Les dues docents destaquen que cada vegada són més els pacients que busquen atenció psicològica i recorden la importància de reconèixer l’especialitat de psicooncologia i cures pal·liatives ja que es tracta d’una malaltia complexa que requereix habilitats i formació específica
Cada 4 de febrer, el Dia Mundial contra el Càncer posa el focus en una de les malalties més prevalents a escala global, i en destaca no només els avanços mèdics, sinó també l’impacte emocional en els pacients, familiars i supervivents. Més enllà del tractament oncològic, moltes persones fan front a seqüeles psicològiques que poden romandre durant anys, com l’ansietat, la depressió i la por a la recaiguda, la qual cosa incideix en la importància d’una atenció integral que inclogui el suport psicològic especialitzat.
Tània Estapé, psicòloga especialitzada en Psicooncologia i professora del Departament de Psicologia de UIC Barcelona, ha destacat que tots els pacients coincideixen que “hi ha un abans i un després” després de tenir un càncer i, encara que “el temps va minorant la por, són persones que queden amb una sensació de vulnerabilitat per haver estat realment conscients de la fragilitat de la vida”. A més a més, a això cal afegir, segons l’especialista, “la por de la recaiguda, denominada la Síndrome de l’Espasa de Dàmocles, que es veu exacerbada davant visites de control, molèsties corporals, etc.”.
A més d’aquesta por, la psicòloga i presidenta de la Societat Espanyola de Psicooncologia ha recordat que, després d’un càncer, a vegades l’autoimatge es veu deteriorada, “sobretot en casos en què hi ha hagut canvis estètics o funcionals, i això comporta una disminució de l’autoestima. Davant aquesta situació, cada vegada són més les persones que sol·liciten atenció psicològica”, ha afegit.
No obstant això, malgrat l’augment de les consultes, “la falta de professionals especialitzats dificulta l’atenció emocional als pacients”, explica Ingrid Ramo, psicòloga i especialista en Cures Pal·liatives de la Clínica Cuides UIC Barcelona i coordinadora de l’EAPS Cuides de la Fundació “la Caixa”. Per aquest motiu, societats científiques com el Consell General de Psicologia d’Espanya (COP) estan duent a terme accions per poder implementar l’especialitat de Psicooncologia i Cures Pal·liatives. Ramo ha insistit que, “atesa la complexitat de la malaltia, els psicòlegs en aquest àmbit han de tenir unes habilitats i una formació molt específiques”. En la seva opinió, “el reconeixement de l’especialitat, a més de regularitzar un itinerari formatiu per als professionals, també faria que es destinessin més recursos en els dispositius sanitaris”.
L’especialista ha explicat que el grau en Psicologia de la Universitat inclou una assignatura per a alumnes de quart curs sobre psicooncologia i psicologia de les cures pal·liatives en la qual participen altres professionals especialitzats amb una llarga trajectòria professional. “La nostra mirada formativa s’enfoca en què els alumnes no només adquireixin coneixements específics sobre la intervenció en aquesta àrea sinó també en les habilitats i actituds que ha de tenir el professional per establir una relació d’ajuda de qualitat”, ha conclòs.