Un equip d’arqueologia integrat per investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló, ICREA, la Universitat de Barcelona i la Diputació de Castelló ha trobat evidències que proven que el jaciment de les Coves Llongues, situat en la localitat de Sorita, en la comarca dels Ports, va ser ocupat durant el Neolític antic (segona meitat del VI mil·lenni abans de la nostra era). Les troballes assenyalen que aquest jaciment va ser un punt clau del contacte entre el riu Guadalop (i per extensió, l’Ebre) i el litoral castellonenc, el que podria demostrar que el riu Bergantes va ser una via important per a la difusió del primer Neolític.
Les Coves Llongues es troben en un indret no massa llunyà del riu Bergantes, principal curs fluvial del nord de la Comunitat Valenciana i afluent del Guadalop. Aquest jaciment es troba en una regió on fins ara mancaven evidències inqüestionables dels inicis del Neolític, però que ara es revela com de gran rellevància per a l’estudi de l’expansió de les primeres comunitats productores des del Mediterrani ibèric cap a la vall de l’Ebre, en emplaçar-se en un pas natural entre ambdós territoris.
Els treballs realitzats fins ara han permès diferenciar diversos nivells arqueològics que es poden datar entre el final del Paleolític i del Neolític. En el nivell més antic del Neolític s’han recuperat ceràmiques impreses i inciso-impreses, així com restes d’altres materials d’aquesta època com puntes de projectil. Totes aquestes troballes posen de manifest el potencial del jaciment, del qual s’han excavat, fins ara, uns sis metres quadrats. El jaciment també posseeix mostres d’art rupestre Llevantí, de les quals se n’han identificat noves figures.
L’abric de les Coves Llongues ajuda a millorar de manera important les dades disponibles per a una zona poc explorada arqueològicament, però clau per a ampliar el coneixement sobre el procés d’arribada, expansió i consolidació de les primeres comunitats neolítiques a la península Ibèrica. L’ocupació recurrent de l’indret suggereix que el lloc oferia un atractiu particular per a distints grups humans, ja siga per la seua ubicació estratègica en una zona de pas o per les característiques singulars de l’entorn.
Amb les dades recuperades fins ara, Dídac Roman i Inés Domingo consideren que es tracta d’una troballa crucial sobre el model d’expansió de les primeres poblacions neolítiques i sobre les rutes que van seguir per a establir-se en nous territoris. Ara, les investigacions continuen per a poder determinar amb una major precisió les característiques d’aquesta ocupació en les Coves Llongues, així com per a poder entendre millor la seua connexió amb altres punts importants del Neolític a la península. Del que no hi ha cap dubte és que aquesta troballa converteix aquest territori en un nou punt clau en la recerca sobre un dels grans canvis en la història de la humanitat: la neolitització.
La investigació es realitza en el marc dels projectes PID2021-128349NB-I00, finançats per MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ i per FEDER; CIDEGENT/ 2018/043 (Generalitat Valenciana) i ERC CoG LArcHer «Breaking barriers between Science and Heritage: approaches to Levantine Rock Art through Archaeology, Heritage Science and IT» (grant agreement No 819404).
Article: «Les Coves Llongues (Sorita, Els Ports, Castelló). Un nuevo yacimiento del Neolítico antiguo en el norte del País Valenciano». March 2025. Munibe Antropologia-Arkeologia DOI: 10.21630/mmaas.2025.3.02