- L’Organització Catalana de Trasplantaments celebra els 40 anys de la coordinació de trasplantaments
- Des de llavors, més de 30.000 persones han rebut un trasplantament d’òrgans
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha presidit aquesta tarda l’acte de commemoració dels 40 anys de la coordinació de trasplantaments a Catalunya i a Espanya on ha apuntat que “els criteris ètics fan que la gent tingui confiança i doni òrgans”, uns criteris que segons Illa van amb “independència de l’estat social, en independència de l’economia de cadascú”, on tothom “en base a criteris científics, mèdics, té accés”.
El cap de l’Executiu ha destacat la “coordinació molt complexa entre professionals mèdics, al mateix interior d’un hospital, però també de transport que requereix la cooperació de cossos i forces de seguretat, de persones que transporten”, una coordinació “molt exigent, que ha de ser molt precisa i que requereix una capacitat logística molt rellevant”. En aquesta línia el president Illa ha posat de manifest que aquesta organització es fa des de sector públic i ha afirmat que “no sé si hi hauria una organització privada que seria capaç de fer això com es fa des del sector públic”.
El president de la Generalitat ha destacat també la solidaritat per “ajudar que una altra persona millori la seva qualitat de vida i l’allargui” després de la pèrdua d’un ésser estimat.
Per cloure el seu parlament, el cap del Govern ha reivindicat l’ambició de “ser capaços de mirar molt enllà i de fer un salt endavant”, afirmant que el sistema sanitari català està “a cotes altes d’excel·lència”, és un sistema “que funciona molt bé”, però Illa reconeix “l’hem d’adaptar, hem de reformar-ho”, és per això que el president ha demanat tenir coratge per afrontar “una actualització, una reforma del sistema sanitari per mantenir-lo al capdavant dels sistemes sanitaris”.
Han assistit a l’acte la consellera de Salut, Olga Pané i el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort. També han participat l’exdirectora de Trasplantaments de l’Hospital Vall d’Hebron, Teresa Pont, i gerent de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Campistol.
Catalunya i els trasplantaments
Catalunya ha estat pionera en la majoria dels trasplantaments a tot l’Estat: l’any 1926 es va fer el primer implant de còrnia a la Clínica Barraquer, el 1965 el primer trasplantament renal a l’Hospital Clínic de Barcelona, el 1983 el de pàncrees, també al Clínic, i un any més tard, el de fetge a l’Hospital de Bellvitge i el de cor a l’Hospital de Sant Pau.
Aquell mateix any (1984), el Departament de Salut va posar en marxa el Programa de trasplantaments, una iniciativa innovadora i pionera a l’Estat que pretenia ordenar l’incipient món dels trasplantaments no renals. Es va crear la xarxa de centres autoritzats per a la detecció de donants i els diferents programes de trasplantaments a determinats hospitals. A més, es va definir el rol del coordinador hospitalari de trasplantaments, professional mèdic responsable del procés de donació a cada un dels hospitals autoritzats per a l’obtenció de donants, una figura fonamental que es considera la clau de l’èxit del conegut com a Model espanyol de trasplantaments, una referència al món.
Un any després, el 1985, el Programa de trasplantaments evolucionava al Centre de Coordinació de Trasplantaments de Catalunya, amb la creació d’una oficina extrahospitalària de coordinació de l’intercanvi d’òrgans entre els diferents hospitals autoritzats de la xarxa. L’oficina estava de guàrdia les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Més hospitals, majoritàriament de Catalunya, però també d’altres comunitats autònomes espanyoles, s’anaven sumant a la xarxa de centres autoritzats per a la detecció de donants, principalment per voluntat i iniciativa dels mateixos professionals sanitaris. Durant aquests primers anys, des de 1985 fins a 1989 (any de creació de l’Organització Nacional de Trasplantaments [ONT]), l’oficina de Barcelona va coordinar l’intercanvi d’òrgans tant dels hospitals catalans com de la resta de l’Estat.
El 1989, el Ministeri de Sanitat va crear l’ONT i va assumir la coordinació i l’intercanvi d’òrgans entre totes les comunitats autònomes espanyoles menys Catalunya. L’intercanvi d’òrgans entre tot el territori espanyol i les organitzacions europees es va seguir realitzant a través de l’oficina catalana, tal com es continua fent avui en dia.
L’any 1994 es va crear, per Ordre, l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), organització responsable de planificar, ordenar i coordinar totes les activitats relacionades amb l’extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l’intercanvi d’òrgans i teixits per utilitzar-los amb finalitats terapèutiques a Catalunya.
Els centres catalans també han estat protagonistes de noves iniciatives en anys posteriors, com el trasplantament renal de donant viu creuat (programa nacional i internacional), el trasplantament hepàtic Split, el trasplantament de cara total, el cardíac de donant en asistòlia o el d’úter de donant viva.
Catalunya és la comunitat autònoma amb més activitat de trasplantament i la segona en donació cadàver a l’Estat. L’any 2023 es va obtenir la xifra rècord de 384 donants cadàver d’òrgans i 189 donants vius renals, fet que va permetre assolir la xifra històrica de 179 trasplantaments per milió de població (1.393 intervencions), la qual cosa no està a l’abast probablement de cap estat o regió del món. Alguns programes de trasplantament dels hospitals catalans són referents aquí i a fora. (Activitat 2023)
40 anys després, i amb més de 30.000 trasplantaments d’òrgans realitzats pels hospitals catalans, Catalunya i Espanya són líders i referents mundials en donació amb una taxa de 49 donants per milió de població. Aquest fet ha suposat donar vida i esperança a milers de persones que, sense el trasplantament, no haurien sobreviscut.
Els primers trasplantaments d’òrgans i teixits
- 1926. Trasplantament de còrnia a la Clínica Barraquer de Barcelona (primer de l’Estat).
- 1965. Trasplantament renal a l’Hospital Clínic de Barcelona (primer de l’Estat).
- 1976. Trasplantament al·logènic de medul·la òssia a l’Hospital Clínic de Barcelona (primer de l’Estat).
- 1983. Trasplantament pancreàtic a l’Hospital Clínic de Barcelona (primer de l’Estat).
- 1984. Trasplantament hepàtic a l’Hospital de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat (1 primer de l’Estat).
- 1984. Trasplantament cardíac a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona (primer de l’Estat).
- 1990. Trasplantament pulmonar a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona (segon de l’Estat).
- 1994. Trasplantament de sang de cordó umbilical a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.
- 2008. Trasplantament intestinal a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona (primer de l’Estat).
- 2009. Trasplantament renal de donant viu creuat a l’Hospital Clínic de Barcelona (primer de l’Estat).
- 2010. Trasplantament total de cara a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona (primer de l’Estat).
- 2018. Trasplantament renal de donant creuat internacional a la Fundació Puigvert de Barcelona (primer de l’Estat).
- 2021. Trasplantament d’úter de donant viva a l’Hospital Clínic de Barcelona (primer de l’Estat).
- 2021. Trasplantament de cor de donant en asistòlia a l’Hospital de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat (primer de l’Estat).
Infografia: Història de la donació i el trasplantament
Sense donants no hi ha trasplantaments
L’OCATT i el sistema de salut de Catalunya volen destacar la generositat i la solidaritat dels donants i de les seves famílies que, gràcies al seu gest altruista, han fet un regal de vida i d’esperança a moltes persones que ho esperaven. Igualment, reconeixen la feina i el compromís de tots els professionals sanitaris i no sanitaris vinculats al procés de donació i trasplantament que han contribuït a l’assoliment d’uns resultats excel·lents a Catalunya, i recorden que fer-se donant és tan senzill com decidir la voluntat de ser donant i compartir-la amb la família i les amistats.
3
Imatges
