La UdL rep el fons de Bonaventura Lladonosa

El fons del doctor Bonaventura Lladonosa Gallart (Alguaire, 31 de gener de 1928 – Lleida, 13 de gener de 2023) estarà a disposició de l’estudiantat i el personal investigador interessat en la història de la Medicina a Lleida un cop la unitat d’Arxiu i Gestió de documents de la Universitat de Lleida (UdL) finalitzi la seua catalogació. Són 62 capses que contenen documents de la vida personal, familiar, professional i social fins al moment de la seua mort a l’edat de 94 anys. Entre el material, destaca la correspondència amb altres lleidatans il·lustres com el cirurgià Roc Pifarré o el bioquímic Joan Oró; així com amb personalitats de la política. Per exemple, Ernest Lluch, ministre aleshores de Sanitat o Josep Laporte, conseller de Sanitat (1980-88) i d’Ensenyament (1988-92).

El rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy, ha presidit avui l’acte de donació amb la família de Bonaventura Lladonosa, aprovada pel consell de Govern del passat mes de juny. L’exrector de la UdL i catedràtic jubilat de Cirurgia, Joan Viñas, ha recordat que Bonaventura Lladonosa «va ser cabdal perquè Lleida tingués Facultat de Medicina». En aquest sentit, Puy ha subratllat que aquest fons personal «ens permet endinsar-nos en les nostres arrels».

La cap de la unitat d’Arxiu, Pepita Raventós, ha afegit que la documentació «enriqueix els fons de la UdL com a recurs per conèixer no solament la figura del metge pediatra que va ser el doctor Lladonosa en la Lleida de la segona meitat del segle XX, moment de la transició democràtica i de la recuperació dels estudis universitaris a la ciutat».

Una de les filles, Anna Lladonosa Montull, ha agraït a la Universitat de Lleida que «prengui el relleu amb aquest fons» que el seu pare va anar compilant al llarg dels anys. «Ho guardava tot. La mare ho va endreçar i ara nosaltres ho donem a la UdL com un retorn a la societat», ha destacat.

Bonaventura Lladonosa va ser un dels promotors de la creació de la Facultat de Medicina de Lleida, l’any 1977, quan era president del Col·legi de Metges a la província (1976 – 1998). També va ser membre del Consell Social de la UdL (1996 – 1998) i de la Comissió del 700 aniversari de la mateixa institució. L’any 1980 va formar part del Comitè d’experts que va redactar el primer manual de vacunacions de Catalunya. Al 1998 va participar en la comissió especial del Senat per a l’estudi de l’eutanàsia i també va prendre part en la redacció del Pla Nacional contra la droga i el tabac.