La Universitat de Barcelona incorpora el fons dels catedràtics José Antonio González Casanova i Maria Rosa Virós i Galtier
|
Cultura
|
Institucional
|
Cultura
|
Institucional
Durant l’acte, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha dit que «la universitat pública és l’únic espai que manté la memòria i la fa vigent, i la converteix així en un eix de canvi i transformació disruptiva». Al mateix temps, Guàrdia ha qualificat els dos catedràtics com a «patrimoni universitari» que ha contribuït de manera significativa a la història de la UB.
Per la seva banda, Itziar González Virós, filla dels catedràtics, ha intervingut en nom de la família per agrair a la Universitat de Barcelona que aculli el llegat dels seus pares. González ha recordat la vinculació que tenien amb la UB i ha destacat el simbolisme del Pavelló de la República, que serà el dipòsit del fons González Virós.
Judit Casals, directora del CRAI, ha dit que «fer una donació a una universitat pública és garantir que aquests fons arribaran a la societat» i, en aquest sentit, ha agraït la confiança que la família hi ha dipositat. Han estat presents a l’acte nombroses personalitats, com l’exministre Joan Subirats, l’exconseller i exrector de la UAB Josep Maria Vallès, l’exrector de la UPF Josep Joan Moreso, l’exsíndic de greuges Rafael Ribó i el catedràtic de la Facultat de Geografia i Història de la UB Andreu Mayayo, entre altres assistents.
Han estat presents a l’acte nombroses personalitats, com l’exministre Joan Subirats, l’exconseller i exrector de la UAB Josep Maria Vallès, l’exrector de la UPF Josep Joan Moreso, l’exsíndic de greuges Rafael Ribó i el catedràtic de la Facultat de Geografia i Història de la UB Andreu Mayayo, entre altres assistents.
José Antonio González Casanova (Barcelona, 1935-2021) va ser catedràtic de Teoria de l’Estat i de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i un reputat constitucionalista que va participar en la redacció de la Carta Magna de 1978. Va ser també un dels grans teòrics del federalisme i va formar part del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Del 2003 al 2006, va ser síndic de greuges de la Universitat de Barcelona. Va escriure nombrosos articles d’opinió en diaris com La Vanguardia i El País. De la seva obra acadèmica destaca el manual Teoría del Estado y Derecho Constitucional (Editorial Vicens-Vives).
El seu fons se centra en temes jurídics i polítics del darrer franquisme, la transició i els anys de democràcia. L’arxiu consta de més de 1.100 cartes que mostren la relació epistolar establerta amb centenars de personalitats de l’època, com Alfons Comín o Pasqual Maragall. El conjunt documental també inclou originals, fitxes i esborranys de llibres i estudis sobre altres aspectes del seu interès, com la música, el cinema, l’astrologia i la mitologia, i diverses carpetes i arxivadors per a l’elaboració de les seves memòries autobiogràfiques.
Maria Rosa Virós (Barcelona, 1935-2010) es va doctorar en Dret a la Universitat de Barcelona. Va ser catedràtica de Teoria de l’Estat a la UB i de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra, centre del qual fou rectora durant el període 2001-2005, un càrrec que la va convertir en la primera dona a ocupar un rectorat d’una universitat catalana.
El fons de Maria Rosa Virós recopila el treball acadèmic de la catedràtica, centrat en l’estudi sociològic del comportament electoral a Catalunya i els mètodes per elaborar els seus estudis.