Margarida Romero és professora a la Facultat de Ciències de l’Educació de UIC Barcelona i investigadora experta en Ciències Socials, Intel·ligència Artificial i Educació. El maig de 2024 va editar la guia Usos Creatius de la Intel·ligència Artificial a l’Educació, juntament amb l’investigador Alex Urmeneta. El llibre, disponible en obert, ja acumula 70.000 descàrregues, la qual cosa suggereix l’interès d’aquest tipus d’anàlisis en la societat.
El llibre és una eina en obert per a professorat, estudiantat, personal acadèmic o qualsevol persona interessada que vulgui consultar les principals conclusions de diferents estudis realitzats a Europa sobre les recomanacions en l’ús d’eines d’intel·ligència artificial a les aules. “Els mestres volem que els alumnes siguin ciutadans crítics, i per això no han de ser consumidors de la tecnologia, sinó ciutadans amb capacitat crítica i creativa amb la tecnologia. La IA no és bona ni dolenta, però se n’ha de fer un ús ètic”, explica Margarida Romero.
En aquesta línia, un dels capítols del llibre aprofundeix en la desinformació i la IA. Concretament, la publicació es fa ressò de l’article de Mathew Gault per a Vice, que adverteix que el programari nord-americà Adobe ven imatges falses de la guerra a Gaza generades per intel·ligència artificial. Davant aquesta realitat, la guia adverteix que el potencial de la IA per millorar o perjudicar l’educació dependrà de la forma en què els ciutadans i els governs decideixin utilitzar-la i regular-la. “El ciutadà ha de desenvolupar una perspectiva crítica i abandonar el rol de mer consumidor”, explica Margarida Romero.
Un altre aspecte relacionat del qual parla un dels capítols de la guia és la censura de la IA. S’ha observat com algunes eines eliminen contingut incòmode que pugui influir en l’opinió pública, com la censura de contingut polític. La publicació menciona la xarxa neuronal russa Kandinsky 2.1, que retorna imatges de flors quan se li donen indicacions sobre els termes “guerra a Ucraïna”, “bandera ucraïnesa” o fins i tot la paraula “ucraïnesa”. “La IA generativa pot oferir una visió del món simplificada o suavitzada, o que no abordi temàtiques complexes a causa d’un procés d’autocensura”, argumenta Margarida Romero.
Per aquest motiu, per a la investigadora és essencial que el professorat tingui coneixements disciplinaris amplis, ja que s’hauran d’enfrontar més sovint a contingut que pugui ser parcialment fals i han de ser capaços de detectar-lo. “Quan ensenyem història, hem de ser els primers experts en els fets, ja que podem estar exposats a textos o imatges generades artificialment que poden presentar incoherències històriques que distorsionin la realitat”, exemplifica la professora de UIC Barcelona.
Per classificar els diferents nivells de compromís en l’ús de la IA, els autors proposen una escala de l’u al sis, en la qual en l’1 l’usuari actua com a consumidor passiu en la generació de continguts de la IA, sense entendre’n el procés. En el seu nivell més elevat, la IA és una eina transformadora que pot ajudar, per exemple, a repensar l’estructura d’una aula o millorar els processos d’aprenentatge, amb la col·laboració activa de l’humà per, idealment, generar pedagogies creatives beneficioses per al futur.
Tot això ha d’anar acompanyat, segons l’experta, de l’aprovació de les famílies, que manifesten opinions molt contradictòries pel que fa a l’ús de les noves tecnologies a les aules. “És preocupant la polarització que existeix. No hauríem de ser tecnòfobs ni tecnòfils, sinó definir usos raonables per a l’aprenentatge quan realment la tecnologia aporti un valor afegit”, aclareix Margarida Romero.
La guia Usos Creatius de la Intel·ligència Artificial a l’Educació és un full de ruta per explorar la cocreativitat entre humans i la IA, amb conclusions d’estudis fets en països com França, Alemanya, Finlàndia o el Canadà, en què han participat 36 investigadors internacionals, amb la finalitat última de desenvolupar les capacitats creatives dels estudiants.