI, en el qual ha quedat de manifest la necessitat d’aproximar i vincular la ciència a l’administració perquè es tinga en compte la comunitat científica a l’hora de prendre decisions i legislar en un moment complex i volàtil com l’actual. La rectora de l’UJI ha destacat en la seua exposició que «només a través del suport a les ciències podrem establir el progrés social i econòmic».
Amb anterioritat a l’acte de clausura, Ximo Puig, ambaixador d’Espanya davant l’OCDE i expresident de la Generalitat, ha realitzat l’última intervenció de les jornades en la qual ha destacat que «quan no s’incorpora l’evidència científica a les decisions que s’han de prendre, es produeixen males eleccions». Puig ha impartit la conferència «Millors polítiques (amb ciència) per a una vida millor. Una visió des de l’OCDE» i ha assegurat que «un polític que improvisa és un perill, i la base per a encertar és el procés valoratiu i el seu suport en la ciència», i ha recordat el treball que es va fer des del govern valencià durant la pandèmia. L’ambaixador d’Espanya en l’OCDE ha fet referència a l’actual moment de la política i de la societat davant el qual ha apuntat que «el pitjor enemic de la ciència és el populisme, i davant d’això tenim el repte d’aconseguir que no es minimitze el valor del científic», per la qual cosa «el paper actual de la universitat és més important que mai, i per això no pot abdicar de la seua funció davant la societat enmig dels atacs que pateix la ciència», ha explicat.
Durant la celebració del fòrum, experts, assessors, acadèmics i científics han donat a conéixer la seua experiència en diversos àmbits com són la recentment creada Oficina Nacional d’Assessorament Científic (ONAC), dependent de la Presidència del Govern, i l’Oficina de Ciència i Tecnologia del Congrés dels Diputats (Oficina C), que serveixen d’òrgan assessor per a l’Executiu i per als 350 diputats que integren el Congrés a l’hora de decidir o debatre sobre diferents temàtiques.
Precisament, l’Oficina C va ser l’eix a partir del qual ha girat la primera taula redona que s’ha desenvolupat durant la jornada sobre «La ciència per a la democràcia: possibilitats i dificultats». Aquesta ha tingut com a participants Maite Iriondo de Hond, tècnica d’evidència científica i tecnològica de la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia (FECYT); Cristina Fernández García, tècnica de connexió amb la comunitat científica i la societat de la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia (FECYT); Silvia Carrascal Domínguez, rectora de la Universidad San Jorge; i Miguel Ángel Castro Arroyo, rector de la Universitat de Sevilla, i ha sigut moderada per Jesús Lancis Sáez, vicerector d’Investigació de la Universitat Jaume I.
Durant la seua intervenció, Maite Iriondo, membre de l’Oficina C, ha ressaltat «la importància de tenir coneixement sobre els temes que es debaten i es tracten en el Congrés i també a l’hora de legislar». En aquest sentit, Cristina Fernández, ha explicat que es treballa estretament amb els diputats i la comunitat científica a través d’un programa de connexió, anomenat d’aparellament, «la qual cosa ajuda els científics a conéixer millor com es treballa en el Congrés dels Diputats per a poder realitzar millor el seu treball». Iriondo ha explicat que el funcionament d’aquest òrgan «és una demostració que l’assessorament científic està creixent i acostant la ciència a les tasques parlamentàries».
La jornada ha tingut també una taula redona sobre «Assessorar des de l’acadèmia: experiències en l’àmbit legislatiu i universitari», en la qual han participat Xavier Querol, professor d’Investigació del CSIC en l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua IDAEA-CSIC i doctor honoris causa de la Universitat Jaume I, i Ana Lluch, PDI emèrita de la Universitat de València i doctora honoris causa de la Universitat Jaume I, que han participat en assessoraments amb diferents governs estatals i autonòmics sobre diversos temes com el medi ambient o el càncer. Querol ha manifestat que «les píndoles de ciència són necessàries per a assessorar els polítics sobre les decisions que han de prendre» i ha expressat que «el més lògic, una vegada els polítics conegueren l’informe dels científics, seria que preguntaren què podem fer al respecte». Al mateix temps, ha reivindicat que «la transferència de coneixement després des de la universitat no està prou valorada». Per part seua, Ana Lluch ha relatat com el desenvolupament i la transferència del coneixement des de la universitat li va servir per a crear el Circuit Ràpid Oncològic (CRO), un programa que la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana va validar per a disminuir el temps de resposta davant els casos de càncer.