Prop del 80% de l’estudiantat universitari assegura no haver participat mai en cap òrgan de gestió ni associació de la seua institució educativa. Així ho assenyala l’informe Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2023-2025) de la Xarxa Vives que s’ha fet públic avui i que recull l’opinió de 45.572 alumnes de 20 universitats de la Xarxa Vives (Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i el Principat d’Andorra). D’aquests, un miler són de la UdL.
Les dades assenyalen que la participació de l’estudiantat universitari en la vida institucional i associativa és minoritària: sols un 6,8% ho fa de manera habitual o molt sovint en algun òrgan de gestió i un 5,8%, en associacions o entitats. L’informe també posa en evidència la baixa implicació de l’alumnat en la presa de decisions acadèmiques i la seua percepció de manca d’influència en la vida universitària. Un de cada cinc (22,9%) afirma sentir-se ignorat per les institucions educatives.
Tot i que un 40,4 % considera que és consultat a través d’eines com enquestes de satisfacció o grups de treball, només un 25,6% assenyala que té la possibilitat de participar en la presa de decisions quan ho vol. «Fora important reflexionar sobre el model d’implicació de l’estudiantat que s’està promovent des de les universitats, tenint en compte les seues repercussions en termes de governança», assenyalen els directors científics de la quarta edició de l’informe.
El Via Universitària també destaca una reducció general de temps dedicat a l’estudi autònom. La mitjana se situa en 22,8 hores per crèdit, una tendència a la baixa respecte a edicions anteriors de l’informe. Això «podria estar relacionat amb diversos factors que caldria analitzar amb més profunditat, com els canvis en la presencialitat, l’ús de metodologies docents o la conciliació dels estudis amb altres responsabilitats», segons els autors. «Aquesta reducció planteja reptes importants per a la qualitat de l’aprenentatge universitari i per a l’adaptació de nous models d’ensenyament a les necessitats de l’estudiantat», afegeixen.
Quan al perfil sociodemogràfic de l’alumnat universitari, es manté la tendència d’anys anteriors. Als graus, el percentatge de les persones provinents de classe baixa ha baixat del 9% al 8%, mentre el de les de classe alta ha pujat del 58,8% al 63%. Les mateixes diferències s’observen als màsters, amb un 61% d’estudiantat de classe alta i un 10%, de classe baixa. «Aquestes xifres evidencien que el sistema universitari encara està lluny d’assolir l’equitat desitjada», destaquen els directors científics de l’informe.
Altres conclusions del Via Universitària 2023-2025 subratllen les dificultats de l’experiència universitària per la pressió econòmica, la consolidació de la universitat no presencial, la bretxa de gènere que es manté tant en la tria d’estudis com en la distribució del temps personal, i l’ansietat i els problemes de salut mental que continuen afectant l’estudiantat universitari.
En l’elaboració de l’informe han participat la vicerectora d’Estudiants i Ocupabilitat de la Universitat de Lleida, Montse Rué; la cap de Qualitat i Planificació Docent, Carme Sala; i el catedràtic de Sociologia, Fidel Molina.