Un acte de reivindicació i memòria
|
Cultura
|
Solidaridad
|
Cultura
|
Solidaridad
La Diada de la Memòria d’enguany, conduïda per la periodista Neus Bonet, es va centrar, doncs, a recórrer la trajectòria d’un moviment clau en la lluita per les llibertats individuals i col·lectives de Catalunya: el sindicalisme. Mayayo, l’encarregat d’explicar la importància dels sindicats, en un moment de la seva glossa va recordar la figura de l’historiador Josep Termes, que va afirmar que «Catalunya era més un país de sindicats que de partits polítics».
El catedràtic va fer un repàs exhaustiu del sindicalisme, des dels primers conflictes laborals —com els de la Fàbrica Nova de Manresa l’any 1946 o a la vaga contra la carestia de la vida que es va produir al cinturó industrial de Barcelona l’any 1951— fins a les darreres raneres del franquisme —amb l’aparició de les Comissions Obreres i la Unió de Pagesos i els darrers represaliats, com Antonio Ruiz Villalba, Manuel Fernández o Roque Peralta, entre d’altres. Mayayo va afirmar que aproximadament dues-centes mil persones es van morir de fam durant la llarga postguerra. «La repressió política, la fam i la misèria van esperonar l’emigració dels anys quaranta i cinquanta a Catalunya. La majoria de migrants no només van aportar força de treball, sinó també una cultura política i sindical ben marcada», va remarcar el catedràtic.
«La història ens ensenya que la humanitat no aprèn res de la història. Potser actes com aquest no serveixen per evitar la barbàrie o la regressió de drets, però ben segur ens alliçonen de quin ha de ser el nostre comportament», va concloure Mayayo. No va voler acabar la intervenció sense recordar la important tasca de la Universitat de Barcelona, a través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) i del CRAI Pavelló de la República, per a la preservació documental i transmissió del coneixement del sindicalisme.
La lluita continua
A continuació, el rector de la UB, Joan Guàrdia, i la secretària general de la Universitat, Marina Solé, van lliurar als homenatjats una placa commemorativa. Va recollir-la Javier Pacheco, secretari general de Comissions Obreres de Catalunya, en nom de José Luis López Bulla, absent per malaltia. López Bulla, nascut a Santa Fe de Granada, va ser líder destacat de les Comissions Obreres, secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya durant gairebé dues dècades i diputat del Parlament de Catalunya. «Fer un acte de memòria és fer un acte de reivindicació política, perquè és un acte de reparació i justícia», va assenyalar Pacheco, que va reivindicar el sindicalisme com una eina fonamental per «barrar el pas a la ultradreta i lluitar per la justícia social».
Camilo Rueda (Castillo de Locubín, Jaén) va ser militant de la UGT i del PSC. Un policia de paisà el va ferir greument quan repartia propaganda sobre el Primer de Maig. Com a conseqüència, va perdre un ronyó, una part del fetge i el colon. En el discurs d’agraïment, Rueda va recordar «aquells anys tan durs per la classe treballadora», al mateix temps que va demanar a la Universitat que orienti la joventut «en la lluita a favor de l’educació i la salut pública».
Manuel Zaguirre (Bacares, Almeria), líder de la Unió Sindical Obrera durant vint-i-cinc anys i vicepresident de la Confederació Mundial del Treball, va ser reconegut amb la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball. Emocionat per l’homenatge de la Universitat de Barcelona, Zaguirre va advertir del «retorn dels vells zombis autoritaris, de bracet d’un capitalisme salvatge i inhumà». Com a antídot, va demanar al sindicalisme que recuperi la capacitat de teixir aliances amb l’objectiu de «construir societats fundades en democràcies reals i en l’estat social».
Maruja Ruiz (Guadix, Granada) va ser líder del moviment veïnal a Nou Barris. Va organitzar la tancada a l’església de Sant Andreu de Palomar l’any 1976 a conseqüència del conflicte de Motor Ibérica. En una breu intervenció, va agrair a la Universitat de Barcelona el reconeixement.
D’altra banda, Josep Riera (Mataró), que Mayayo va definir com a «pagès de dia i sindicalista de nit», va ser una figura clau de la Unió de Pagesos, sindicat que va liderar durant més de dues dècades. Durant la intervenció, va recordar unes paraules del seu pare, que l’advertí que «el franquisme duraria tant que deixaria pòsit». Va reivindicar el llegat de la Unió de Pagesos, un moviment que «sempre va fugir del gremialisme».
Fugint de la nostàlgia
El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, va tancar l’acte afirmant que «tenim l’obligació de mantenir la memòria viva». Així mateix, va recordar que la universitat, com a «institució represaliada», va ser apartada de «la seva sagrada missió d’ensenyar». «Avui no fem un acte de nostàlgia, sinó de reivindicació i memòria. Volem enviar un missatge a la gent jove: ells són el futur i el futur ha d’estar ple d’esperança», va concloure Guàrdia.
La intervenció musical del grup La Pau va ser l’epíleg d’una nova Diada de la Memòria. Es tracta d’una jornada anual a través de la qual la Universitat de Barcelona recorda i homenatja els esforços i sacrificis de persones i col·lectius a favor de les llibertats durant el franquisme.
Galería multimedia
Vídeo de reconeixement dels sindicalistes represaliats pel franquisme
Flickr
