En el marc del Dia Internacional de la Família, que se celebra avui, 15 de maig, entrevistem Montserrat Gas, directora de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família de UIC Barcelona
Què és l’Institut d’Estudis Superiors de la Família de UIC Barcelona?
És el primer institut a l’Estat espanyol de rang universitari que estudia les polítiques familiars. Va néixer el 2004 amb el suport de la Fundació Joaquim Molins Figueras i des de llavors centra la seva recerca en l’estudi de les relacions familiars i la seva interacció amb la societat. També ofereix diversos postgraus, en format semipresencial i en línia, que proporcionen formació per a l’acompanyament familiar.
Parles d’acompanyament familiar. Què és exactament acompanyar les famílies?
L’acompanyament és una acció que consisteix a posar-se al costat de les persones i de les famílies per donar-los suport en el desenvolupament del seu cicle vital. Acompanyar significa, etimològicament, compartir espai i temps amb altres persones. El terme ve del llatí cum panis, que significa partir el pa. Indica entrellaçar les coses quotidianes de l’existència en la construcció d’una vida, la qual cosa denota en primer lloc que, per acompanyar, cal compartir la vida. L’essència de l’acompanyament radica en la presència conscient per brindar suport a una altra persona, sense imposar, controlar ni dirigir la seva experiència, respectant la seva autonomia.
Per què és tan important avui dia aquesta tasca d’acompanyament?
El context cultural en el qual vivim avui les famílies està marcat per l’individualisme i la crisi de l’autoritat. Des de la nostra experiència docent i investigadora, hem constatat que els canvis culturals de les últimes dècades no han anat de bracet d’un canvi en la manera d’ajudar les famílies d’acord amb la seva nova mentalitat i les seves noves circumstàncies. Necessitem una nova mirada cap a “allò familiar”, fer també un “canvi cultural” en la formació i en el suport a les famílies.
Com podem caminar cap a aquest canvi?
Transmetent a les generacions més joves els valors fonamentals de l’existència a través d’una metodologia i un estil concordes amb la cultura en la qual vivim. En primer lloc, és necessari estar prop de les famílies, d’una manera realista, sabent que no hi ha famílies perfectes ni models ideals.
Fins fa uns anys, podia resultar suficient oferir a les famílies “una formació”, és a dir, unes idees teòriques per ajudar-les en la seva vida. Oblidàvem potser que formar no és només donar o rebre informació. La formació integral requereix disposar de la llibertat que possibilita que cada persona —cada família— descobreixi el seu protagonisme únic. Encara que, evidentment, la formació en un sentit més racional i discursiu continua sent necessària, cal afirmar que avui ja no és suficient.
Hem de ser capaços d’acompanyar, és a dir, transmetre aquestes idees i experiències, des de la pròpia existència. Per a això és fonamental ser capaços d’establir vincles de confiança, que són els que possibiliten que aquestes experiències transmeses en l’acompanyament impactin d’una manera efectiva en la vida de les persones i de les famílies.
Què ofereix l’Institut d’Estudis Superiors de la Família a educadors, psicòlegs, fins i tot pares i mares de família?
Fruit d’aquest treball de recerca sorgeix el postgrau en Acompanyament i Orientació Familiar. Es tracta d’un programa en línia, amb un complement de formació presencial a final del curs. Els objectius principals del postgrau són conèixer com són les famílies i quines són les principals dinàmiques familiars; a partir d’aquest coneixement, formar en les actituds i metodologies específiques per ser capaços d’activar els recursos de les dinàmiques relacionals en les persones, les parelles i les famílies.
També s’ensenyen les habilitats i competències necessàries per ajudar a superar els conflictes i dificultats amb els quals s’enfronten avui les famílies al llarg del seu cicle vital.
