L’investigador
de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la
Universitat de Cantabria (IHCantabria) Daniel Depellegrin, juntament amb Carolina
Martí (UdG), Javier Garcia Sanabria (UCA), Maurizio Ambrosino (Uni Sannio) i
Sanjoy Roy (Bengal Institute), ha publicat a la revista Nature Ocean
Sustainability l’estudi “More robust offshore
wind energy planning through model ensembling”, el qual proposa un
enfocament innovador per a planificar l’energia eòlica marina. L’estudi, utilitza
una tècnica d’avaluació híbrida de múltiples criteris per equilibrar els
factors ecològics, socials, econòmics, tecnològics i espacials, d’acord amb una
base de dades que contempla 39 indicadors, una de les més grans d’Europa en
aquest camp.
El projecte,
finançat per la beca de recerca postdoctoral Marie Skłodowska-Curie Actions
2021 del programa Horizon Europe, ha analitzat
19 àrees del mar Atlàntic i Mediterrani amb alt potencial per al
desenvolupament de l’energia eòlica marina. L’estudi es basa en cinc aspectes
clau: la coexistència entre els diversos usos marítims; la minimització dels
impactes ecològics i socials; l’eficiència espacial per minimitzar les
interaccions i els conflictes; l’equitat distributiva en la repartició de
beneficis i càrregues per a les comunitats costaneres, i l’ús de tecnologies
per maximitzar la viabilitat tècnica.
Depellegrin apunta que “l’estudi
identifica múltiples llacunes en la recerca actual en planificació espacial
marítima. En particular, destaca la necessitat d’un major conjunt de dades
locals que puguin incorporar característiques socials i ecològiques del
territori a l’anàlisi”. L’investigador ha afegit que “la implantació de grans infraestructures
que haurà d’acollir el mar requereix equips de recerca multidisciplinaris,
capaços d’analitzar i processar grans quantitats de dades, per convertir la
informació produïda en un document de fàcil comprensió. A més, l’experiència
creixent entre els grups de recerca europeus en l’àmbit de l’ordenació de
l’espai marítim propiciaria l’intercanvi de coneixement i experiències per
aconseguir que els models siguin més equilibrats i interdisciplinaris”.
Les conclusions de la
investigació, després d’analitzar els 39 indicadors han permès crear un mapa
(Figura 1) que apunta que les millors zones per a la instal·lació de parcs
eòlics marins serien les Rías Baixas (NOR1) i Cabo Ortegal de Galícia (NOR4),
la costa de Luarca d’Astúries (NOR7), el Golf de Roses i Cap de Creus (LEBA1) i
la costa oriental de Menorca (LEBA2 i LEBA3).
L’altra conclusió que ha
assolit l’estudi és la necessitat d’integrar dades quantitatives locals a
l’anàlisi de les diferents opcions de planificació. Això ajudaria a avançar en
la investigació científica, informar els responsables i les comunitats costaneres,
i identificar llacunes d’investigació que s’han d’abordar en el futur.
Intel·ligència artificial
aplicada a la implementació de l’eòlica marina
Una de les tècniques més
innovadores que ha desenvolupat el projecte és l’ús de la intel·ligència
artificial per informar els prenedors de decisions sobre els factors més
importants per a cada demarcació. Aquest sistema redueix la complexitat i
prioritza els criteris més crítics dins de cada subdivisió de planificació.
Aquest enfocament és essencial per transmetre els resultats de manera eficaç i
simple als prenedors de decisions i a la ciutadania.