La rectora, Maria Vicenta Mestre, ha inaugurat les jornades, amb un conjunt de referències històriques, com ara la creació de la UV, en 1499, l’origen de la mateixa ciutat… per a il·lustrar el conjunt de transformacions que l’ésser humà ha anat aplicant al territori al llarg dels segles i que també han afectat el Mediterrani ibèric, que ha descrit com “un dels ambients més fràgils del món”. “Vivim temps d’esdeveniments extrems, com l’increment de la temperatura de la mar, el canvi de règim en les precipitacions, la desertificació, les onades de calor, els incendis, un temps de crisi climàtica, tot i el negacionisme d’uns pocs”.
En aquest context, i a petició de la rectora, la UV ha promogut aquesta primera conferència, “en un temps que ha estat marcat i ho estarà llarg temps”, per la catàstrofe provocada per la DANA: “És l’esperit fundacional de la Universitat de València. Hem d’aportar idees per a les polítiques públiques, per a posar la ciència al servei d’una governança intel·ligent. En definitiva, ser una universitat pública al servei de la societat”, i ha subratllat que és important que s’escolte la ciència i que des dels governs s’actue en conseqüència, perquè “la ciència és proactiva i permet anticipar-se”. Ha volgut concloure la seua intervenció, agraint el treball diari de tot el personal docent i investigador reunit en aquest conclave i, molt especialment, als professors de la UV, Joan Romero, catedràtic emèrit de Geografia Humana i Ana Camarasa, catedràtica de Geografia Física, pel seu compromís i especial dedicació en dirigir aquesta cita.
Tant Camarasa com Romero han expressat la seua satisfacció per la resposta “solidària i compromesa” de totes les expertes i experts que han acudit a la crida d’aquesta primera trobada a València per a proposar estratègies que s’elevaran als governs. Una comunitat científica, “moralment molt compromesa”, que porta dècades “treballant en silenci” per a plantejar estratègies i recomanacions per a frenar el canvi climàtic.
L’escalfament global, una causa antròpica
Una de les principals conclusions de les sessions ha estat que la causa principal de l’escalfament global són les activitats antròpiques, és a dir, els riscos provocats pels 8.000 milions d’humans que habitem el planeta. L’ús que fem de l’energia, el mode de desplaçar-nos, els nostres hàbits turístics, la forma en la qual ens relacionem amb el territori, l’ús que fem dels recursos hídrics, el consum de béns com la roba… tot això està afectant l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle sobre els 40.000 quilòmetres de la Terra. I quin és l’estat de la qüestió?, que la temperatura del planeta ha pujat una mica més d’un 1 °C i el nivell de la mar uns mil·límetres, magnituds aparentment nímies, però que a escala global està provocant terribles conseqüències en el planeta i expliquen moltes de les catàstrofes “naturals”.
Al llarg dels dos dies, en les diferents taules rodones s’han analitzat els efectes i les estratègies aconsellables en grans temes com l’escalfament global, l’aigua com a recurs i com a risc (sequeres i inundacions), el fenomen de la desertificació, els incendis forestals, les dinàmiques costaneres, els episodis extrems, l’ordenació de territori, les solucions hidràuliques, els sectors productius més afectats, la gestió de riscos, governança, educació a les ciutats…
Les conclusions s’elevaran a les Corts i els Parlaments
Cada bloc temàtic ha comptat amb un ponent que, al seu torn, ha coordinat a diversos especialistes per a l’elaboració de recomanacions. A partir d’ací, cada àrea temàtica presentarà un pla d’actuació a curt, mitjà i llarg termini d’un total de 5-7 mesures concretes. Al seu torn, els directors del congrés elaboraran, juntament amb els ponents de les àrees temàtiques, una proposta de conclusions i recomanacions que serà presentada i debatuda pel ple de la trobada i que tenen previst lliurar a la rectora la setmana vinent. Finalment, la rectora, remetrà aquestes mesures als parlaments de Catalunya, Balears, C. Valenciana, Múrcia i Andalusia, així com a les Corts Generals (Congrés i Senat).
Els organitzadors d’aquesta trobada consideren que els països riberencs de la UE i de la Ribera Sud afronten desafiaments similars. Per aquesta raó, proposarà que, en pròximes edicions de la Conferència d’experts, investigadors d’universitats i centres de recerca del conjunt de la conca mediterrània es puguen incorporar als treballs.
La jornada està organitzada per la UV, a través de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, i compta amb la col·laboració de la Fundació General de la Universitat de València, Caixa Popular i el suport econòmic del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació.