El tercer títol de la col·lecció Ciutats per Pensar Europa s’endinsa en la faceta literària d’una ciutat que ha inspirat moltes ficcions de la literatura contemporània i que ens és, si més no, familiar. L’assaig Barcelona. L’eterna promesa, de Maria Patricio-Mulero, fa un viatge nocturn pels carrers del Raval i el Paral·lel, pel cor de la Barcelona canalla, on la memòria literària i artística ha immortalitzat el mite del Districte Cinquè, el barri rebel.

En l’àmbit de la història de l’art, la col·lecció Pirineus Romànics. Monografies arriba al tercer títol amb L’església de Sant Joan de Boí i les seves pintures murals, en què Milagros Guardia explica les fases per les quals han passat les pintures d’aquesta església i argumenta les hipòtesis de lectura del que és possiblement el conjunt pictòric romànic més antic dels que es conserven en aquesta banda dels Pirineus. Al seu torn, la col·lecció Memoria Artium publica Joaquim Folch i Torres, noves visions, amb edició a cura de Santos M. Mateos Rusillo i Alberto Velasco Gonzàlez, una obra col·lectiva que ofereix una visió polièdrica d’un dels referents més destacats de la gestió del patrimoni artístic català de la primera meitat del segle XX.

En el camp antropològic, Marta Pi Martín presenta Cuidar-se en comunitat. Una aproximació a les llars col·laboratives per a persones grans, una obra pionera sobre el cohabitatge per a persones grans que defensa un envelliment saludable centrant-se en l’atenció comunitària i l’autocura. Es tracta d’una alternativa d’habitatge en expansió per les transformacions demogràfiques, les expectatives personals de cura i assistència, les pautes de residència familiar i la transmissió i l’herència de la propietat. És la novetat de la col·lecció Estudis d’Antropologia Social i Cultural.

Catàlisi, la col·lecció de divulgació científica, aprofundeix en un vessant específic de la biologia amb Per què les neurones? La raó de ser biològica de les neurones i del sistema nerviós, de Josep Maria Tomàs Ferré. El volum, coeditat amb Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, explica com funciona el sistema nerviós i, en concret, com treballen les cèl·lules, que transmeten la informació de manera ràpida, precisa, eficaç i plàstica. Es complementa amb el títol anterior sobre física, Tots els colors de l’Univers. La descoberta de l’espectre de radiació electromagnètica, de Pere Serra Coromina, que narra la successió de descobriments que han permès conèixer els diferents tipus d’ones electromagnètiques.

La sèrie Filologia UB – Biblioteca recupera la figura i l’obra d’un autor no prou explorat. A Itineraris d’avantguarda d’un català de París (1917-1920). Cròniques literàries, entrevistes i cartes, l’editora Pilar García Sedas reuneix un conjunt de textos fins ara inèdits que mostren la important tasca de mediació cultural duta a terme per aquest avantguardista polifacètic en els camps de la literatura i l’art. Dins la col·lecció Filologia UB també s’ha publicat Discurs: paraules, imatges i sons. Un assaig sobre el discurs multimodal, de Lluís Payrató, una obra a cavall del manual i l’assaig que s’endinsa en el fenomen discursiu des dels límits de la cohesió i la coherència, el joc dels significats i les fronteres de l’ambigüitat i la indeterminació, i n’estudia casos concrets.

En resposta a la situació actual, Marc Oliva, Jordi Martín-Díaz, Carles Barriocanal, Juan Ignacio López-Moreno i Josep Bonsoms coediten Cambio global. Crisis ecosocial y perspectivas futuras, un llibre compromès amb què s’estrena la col·lecció Canvi Global. Amb sensibilitat pedagògica i dirigida a un públic heterogeni, l’obra presenta una síntesi actualitzada dels canvis produïts en el sistema natural i de les accions necessàries per revertir la crisi ecosocial, i analitza les claus per comprendre i afrontar les ràpides transformacions del món en què vivim. També centrada en l’àmbit del medi ambient, la col·lecció Dret UB ha publicat una monografia sobre litigis climàtics, Litigación climática. El papel de la ciudadanía y los jueces, dirigida per Alexandre Peñalver i Cabré, en què una vintena d’especialistes expliquen el creixement d’aquest instrument jurídic i demostren amb casos reals la seva utilitat per fer front a la crisi climàtica.

Seguint la línia de prendre consciència, Alejandro Forero-Cuéllar i Roser Rodríguez Carreras han coeditat La universitat davant del genocidi. Reflexions des de la Xarxa Universitària per Palestina de la UB. L’obra recull els continguts de la jornada en què Francesca Albanese, relatora especial de les Nacions Unides, va presentar l’informe Anatomia d’un genocidi, i la taula rodona posterior, en la qual es va debatre des de diferents disciplines sobre el genocidi i el paper de la universitat. Aquesta obra de la col·lecció Debats UB, publicada també en castellà i que inclou algunes contribucions dels actes de la Xarxa Universitària per Palestina en diverses universitats espanyoles, vol generar un espai de reflexió crítica i de diàleg basat en els drets humans i el dret internacional.

La col·lecció Filosofia UB celebra l’èxit de la segona edició de Filosofia política. Una introducció i la tercera de Filòsofes de la contemporaneïtat, i continua l’itinerari amb L’esfinx de la Modernitat. Escrits en homenatge a Salvi Turró, amb edició a cura d’Àlex Mumbrú Mora i José M.ª Sánchez de León Serrano. Prenent la imatge poderosa de l’esfinx, representació de l’enigma irresoluble, i el mestratge de Turró, en aquest llibre dotze especialistes analitzen alguns moments decisius del pensament modern, des de la revolució kantiana i l’ambiciosa cerca de l’Absolut de l’idealisme alemany, fins als esforços per recuperar la cosmicitat perduda amb el naixement de la nova ciència.
​​​​​​​
I un viatge al passat tanca les novetats editorials d’enguany: Economía de la Hispania romana. Paisajes de producción y dinámicas comerciales. Aquest llibre de Cèsar Carreras Monfort, Jaime Molina Vidal, Oriol Olesti Vila i Víctor Revilla Calvo (eds.) representa una fita editorial que ha comportat anys de feina. Emmarcada en la col·lecció Economia i Empresa, aquesta obra analitza la natura i l’evolució de l’economia d’Hispània, un territori que integrava la diversitat ecològica i cultural del món mediterrani i la seva perifèria i que suposava una font de riquesa valuosíssima per a l’imperi romà.