Una Bíblia única, entre l’art i la litúrgia

El primer volum proposat és la Biblia sacra, impresa a Anvers l’any 1583 per Christophe Plantin, un dels impressors més importants del Renaixement europeu. Es tracta d’una edició majestuosa, en format in folio i profusament il·lustrada amb gravats al burí, entre els quals destaquen 94 escenes bíbliques i cinc grans estampes plegades amb mapes del món i de Terra Santa. Alguns dels gravadors són noms de referència de l’època, com Crispin van den Broeck, Jean Sadeler o Johan Wierix.

Aquesta edició de la Bíblia, hereva de la revisió crítica de la Vulgata feta per teòlegs de la  , va ser publicada per Plantin gràcies al suport financer de Felip II, malgrat que l’impressor donava suport a la rebel·lió dels Països Baixos contra la monarquia espanyola. El volum forma part del fons procedent de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre (Tiana), com ho demostra una antiga signatura topogràfica. A més, inclou interessants senyals manuscrits per a ús litúrgic —com lletres marginals, indicacions de lectura o signes en vermell— que probablement daten del segle XVII i que revelen l’ús actiu que en feien els monjos cartoixans.

L’univers dels oficis, il·lustrat amb mestratge

La segona obra és De omnibus illiberalibus sive mechanicis artibus… liber (Frankfurt, 1574), un llibre que ofereix una panoràmica visual i textual de més de cent oficis i professions presents a les ciutats burgeses del segle XVI. Es tracta d’una edició en llatí amb 132 gravats xilogràfics de gran qualitat que mostren artesans, comerciants i treballadors en plena activitat, envoltats de les seves eines i escenaris quotidians. A més del seu valor artístic, l’obra és una font documental de primer ordre per a la història del treball i de la vida urbana en època moderna.

L’edició és fruit de la col·laboració entre l’impressor i gravador Sigmund Feyerabend, el prolífic il·lustrador Jost Amman i l’humanista Hartmann Schopper, que va adaptar al llatí els versos explicatius que acompanyen els gravats. L’exemplar conservat a la UB procedeix probablement del convent de Sant Josep de Barcelona, a través del llegat de Josep Jeroni Besora, i conté interessants anotacions manuscrites, entre elles traduccions al català dels noms dels oficis fetes al segle XVII.

Virgili il·lustrat: un clàssic a través de la imatge

La tercera obra proposada és una edició de les Opera Vergiliana impresa a Lió el 1517 per Jacques Sacon. El volum reuneix les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida de Virgili, i incorpora un ric aparell crític amb comentaris humanistes i un pròleg de Cristoforo Landino. L’edició es distingeix pels nombrosos gravats xilogràfics que l’acompanyen, heretats de la famosa edició d’Estrasburg de 1502 a cura de Sebastian Brant.

Els gravats xilogràfics, atribuïts al conegut com a mestre del taller de Grüninger, són d’un gran detall i mida considerable, i mostren escenes adaptades a l’imaginari i al context cultural del nord d’Europa a l’inici del Renaixement. Així, les figures clàssiques apareixen vestides a la manera medieval o amb elements exòtics, com turbants, i els paisatges recorden ciutats i boscos germànics. Tot plegat configura una interpretació visual dels textos de Virgili amb una clara intencionalitat didàctica.

Una campanya consolidada, un patrimoni viu

La campanya s’iniciarà oficialment avui 22 d’abril al web. Les aportacions es poden fer directament des d’aquest portal, i els padrins poden beneficiar-se d’avantatges fiscals segons la seva aportació.

A més, com a agraïment, la Universitat ofereix als donants una sèrie de recompenses culturals, com ara productes de marxandatge del CRAI de la UB, visites guiades al CRAI Biblioteca de Fons Antic, al taller de restauració i al Centre de Digitalització (CEDI), o entrades per a concerts al Paranimf de l’Edifici Històric.

La campanya Apadrina un llibre es consolida com una cita anual per contribuir a la conservació i la difusió del patrimoni cultural de la Universitat. En l’edició de 2024, gràcies a les aportacions de 96 padrins, es va superar l’objectiu econòmic i es van restaurar tres obres de gran valor: una edició flamenca de les Obras de Quevedo, un volum de planxes de l’Encyclopédie de Diderot i el segon volum de l’Atlas curieux de Nicolas de Fer.

Amb aquesta nova crida a la col·laboració, la UB convida tothom a fer possible que tres nous tresors bibliogràfics tornin a lluir amb tot el seu esplendor i es posin a l’abast del públic gràcies a la digitalització. Apadrinar un llibre és, també, una manera de viure i compartir la cultura.