«El discurs filosòfic a menudo adolescència d’una certa entonació acomplejada (amb complex d’inferioritat, conscient o inconscient, davant de la ciència), com per a disimular la seva debilitat argumental, posada que en filosofia tot té refutació», explica Pere Lluís Font en el pròleg del llibre. El autor, que rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2025, el lunes 2 de juni, al Palau de la Música Catalana, defiende un estil directe que no sacrifique la naturalitat a favor de la transmissió del coneixement. Lo fa a través d’una selecció de textos propis sobre el sentit, la història i l’estat actual de la filosofia amb especial atenció al panorama català, però també a partir d’estudis dedicats a alguns dels seus referents: Michel de Montaigne, René Descartes, Ramon Sibiuda i Blaise Pascal. 

La filosofia al natural es divideix en dues parts. En la primera, titulada «Elogi de la filosofia» —en el sentit maragallià del terme elogi, no incompatible amb una actitud vigilante—, s’aborden quatre qüestions clau: la legitimitat de la filosofia en l’època de la ciència, la seva relació amb la pròpia història, la possibilitat d’adjecció sin que deje de tenir un valor universal i el seu estat de salut en l’actualitat, tant en el panorama internacional com en el nostre país. En la segona part, «Una tríada meravellosa», l’autor se centra en Montaigne, Descartes y Pascal, tres maîtres à penser que tienen en común la originalidad filosòfica y el estilo natural y que constituyen en sí mismos una cultura completa. 

Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934), de formació universitària francesa en filosofia i teologia, ha estat professor d’història de la filosofia a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, membre de la Reial Acadèmia de Buenes Lletres i socio fundador de la reconstituïda Societat Catalana de Filosofia, el 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2014 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida. Ha editat en català obres de Montaigne, Descartes, Pascal, Spinoza i Kant, i ha publicat nombrosos treballs d’història de la filosofia moderna, d’història del pensament català, d’història del pensament cristià i de filosofia de la religió. 

Coeditat amb Ediciones de la Universidad de Lleida, el llibre és la novedad de la col·lecció Filosofia UB, dirigida por Josep Monserrat, en la que se publican ensayos filosóficos originales de autores contemporáneos. Alguns dels últims títols que forman part són L’esfinx de la Modernitat. Escrits en homenatge a Salvi Turró, amb edició al cuidado de Àlex Mumbrú Mora i José M. Sánchez de León Serrano; Filosofia política. Una introducció (2a ed.), de Sergi Morales-Gálvez, Elvira Riera-Gil, Lluís Pérez-Lozano i Marc Sanjaume-Calvet (ed.), i Filòsofes de la contemporaneïtat (3.ª ed.), de Núria Sara Miras Boronat. Dins de la mateixa colección, la Sèrie Magna està dedicada a la traducció al català de clàssics de la filosofia universal. El darrer llibre publicat és la