El professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació Patricio Sánchez ha publicat un estudi sobre la transformació del panorama musical a Espanya en els últims quinze anys, a través d’una anàlisi de gairebé 25.000 cançons, i la divergència entre l’oferta de les principals emissores de ràdio musical i les cançons més venudes al país.
L’article titulat “El impacto de la digitalización sobre el alcance y capacidad prescriptora de la radio musical en España”, publicat a la revista Estudios sobre el Mensaje Periodístico, analitza el consum musical en el període 2008-2023 i revela una desconnexió creixent entre la popularitat mediàtica, representada per la ràdio, i les preferències de compra, reflectides en les vendes musicals. Segons conclou l’article, el més escoltat ja no és el més radiat.
2023: Els números 1 de les llistes només coincideixen amb els més venuts en un 15% d’ocasions
Per elaborar l’estudi, l’autor ha comparat quines han estat les cançons més descarregades en format digital, així com els rànquings de vendes d’àlbums, vinils i altres formats, amb les cançons més radiades setmanalment a les principals emissores del sector en els últims quinze anys. De 2008 a 2023, el percentatge de cançons coincidents entre el Top 20 de la ràdio musical i el Top 20 de les més venudes ha descendit un 17 %. La disminució és encara més acusada si es comparen els números 1 de les llistes de ràdio amb els números de l’1 al 3 en rànquings de vendes: la reducció és del 50 %. Només en un 15 % dels casos, el 2023, hi va haver coincidència entre les cançons més radiades i les més venudes.
Patricio Sánchez, professor de ràdio especialitzada a UIC Barcelona i durant 20 anys director de cadenes musicals a Atresmedia, apunta a una reavaluació de les estratègies de programació de la ràdio musical espanyola. “Sense una adaptació als gustos i comportaments dels oients joves, la ràdio musical podria perdre el seu paper rellevant i la seva connexió amb una audiència clau”, explica. “Abans de la digitalització del mercat musical, la ràdio era la via d’entrada a la música, l’escoltaves de petit. Si ja no forma part del decàleg vital dels joves, tampoc acabaran escoltant la ràdio generalista. Escoltar la ràdio és un hàbit, i cada oient menys és un dia menys de ràdio”, afegeix l’autor de l’article.
En aquesta línia, una altra dada que aporta l’article per explicar aquesta desconnexió és l’evolució dels gèneres musicals més radiats i més venuts. Si el 2008 la música llatina tot just acumulava un 2 % de les vendes, el 2023 va suposar el 90 % del mercat musical a Espanya. En canvi, les ràdios musicals, malgrat apostar progressivament pel gènere, es resisteixen a radiar-lo en les seves emissores, i arriba només al 40 % de la seva programació. “Les emissores també coneixen quin és el seu target. L’edat mitjana de l’audiència de Los 40 Principales és de 46 anys; si a aquest oient li poses tot el dia Bad Bunny o Karol G, probablement deixarà d’escoltar-te”, exemplifica l’autor.
La ràdio ja no és l’aparador de la música ni dels artistes
Una de les conclusions de l’estudi és que la ràdio musical està perdent la seva capacitat prescriptora, és a dir, de crear tendència i influir en la venda musical. Hi ha, doncs, una bretxa creixent entre el que s’escolta i el que interessa, i això posa en qüestió el binomi ràdio-indústria. “La ràdio musical ha estat tradicionalment un producte molt barat, extraordinàriament rendible, ja que té un cost residual per a una cadena”, explica Patricio Sánchez. “El concepte de fil musical associat a la ràdio ja no té el valor que tenia abans, ja que la gent pot escoltar-lo a les plataformes d’estríming”, aclareix el professor de UIC Barcelona.
Coneixedores de la situació, les discogràfiques ja no inverteixen tampoc en la promoció de grans artistes a la ràdio. “La relació entre la indústria musical i la ràdio és més curta i menys fructífera. Ja no és l’aparador de les estrelles”, sentencia l’autor.
L’estudi també apunta al fenomen de les xarxes socials com TikTok en el descobriment i la popularització dels artistes. “Ha suposat una sobreexposició brutal de la música, presentada d’una manera urgent, breu i amb poc recorregut, a les antípodes dels pilars sobre els quals es va fonamentar el negoci. Una cançó era una litúrgia, quelcom físic a les mans. TikTok aposta pel contrari”, afegeix l’expert. Les mateixes companyies discogràfiques utilitzen la xarxa social, amb un abast de més de 20 milions d’usuaris a Espanya (segons dades del 2022), per donar a conèixer les seves novetats a la Generació Z.
El futur de la ràdio musical a Espanya
L’estudi “El impacto de la digitalización sobre el alcance y capacidad prescriptora de la radio musical en España” evidencia un canvi significatiu en els hàbits de consum, impulsats per la digitalització i l’ús de les plataformes d’estríming, que no paren de créixer. Segons dades de Spotify, el 2023 la plataforma de música en estríming líder al món sumava 550 milions d’usuaris, 220 dels quals (40 %) en la modalitat de pagament.
Segons l’informe IFPI 2024, els ingressos per estríming han impulsat de manera significativa el creixement del mercat mundial de la música, i constitueixen gairebé la meitat del mercat global. La indústria musical, que ha estat afrontant la disrupció digital durant més temps que la ràdio, ha aconseguit mecanismes per consolidar la seva recuperació. Segons l’autor, la ràdio ha de reconsiderar el seu paper en la promoció musical en un entorn dominat pel digital.
El futur de la ràdio musical és, doncs, “descoratjador” per al professional, que ha estat al capdavant d’emissores com Europa FM o Melodía FM durant vint anys. “El negoci de la ràdio va arribar a Europa als anys setanta, amb prou feines té seixanta anys d’història”, explica Patricio Sánchez. Segons l’expert, si la ràdio musical no adopta un altre camí, una altra oferta o un altre contingut, tindrà problemes per “mantenir el múscul financer i la repercussió social que ha tingut els últims anys”, conclou.