Augmentar els serveis de traducció i mediació cultural i implementar programes de formació intercultural per als professionals sanitaris milloraria la salut dels treballadors migrants temporers. Així ho assenyala una recerca liderada per personal investigador de la Universitat de Lleida (UdL) i de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), publicat a la revista Health Expectactions, que recomana que les intervencions sanitàries han de tenir en compte la vulnerabilitat i les condicions de vida precàries del col·lectiu per abordar i millorar els problemes de salut d’aquests treballaodrs.
En la recerca també hi han participat investigadors de l’Institut de Salut Global (ISGLobal) i les universitats de Barcelona, la Rioja, el País Basc, Almeria i Múrcia. L’equip investigador ha realitzat un estudi qualitatiu a partir d’entrevistes semiestructurades a 92 professionals que treballen amb aquest col·lectiu: treballadors d’ONG, sanitaris, membres de sindicats i de serveis socials implicats en l’atenció a temporers a Lleida, Huelva, Almeria, La Rioja i Múrcia.
«Els treballadors agrícoles migrants estacionals representen una part essencial de la força laboral al sector agrícola d’Espanya, però s’enfronten a condicions laborals precàries, inseguretat habitacional i barreres per accedir als serveis de salut», ha explicat la investigadora del grup GRECS i professora de la UdL, Erica Briones. Entre aquestes barreres estan les lingüístiques, les culturals, el desconeixement del sistema sanitari espanyol, a més de les condicions laborals i de vida precàries. «És essencial que les intervencions sanitàries abordin les desigualtats estructurals, com les condicions de vida i treball, l’exclusió social i la discriminació que pateixen, ja que aquests problemes van més enllà de l’àmbit sanitari i les seues institucions», ha afegit Briones.
Aquest treball forma part d’’un projecte més ampli que inclou altres recerques sobre treballadors agrícoles migrants, el projecte AGROMISALUD, finançat per l’Institut de Salut Carlos III. En aquest sentit, un estudi recentment publicat a la revista PLoS One per aquests investigadors sobre aquest col·lectiu durant la pandèmia posa de manifest que «tot i que el COVID va incrementar els esforços i la col·laboració entre institucions i altres agents implicats, també va evidenciar la manca de preparació de les institucions per atendre’ls». El desconeixement per part de les autoritats, professionals etc respecte la realitat del col·lectiu va traduir-se amb poca eficiència de les mesures preses, així com l’augment de les desigualtats entre la població nativa i els temporers migrants.
La recerca, basada en aquest cas en 87 entrevistes a professionals de la salut i serveis socials, insisteix en la necessitat d’un sistema més preparat i equitatiu per fer front a futures crisis sanitàries, que abordi les desigualtats en salut des d’una perspectiva holística que reconegui la interconnexió de factors socials, econòmics i culturals. «Calen enfocaments inclusius en la salut i els serveis socials per reduir les desigualtats i garantir el benestar de tots els treballadors agrícoles, independentment del seu estatus migratori o de la seua mobilitat», afegeix Briones.