L’article “Alimentando el ego. La banalización de los contenidos de los influencers y su impacto en la identidad de los jóvenes. Estudios de caso en España y Chile” de la vicedegana de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Núria Roca Trenchs; la professora Ana Maria Castillo Hinojosa; i del degà de la Facultat, Pedro Sigaud Sellos, alerta de la tendència dels ‘influencers’ a publicar continguts d’escassa qualitat als mitjans socials
L’estudi, publicat a la revista especialitzada Revista Latina de Comunicación Social ha consistit en una anàlisi dels continguts publicats als perfils dels sis influencers més seguits a Espanya i els sis més seguits a Xile (per ser dos països de parla hispana) a Instagram, YouTube i TikTok. En total, s’han recopilat 439 continguts publicats d’aquests dotze creadors de contingut, entre els quals trobem personatges populars com Aida Domènech, Fernanda Villalobos o el youtuber Rubén Doblas, “El Rubius”. Aquestes publicacions s’han ordenat en 19 categories, que recullen els temes identificats durant l’anàlisi.
La majoria dels creadors de continguts analitzats exposen la seva vida personal i seguidament publicacions relacionades amb la imatge o el culte el cos i els viatges. Segons l’estudi, els influencers analitzats comparteixen en menor mesura temes relacionats amb la solidaritat i la salut mental. Els autors de l’article argumenten que “els continguts relacionats amb tasques socials, quan venen de comptes que no s’hi dediquen obertament, poden propiciar que els influencers siguin percebuts com persones compromeses socialment o, contràriament, com a persones que només tenen la voluntat d’augmentar la seva visibilitat”.
La recerca mostra l’escassa qualitat dels continguts publicats pels creadors de contingut objecte d’estudi. Els autors afirmen que “aquests continguts mostren, en molts casos, una tendència a la banalització. Això pot influir en la construcció de la identitat dels joves perquè aquests continguts poden fomentar un model de referència superficial i individualista”.
De fet, l’estudi destaca el rol dels influencers com a líders d’opinió entre el públic jove: “Els influencers, com a figures públiques amb gran impacte, poden potenciar un model aspiracional i superficial si no ofereixen continguts de qualitat. Això pot portar els joves a valorar més l’exhibició personal que el contingut informatiu o educatiu, i afectar la seva percepció de l’èxit i la realització personal”, expliquen els autors.
L’estudi adverteix que les publicacions analitzades no ofereixen qualitat informativa, formativa ni d’entreteniment (creativitat, originalitat o professionalitat). En aquest sentit, els experts recorden que els mitjans socials tenen un gran potencial “si s’utilitzen estratègies creatives que combinin rigor informatiu amb formats dinàmics, com l’humor, que poden fer que continguts formatius siguin més atractius per al públic jove”, el majoritari a les plataformes digitals. L’article, però, constata la “percepció subjectiva” actual per avaluar la qualitat dels continguts i la dificultat de mesurar aquesta variable, motiu pel qual caldria delimitar, en l’àmbit dels mitjans socials, què s’entén per qualitat.
Finalment, l’estudi alerta dels possibles problemes de governabilitat en societats on predomini l’individualisme. Els investigadors de UIC Barcelona expressen que “la manca de solidaritat i empatia pot reduir el suport ciutadà a iniciatives que busquin el bé comú i afegeixen que “una societat centrada en l’individualisme pot ser més susceptible a la desinformació i la manipulació”, motiu pel qual consideren “crucial” la promoció dels valors col·lectius i una cultura de la participació per garantir una governabilitat inclusiva. A més, remarquen la necessitat de reforçar la formació en alfabetització mediàtica i informacional entre el públic jove, que és l’usuari principal dels mitjans socials.