Així ho ha assegurat la sotsdirectora i docent del grau en Psicologia de UIC Barcelona, amb motiu del Dia Internacional de la Felicitat. La psicòloga també ha destacat que un 40 % de la felicitat és el resultat de l’acció voluntària
Tal com explica María Gámiz: “La felicitat no depèn només de la genètica, sinó que també es pot entrenar”. Segons l’experta, encara que un 50 % de la capacitat de ser feliços està determinada genèticament i un 10 %, depèn del context, el 40 % restant és resultat de l’acció voluntària de les persones.
Per potenciar aquest benestar, Gámiz recomana potenciar fortaleses com l’amabilitat, la generositat i la gratitud, qualitats que han demostrat ser clau per aconseguir la felicitat i que poden contrarestar els factors genètics i contextuals.
Pel que fa a la percepció de la felicitat, la psicòloga explica que els joves l’associen principalment amb el plaer immediat i l’absència de sofriment, la qual cosa pot derivar en una baixa tolerància a la frustració. “Quan t’acostumes al plaer i un desig està satisfet, en necessites més. Aquesta confusió entre felicitat i plaer porta a una cerca constant que no és sostenible”, assenyala. En canvi, entre la gent més gran predomina una idea de felicitat més profunda, vinculada al sentit de la vida, el creixement personal i la contribució a l’entorn.
Segons l’últim rànquing de felicitat elaborat per la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (SDSN), Espanya ocupa la posició 36 de 140 països, quatre posicions menys respecte l’any anterior. No obstant això, per primera vegada l’estudi estableix diferències per edats: en el grup de menors de 30 anys, Espanya baixa fins a la posició 56, mentre que entre els majors de 60 anys puja fins a la 29. Per a Gámiz, aquestes dades reflecteixen com una visió hedonista de la felicitat, centrada en el plaer, genera menys benestar que una felicitat basada en el propòsit i el creixement personal.