La Universitat de Barcelona distingeix Davi Kopenawa per la seva defensa dels drets dels pobles indígenes i de l’Amazones
|
Institucional
|
Divulgación
|
Sostenibilidad
La Universitat de Barcelona ha distingit avui el líder indígena Davi Kopenawa per «la seva lluita incansable» a favor dels drets del poble ianomami i per la defensa de l’ecosistema i biodiversitat de l’Amazones. El reconeixement s’ha produït en el marc de la commemoració del Dia Internacional dels Rius que ha tingut lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia. El ple de la sala ha estat absolut per escoltar les paraules de Kopenawa, referent indiscutible d’aquesta comunitat amazònica, que constitueix el poble indígena semiaïllat més gran de l’Amèrica del Sud, amb 40.000 persones aproximadament.
|
Institucional
|
Divulgación
|
Sostenibilidad
La Universitat de Barcelona ha distingit avui el líder indígena Davi Kopenawa per «la seva lluita incansable» a favor dels drets del poble ianomami i per la defensa de l’ecosistema i biodiversitat de l’Amazones. El reconeixement s’ha produït en el marc de la commemoració del Dia Internacional dels Rius que ha tingut lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia. El ple de la sala ha estat absolut per escoltar les paraules de Kopenawa, referent indiscutible d’aquesta comunitat amazònica, que constitueix el poble indígena semiaïllat més gran de l’Amèrica del Sud, amb 40.000 persones aproximadament.
La vicerectora de Sostenibilitat i Acció Climàtica de la UB, Maria Teresa Sauras, ha estat l’encarregada de lliurar la distinció de la UB juntament amb la degana del centre, Rosina Girones. Sauras ha reivindicat «el compromís que assumeix la universitat amb la protecció de la comunitat ianomami i la selva amazònica». «Avui ens hem mirat als ulls i ens hem fet amics. Hem pres consciència de la nostra interdependència: si moriu, morirem. És urgent que els blancs ens replantegem la nostra forma de viure, el nostre consumisme, perquè estem destruint el planeta», ha afegit la vicerectora. Sauras ha conclòs la intervenció afirmant que la UB «estarà al costat de la comunitat indígena a través de la recerca, l’educació i la cooperació».
Durant la seva intervenció, Davi Kopenawa ha aprofitat per reforçar el missatge d’unió entre pobles i defensa compartida del planeta. El líder ianomami s’ha adreçat als joves que omplien l’Aula Magna per demanar-los implicació: «He vingut per conèixer-vos, per ser amics i perquè ens ajudeu a defensar el bosc. Hem de treballar junts per evitar el canvi climàtic». Kopenawa ha dit que s’ha d’escoltar els esperits, ja que adverteixen dels riscos planetaris: «Ens demanen que deixem de destruir el planeta perquè si ho fem, es venjaran». Finalment, ha reclamat «unió i força» entre «blancs, negres, indígenes, etc.» per defensar la selva i el planeta.
Posteriorment, ha tingut lloc una taula rodona per analitzar les amenaces que afronta la regió amazònica, en la qual han intervingut, a més de Kopenawa, l’antropòloga Ana Maria Machado, la professora de la Universitat Federal de Roraima Sandra Franco i l’investigador de la Universitat de Barcelona Guillem Rius. Aquest últim ha indicat que «hem d’escoltar les veus de la gent que pateix les conseqüències de l’extractivisme, un dels principals problemes de l’Amazones» i ha demanat «deixar d’extreure combustibles fòssils, que són els causants del 80% de l’escalfament global». Per la seva banda, Machado ha reivindicat la importància dels «rius voladors», nom amb el qual es coneix el moviment de grans quantitats de vapor d’aigua a l’atmosfera, un fenomen molt habitual a l’Amèrica del Sud i que és «essencial per a la regulació del clima». Sandra Franco, que s’ha preguntat com és possible que en una terra tan rica en recursos naturals «més d’un 40% de la població local visqui en situació de pobresa», ha reclamat «compromís amb els pobles indígenes per acabar amb l’analfabetisme i la desnutrició» i que «l’Amazònia deixi de ser vista com un recurs i sí com un patrimoni del planeta».
A tall de conclusió, Kopenawa ha demanat a la Universitat de Barcelona que ajudi «donant suport als projectes del poble ianomami» i a la seva principal associació. Girones, per la seva banda, ha manifestat el compromís del centre per «ensenyar els joves a reconnectar amb la natura i a preparar el futur cuidant el planeta».
L’agenda de Kopenawa a la Universitat de Barcelona
Prèviament a l’acte, el líder ianomami ha visitat el Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal, on ha conegut de primera mà el projecte Plantes Oblidades, que té l’objectiu de fomentar models de gestió forestal sostenibles i desenvolupar i promoure l’aprofitament d’aliments forestals. El projecte Plantes Oblidades compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU. A la Facultat de Biologia ha conegut alguns dels projectes de recerca més capdavanters del centre, com l’IndiLead, l’Atles dels Combustibles Fòssils i el DRY-Guadalmed.
Kopenawa va iniciar la visita a la Universitat de Barcelona ahir dijous amb la recepció a l’Edifici Històric per part del rector, Joan Guàrdia, i membres de l’equip de govern. Kopenawa va signar el llibre d’honor de la institució i va rebre com a obsequi un exemplar facsímil del llibre del segle xvi De historia stirpium commentarii insignes, de Leonhart Fuchs. «Honrant-nos amb la vostra visita, us incorporeu a la història de la Universitat de Barcelona», va reconèixer Guàrdia, que va instar Kopenawa a treballar plegats per les preocupacions i reptes comuns per a la universitat i la comunitat ianomami.
El xamam va conèixer de primera mà els tresors del CRAI Biblioteca de Fons Antic, que conté la segona col·lecció de llibres antics més gran de l’Estat després de la Biblioteca Nacional. La seva cap, Neus Verger, va mostrar algun dels millors exemplars de la col·lecció que custodia la Universitat de Barcelona, entre ells l’Atlas sive cosmographicae meditationes de fabrica mundi et fabricati figura, de Gerard Mercator, o la Storia di America, de William Robertson. A continuació, va poder admirar les vistes de la ciutat que s’obtenen des de la Torre del Rellotge de l’Edifici Històric, restaurada l’any 2022 en el marc del 150 aniversari de l’edifici.
El catedràtic de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB, Cèsar Blanché, va introduir Kopenawa en les joies botàniques que amaguen els jardins Ferran Soldevila de l’Edifici Històric, un dels indrets de la ciutat més rics en espècies, amb 250 de diferents.
Finalment, Kopenawa va recórrer els espais més emblemàtics de l’Edifici Històric, com són el Paranimf, l’Aula Magna i la Sala de Quadres, que conté els retrats de tots els rectors de la UB des de la tornada de la universitat a Barcelona des de Cervera el 1842.
Visita a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
«Soc feliç de ser aquí, de poder mirar-nos als ulls i de conversar tal com feien els nostres avantpassats. Les meves arrels estan en un poble de la selva, i amb els meus ulls també puc veure les malalties», va dir Davi Kopenawa durant l’estada a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB dijous a la tarda. El líder de la comunitat ianomami va descobrir espais i equipaments emblemàtics de la Facultat. Durant la visita, el vicedegà acadèmic de Graus i Relacions Internacionals, Ricard Cervera, va recordar que «actualment lluitem contra les malalties considerades clàssiques i sobretot les que deriven de la civilització a causa de la contaminació, l’estrès, els tòxics, etc.». Per la seva banda, Quique Bassat, director d’ISGlobal, va destacar l’esforç científic que es duu a terme «per buscar solucions a malalties com la malària o el dengue, que poden afectar comunitats en llocs ben remots».
Kopenawa, paladí de la defensa dels drets humans i ambientals
Davi Kopenawa és un dels principals líders indígenes al Brasil avui en dia. També és xaman, filòsof, activista pels drets indígenes i coautor, amb l’antropòleg Bruce Albert, del llibre A Queda do Céu (La caiguda del cel), que és un testimoni biogràfic, un manifest xamànic i cosmopolític i és considerat una de les obres contemporànies clau per comprendre el Brasil.
Kopenawa va néixer a mitjans de la dècada de 1950, en una comunitat ianomami a l’Amazònia. De nen, va veure com arribaven els primers blancs a la seva terra; eren les persones responsables de la demarcació dels límits del territori ianomami. Després, van arribar allí els missioners per portar les paraules de Déu, però va ser amb aquests forasters que també van arribar les primeres epidèmies que van matar molts membres ianomami del grup d’en Davi, entre els quals la seva mare.
El 2004, Davi Kopenawa va fundar l’Associació Hutukara Yanomami, la principal organització actualment en defensa del seu poble i de la selva on viuen. Com a defensor i pensador del territori, Davi ha rebut, al llarg de dècades, nombrosos premis com el Global 500 de l’ONU, encara a l’inici de la seva lluita l’any 1989, a més del títol espanyol Bartolomé de las Casas, el Premi Right Livelihood, o el Nobel alternatiu a Suècia, la Legió d’Honor del govern francès i nombrosos altres títols de gran importància al Brasil. El 2020, Davi va parlar a la sessió d’obertura de la 43a Sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU, a Ginebra. A tall de reconeixement pel seu treball com a gran pensador, el 2021 Davi va ser escollit membre de l’Acadèmia Brasilera de Ciències i va rebre el títol de doctor honoris causa tant per la Universitat Federal de Roraima (UFRR) com per la Universitat de Sâo Paulo.
Flickr
