La professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació va ser l’encarregada d’inaugurar aquest congrés, celebrat a Sevilla els dies 5 i 6 de juny, que ha reunit productors i professionals de l’àudio, el periodisme i la comunicació
La ponència inaugural de la professora ha versat sobre els usos potencials de la intel·ligència artificial generativa en la producció de pòdcasts, un dels temes més candents del sector en aquests moments, i sobre el qual la Dra. Maria Fitó ha publicat un estudi comparatiu en la revista Comunicación y Hombre sobre els programes més utilitzats el 2024 per la indústria del podcàsting.
“Com en tots els camps, el podcàsting està aprofitant els avantatges de la intel·ligència artificial per agilitzar la feina dels creadors. La qüestió és amb quina qualitat i precisió ho fa i si, a la llarga, pot arribar a ‘atrofiar’ les nostres capacitats humanes per no utilitzar-les”, ha afirmat la professora en una entrevista en l’organització del congrés Prosodia.
Més de 200 professionals han abordat el futur del pòdcast a la Fundació Cajasol de Sevilla en la tercera edició d’aquest congrés, que es va celebrar a Màlaga en les dues edicions anteriors. La inauguració de Maria Fitó va donar el tret de sortida a ponències que van girar entorn de la monetització del pòdcast, l’ètica periodística, la legislació o els drets de propietat intel·lectual.
Després de la seva trajectòria com a locutora i productora de pòdcasts, i del seu treball de recerca, Fitó assegura que la IA generativa de veu no aconsegueix, avui dia, replicar la prosòdia humana, que és “l’ADN del nostre parlar”. “Pot captar el timbre, però no transmet emocions, almenys per ara”, explica la docent de UIC Barcelona. Davant l’escenari plausible de futur en què la IA generativa de veu millori els resultats i a les plataformes escoltem més pòdcasts produïts amb veu sintètica que amb veu humana, Maria Fitó espera que “es valorin els productes fets a mà, allò imperfecte”.
En una entrevista a Eldiario.es, la investigadora ha remarcat que no s’està legislant l’ús de la IA amb la celeritat que caldria. “El desplegament complet de la Llei d’intel·ligència artificial als estats membres de la UE no es produirà fins al 2026. Durant aquest període, la IA continuarà avançant a gran velocitat, i no podrem exercir el mateix control punitiu que quan entri plenament en vigor. Ara mateix, li estem oferint un oasis de massa llibertat”, ha explicat Fitó al mitjà digital.
Més enllà dels mals usos de la IA, ara per ara, la professional del sector ha aclarit que la veu sintètica és vàlida per produir els elements de continuïtat del pòdcast, com ara les caretes d’entrada o els separadors, i per a tot allò que no requereixi transmetre emocions. Tot i això, és qüestió de temps que la IA arribi a despertar-nos emocions tal com ho fa la veu humana, destaca.
En el marc de Prosodia 2025, també han tingut lloc altres ponències, com la de l’investigador Luis Miguel Pedrero, professor que lidera el projecte ESCUCHAD.es, i que ha compartit un avanç sobre la producció de pòdcasts a Espanya el 2024.
La trobada ha comptat amb la participació de diversos guanyadors dels Premis Ondas Global del Pòdcast 2025 com Manu Tomillo, Javi Caminero i Isabel Coello, guanyadora també del Premi Ortega y Gasset de Periodisme 2025 en la categoria de millor història o investigació periodística.