Un equip de professors i investigadors de l’Observatori de la Intel·ligència Artificial i les Noves Tecnologies (OIANT) de UIC Barcelona ha participat en l’estudi més ampli i exhaustiu realitzat fins ara sobre la percepció dels estudiants d’educació superior respecte a l’ús de ChatGPT el 2024
La mostra de l’enquesta recull més de 23.000 estudiants universitaris de 109 països com l’Equador, Itàlia, Tanzània, l’Estat Palestí o Xipre, entre d’altres. La recerca revela que els principals usos de ChatGPT entre els enquestats han estat la generació d’idees, la síntesi de textos i la cerca d’articles de recerca. Tot i que alguns també l’han fet servir per a l’escriptura professional i creativa, la majoria l’ha valorat especialment per la seva capacitat per simplificar informació complexa i resumir continguts. No obstant això, els estudiants l’han considerat menys fiable per proporcionar informació precisa i donar suport a l’aprenentatge a l’aula, tot i que alguns han destacat que les seves explicacions són més clares que les dels seus companys o professors.
L’estudi també assenyala una preocupació generalitzada sobre la necessitat de regular la intel·ligència artificial a tots els nivells educatius. Els estudiants van expressar inquietuds sobre el potencial de ChatGPT per fomentar el plagi, l’engany acadèmic i l’aïllament social. Tot i així, van reconèixer el seu potencial per millorar l’accés al coneixement, optimitzar l’estudi i augmentar les possibilitats d’obtenir millors qualificacions.
Pel que fa a les habilitats que ChatGPT podria potenciar, els estudiants van indicar que l’eina podria contribuir a millorar l’alfabetització en IA, la comunicació digital i la creació de continguts. Tanmateix, la van percebre menys útil per desenvolupar habilitats interpersonals, presa de decisions, raonament numèric, domini de la llengua nativa i pensament crític.
Pel que fa a l’impacte en el mercat laboral, els estudiants van considerar que ChatGPT impulsarà la demanda de competències relacionades amb la IA i facilitarà el treball remot, encara que no creuen que afecti significativament la desocupació. Des d’un punt de vista emocional, la majoria dels estudiants van manifestar sentir curiositat i tranquil·litat en utilitzar l’eina.
L’estudi també ha identificat diferències en la percepció de l’ús de ChatGPT segons factors sociodemogràfics i geogràfics. Frederic Marimon, director de l’OIANT, destaca que “aquestes conclusions poden ser de gran utilitat per als responsables acadèmics i docents a l’hora de dissenyar plans d’estudi, mètodes d’ensenyament i eines d’avaluació que incorporin l’ús de la intel·ligència artificial”. I afegeix: “Així mateix, els responsables polítics poden considerar aquestes troballes per definir estratègies en l’educació secundària i superior, tenint en compte l’evolució del mercat laboral i el desenvolupament de competències digitals”.
Com a representants de UIC Barcelona, han participat en l’estudi Frederic Marimon, director de l’OIANT; Marta Mas, degana de la Facultat de Ciències Socials i Econòmiques, i el professor d’ADE Ruggero Colombari.