La topografia, especialment l’altitud i el pendent, incideixen notablement sobre la diversitat de bolets sapròfits en els boscos de coníferes mediterranis. Així ho afirma una recerca de la Universitat de Lleida (UdL), Agrotecnio i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) que s’ha publicat a la revista Journal of Environmental Management. El personal investigador ha determinat que els factors ambientals com la pluja o la temperatura tenen un paper més determinant en la composició de les comunitats fúngiques i la dispersió d’espores que no pas les tècniques de gestió forestals com ara les tallades selectives o aclarides.
L’equip ha monitorat 18 parcel·les -la meitat amb aclarida forestal i l’altra meitat, sense- en un bosc subalpí de pi negre a la zona de Meranges (Girona) on fructifiquen de forma abundant nombrosos fongs comestibles com el Tricholoma portentosum, una espècie comuna a cotes més altes, i altres espècies molt apreciades a la cuina com el cep (Boletus edulis), el pinetell (Lactarius deliciosus), el rossinyol (Cantharellus cibarius) i l’apagallums (Macrolepiota procera).
Els resultats mostren que les condicions meteorològiques expliquen fins al 15% de la variabilitat en la composició d’espores de fongs ectomicorriza i sapròfits, mentre que la influència del clima sobre els carpòfors o fruits és molt menor (2,6% i 0,6%, respectivament). La topografia, especialment l’altitud i la pendent, també incideix notablement sobre les espècies sapròfites, però pràcticament gens sobre les ectomicorrizes.
«Contràriament a les expectatives que teníem inicialment, la intensitat de les aclarides forestals no ha tingut cap efecte significatiu ni sobre la diversitat d’espores ni sobre la de bolets», explica la investigadora Giada Centenaro. «Investigacions futures podrien ampliar el mostreig durant diversos anys per elucidar millor els efectes a mig i llarg termini de l’aclarida», recullen a les conclusions de l’article.
La recerca s’ha desenvolupat en el marc dels projectes MicroEco i FUNFORCHANGE, finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació, l’Agència Estatal d’Investigació i la Unió Europea.
Text: Comunicació Agrotecnio / Premsa UdL