Jordi Guixé, director d’EUROM, va destacar que «les col·laboracions interinstitucionals i el treball en xarxa transnacional són la base per a societats més democràtiques. Aquesta trobada demostra que la joventut està disposada a fer servir la memòria com a eina per transformar el present i construir un futur més just».

La inauguració va reunir representants de les institucions que han fet possible aquesta trobada, reflectint el seu compromís amb la memòria democràtica i la participació juvenil.

Des de l’Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, regidora de Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica, va subratllar que «sense la cocreació amb les noves generacions serà molt difícil construir un món més just i igualitari».

Carmina Gustrán Loscos, comissionada d’Espanya en Llibertat. 50 Anys, va destacar que aquest és un any de coneixement, memòria, anàlisi i celebració compartida. «Volem reflexionar col·lectivament sobre quin tipus de democràcia volem construir, perquè la memòria i els drets no són assumptes nacionals. Tots els països tenen passats incòmodes, i només podrem avançar coneixent-los, comparant-los i compartint com s’han gestionat».

També des del Govern espanyol, Rubén Pérez Correa, secretari d’estat de Joventut i Infància, va afirmar que «la memòria és un dret i un exercici actiu de justícia. Hem de dotar els joves de recursos i espais com aquest perquè puguin reconstruir els relats del passat, davant de les fake news i el revisionisme».

El rector de la UB, Joan Guàrdia, va tancar l’acte amb una reflexió: «La memòria és un indicador de salut col·lectiva; hem de protegir-la amb la mateixa determinació amb la qual es defensa la llibertat. Ningú ha de robar-nos la capacitat de recordar i decidir quin futur volem construir».

La ponència inaugural va anar a càrrec de la investigadora del CSIC Marije Hristova, que sota el títol Memory matters: activisme, comunitats, política va exposar els riscos de l’ús instrumental de la memòria per part dels nacionalismes excloents i va compartir eines comunitàries per contrarestar aquests discursos. La seva anàlisi es va basar en recerques sobre exhumacions forenses a Espanya i Polònia. Les sessions de presentació s’han inaugurat amb les intervencions de les delegacions de joves de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica, de Ruta a l’Exili, de l’Institut Navarrès de la Memòria i de la Universitat Nova de Lisboa. Al llarg del primer dia, participants de les dinou delegacions representades compartiran experiències i enfocaments sobre memòria democràtica des de diferents realitats nacionals, regionals i locals.

El segon i últim dia de les jornades es dedicarà a tallers interactius i activitats pràctiques, entre les quals destaca una ruta per les memòries colonials de Barcelona. Aquesta proposta té com a objectiu promoure una reflexió crítica sobre les petjades del passat colonial a la ciutat i obrir un espai d’anàlisi comparada amb les memòries colonials dels països d’origen dels participants. La jornada culminarà amb dinàmiques participatives orientades a l’elaboració col·lectiva de noves estratègies i maneres de col·laboració en xarxa amb mirada de futur.