El cicle de conferències «Descobert a Girona»
és una iniciativa del departament de Biologia de la Universitat de Girona (UdG)
que pretén apropar els resultats de la recerca al conjunt de la ciutadania. Aquesta
nova entrega del cicle, que arriba a la setena edició, comprèn tres sessions de
dues xerrades cadascuna en què el públic podrà conèixer de primera mà la
recerca i els resultats més rellevants d’alguns dels seus investigadors en
l’àmbit de la salut i el medi ambient.
El cicle va començar el 30 d’abril amb la xerrada
titulada “La fotoquimioteràpia: posant llum a la foscor pel tractament del càncer”, a
càrrec de Cristina Bermejo i Casadesús, del Grup de Recerca Teràpies
Antitumorals Dirigides de la UdG. En aquesta xerrada s’ha presentat la
investigació en fotoquimioteràpia duta a terme pel grup de recerca, una
estratègia que combina compostos químics, llum i oxigen per atacar les
cèl·lules tumorals de manera molt precisa.
Tot seguit, Anna Cots
Foraster, del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Doctor Josep
Trueta-Hospital Santa Caterina, realitzat la
xerrada “Què sabem i quines noves eines ens poden ajudar a combatre la malaltia
d’Alzheimer?”. Cots ha explicat quins mecanismes s’utilitzen per aprofundir més
en el coneixement de l’Alzheimer i de la seva evolució.
Les properes xerrades programades són:
7 de maig (de 19:30h a 21h)
Tot un mar per descobrir.
Dra. Judith Ollé i Vilanova. Grup de Recerca Laboratori d’Ictiologia
Genètica, Departament de Biologia. Universitat de Girona.
Moltes espècies ben conegudes, incloses aquelles que consumim, amaguen
aspectes inexplorats. El seu anàlisis mitjançant eines genètiques permet
revelar un grau de diversitat que restava ocult. Aquest és el cas de la
bacoreta, una espècie de petit túnid que ens il·lustrarà els primers passos
d’aquest camí.
Suberina i ceres: compostos claus per l’adaptació
de les plantes al medi terrestre.
Javier Surís i Auguet. Grup de Recerca Laboratori del Suro, Departament
de Biologia. Universitat de Girona.
Les plantes terrestres necessiten barreres per protegir-se de l’entorn i
de condicions ambientals adverses. En aquestes barreres, la suberina i les
ceres tenen una funció clau. Des del grup de recerca del Laboratori del Suro,
estudiem la formació i funció d’aquestes barreres i com la suberina i ceres són
transportades fins al teixit barrera. Entendre aquest transport, ens permet
millorar la protecció de les plantes enfront situacions d’estrès i, per tant,
adaptar-se millor al canvi climàtic.
14 de maig (de 19:30h a 21h)
Com comença el desenvolupament d’una vacuna per
prevenir infeccions bacterianes?
Dra. Mireia López i Siles.Grup de Recerca en Microbiologia de la
Malaltia Intestinal, Departament de Biologia. Universitat de Girona.
Les vacunes han estat una estratègia eficaç per prevenir infeccions en
la població. En aquesta xerrada es resumirà les fases del seu desenvolupament i
es relacionarà amb una de les línies de recerca actuals del grup de
Microbiologia de la Malaltia Intestinal de la Universitat de Girona.
Torna l’eugenèsia? Els problemes de les tècniques
moleculars en la millora genètica humana.
Dr. Oriol Vidal i Fàbrega. Grup de Recerca Laboratori d’Ictiologia
Genètica, Departament de Biologia. Universitat de Girona.
L’any 1883 Francis Galton va proposar l’eugenèsia com un programa de
millora genètica a l’espècie humana. Encara que el projecte eugenèsic més
conegut sigui el de l’Alemanya nazi, el desenvolupament actual de noves
tècniques reprogenètiques ha articulat una nova formulació, una eugenèsia
liberal. Aquesta nova eugenèsia liberal s’està permetent en l’actualitat, i
alguns filòsofs proposen que hauria de tenir un ús més extens. En aquesta
xerrada veurem que a la pràctica l’eugenèsia liberal no pot existir: o bé
perquè si és liberal no funciona, o bé perquè si funciona no és liberal.