L’estudi dels professors del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona, publicat a la prestigiosa revista International Journal of Urban and Regional Research, porta per títol «Urban Planning Paradoxes and Sociospatial Fragmentation: The Superblock Barcelona Case (2016-2023)», i ofereix una anàlisi acadèmica del projecte Superilla Barcelona. La recerca contrasta els objectius declarats del model —centrats en la sostenibilitat i la millora de la qualitat de vida urbana— amb la seva implementació pràctica, i reflexiona sobre com aquest enfocament pot afrontar els grans reptes ambientals i socials des d’una òptica més àmplia i metropolitana. 

Barcelona és reconeguda arreu del món com una ciutat capdavantera en la promoció de models urbans sostenibles. El projecte Superilla Barcelona, impulsat amb la voluntat de pacificar carrers, reduir el trànsit i incrementar els espais per als vianants, ha esdevingut un referent internacional que ha despertat l’interès de ciutats com Viena, Rotterdam, Los Angeles o Bogotà. En aquest context, l’estudi dels investigadors de la UB aporta elements per a la reflexió col·lectiva sobre com aquest model pot evolucionar per integrar millor la complexitat socioespacial de la ciutat i reforçar la seva connexió amb la realitat metropolitana. 

La recerca parteix d’una perspectiva crítica basada en la teoria de la urbanització planetària, segons la qual els processos urbans ja no poden entendre’s només a escala local, sinó com a part d’un sistema global que transcendeix les fronteres administratives. El treball es fonamenta en una metodologia híbrida: Lluís Frago va participar com a observador en catorze reunions del Consell Assessor de la Superilla Barcelona, un organisme que va crear el consistori per assessorar sobre el desenvolupament del projecte, i alhora va entrevistar experts, exresponsables municipals i representants d’entitats econòmiques. Aquest enfocament li ha permès accedir a debats interns i examinar la relació entre els objectius del projecte i la seva aplicació pràctica al territori.  

Del barri a la metròpoli: el debat sobre l’àmbit de la transformació 

L’article observa que el model Superilla, presentat com una solució als efectes del canvi climàtic i un model de ciutat més saludable i humana, s’ha desenvolupat principalment des d’una òptica de proximitat i actuació en l’àmbit de barri, sense tenir en compte la complexitat funcional i territorial de Barcelona. Els autors parlen d’un fenomen que anomenen «localcentrisme», una focalització per intervenir només a escala de districte o barri, que desconnecta les actuacions de la realitat metropolitana i de les necessitats del conjunt de la ciutat. 

Un dels casos que s’han analitzat amb més profunditat és el del districte de l’Eixample, on s’ha desplegat el projecte de manera més intensiva. Tot i ser un espai d’alta densitat, amb una gran concentració d’activitats econòmiques, sanitàries i culturals, les actuacions del model Superilla s’han guiat per criteris residencials i ecològics. Això ha generat algunes inquietuds per la pèrdua de funcionalitat urbana i l’impacte sobre sectors com el comerç, la restauració o el transport de mercaderies. 

Tres paradoxes que cal considerar en el desplegament del model 

Frago i Morcuende identifiquen tres paradoxes que, al seu parer, poden generar tensions en el desenvolupament del model Superilla. En primer lloc, apunten que el projecte podria afavorir una certa fragmentació territorial, ja que és possible que intensifiqui la dinàmica competitiva entre municipis i fomenti una urbanització més aïllada i amb desigualtats d’accés als serveis. En segon lloc, observen que l’objectiu d’afrontar reptes globals com el canvi climàtic sovint es tradueix en accions molt focalitzades a escala local, amb un impacte que pot resultar limitat si no s’integra en una estratègia més àmplia. Finalment, expressen que el model tendeix a prioritzar la funció residencial de l’espai urbà i deixa en segon pla altres usos com el comerç, l’activitat econòmica o la mobilitat, amb el risc que aquesta orientació redueixi la complexitat urbana i el dret col·lectiu a la ciutat. En aquest sentit, introdueixen el concepte de «fer ciutat fent menys ciutat» per referir-se al risc que certes intervencions puguin restringir el potencial inclusiu de l’espai públic, tot i partir d’un discurs amb vocació transformadora i socialment compromesa. 

Un debat obert sobre el futur del model Barcelona 

L’estudi reconeix la importància d’actuar davant dels reptes ambientals i els efectes de la contaminació urbana, i obre una reflexió sobre les estratègies escollides per fer-hi front. Els autors apunten que els enfocaments basats en intervencions puntuals i tàctiques, tot i els avenços, podrien beneficiar-se de més flexibilitat i coherència dins d’un marc més ampli. També suggereixen que el discurs sobre la sostenibilitat hauria de reforçar-se com a eix estructural d’un projecte integral de transformació urbana i territorial. 

El treball de Frago i Morcuende té com a objectiu principal contribuir al debat sobre el futur del model Barcelona, i proposa avançar cap a una planificació amb visió metropolitana, integradora i sistèmica, capaç d’afrontar els grans reptes globals mitjançant polítiques coordinades i transversals. 

Lluís Frago és professor de Geografia a la Universitat de Barcelona i expert en urbanisme crític i planificació territorial. Ha publicat nombrosos estudis sobre les transformacions de la ciutat contemporània i ha participat activament en debats públics sobre el futur de Barcelona. 

Alejandro Morcuende, també professor de la UB, centra la seva recerca en la teoria de la urbanització planetària, la fragmentació territorial i les noves formes de governança urbana. Tots dos són membres del Grup d’Estudis Comercials i Urbans (GECU) de la UB. 

Consulta l’article 

L’article complet està disponible amb accés obert a la revista International Journal of Urban and Regional Research: https://doi.org/10.1111/1468-2427.13273