El grup DAM-Decisió i Memòria de la Universitat Jaume I de Castelló, liderat per Raphael Kaplan i integrat per personal científic d’Espanya, Itàlia i els Estats Units, ha publicat recentment els resultats de dues investigacions que revelen noves dades sobre el comportament del cervell humà en qüestions tan quotidianes com la presa de decisions o la participació en l’entorn social.
En una nova línia d’investigació del Dr. Kaplan, les doctorandes Mariachiara Esposito i Lubna Abdul han demostrat que les regions cerebrals, l’hipocamp i l’escorça prefrontal medial, utilitzen els límits d’un context per a guiar la presa de decisions tant en contextos espacials com abstractes, segons expliquen en l’article «Flexible hippocampal representation of abstract boundaries supports memory-guided choice» publicat recentment en la revista Nature Communications.
Els límits d’un ambient ens ajuden a navegar en l’espai físic, i recordar on hem estat. L’hipocamp s’encarrega de recordar aquestes posicions i són sensibles als canvis en aquests límits espacials. El que no era clar és si els límits hipotètics, per exemple la relació entre la grandària i el preu d’un pis quan el cerques per a una persona o per a una família, involucren les mateixes regions del cervell de la mateixa manera. Aquesta investigació demostra que el cervell pot integrar els límits de diferents característiques i adaptar-los als canvis de context i criteri per a guiar decisions quotidianes com ara decisions econòmiques.
ANCORATGE SOCIAL
En una altra de les línies d’investigació del Dr. Kaplan, la doctoranda Marta Rodríguez ha demostrat que les preferències subjectives afecten la manera en què vinculem diferents persones entre si, per exemple quan organitzem una trobada i necessitem recordar les preferències dels nostres convidats i la relació entre elles. Les regions cerebrals responsables de recordar les preferències alienes també ens mostren en quina mesura difereixen de les nostres, encara que la comparació entre elles no siga necessària.
Aquest fenomen, conegut com «ancoratge social», suggereix que els nostres biaixos personals influeixen en com recordem les preferències de la resta de persones. Els resultats de l’estudi «Social knowledge about others is anchored to self-knowledge in the hippocampal formation», publicat també recentment en la revista PLOS Biology, proporcionen informació clau sobre com els nostres biaixos cognitius modelen la memòria social.
El grup DAM-Decisió i Memòria de la universitat pública de Castelló estudia les computacions cognitives i neuronals que guien la presa de decisions i la memòria a llarg termini en la vida quotidiana. El seu coordinador, Raphael Kaplan, imparteix docència en el Màster Universitari en Investigació en Cervell i Conducta, que compta amb pràctiques en els laboratoris d’investigació vinculats amb aquesta especialitat.
Les investigacions publicades en Nature Communications i PLOS Biology compten amb el suport del Programa de Suport al Talent Investigador de la Comunitat Valenciana (CIDEGENT/2021/027), el Pla d’Investigació Propi de l’UJI (UJI-B2022-45) i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (PID2021-122338NA-100).
Articles
«Flexible hippocampal representation of abstract boundaries supports memory-guided choice». Mariachiara Esposito, Lubna Abdul, Ameer Ghouse, Marta Rodríguez Aramendía, Raphael Kaplan. 2025. Nature Communications. https://doi.org/10.1038/s41467-025-57644-6
«Social knowledge about others is anchored to self-knowledge in the hippocampal formation». Marta Rodríguez Aramendia, Mariachiara Esposito, Raphael Kaplan. 2025. PLOS Biology. DOI: