La teràpia ocupacional resulta indispensable per promoure l’autonomia de la gent gran, així com per millorar la seva qualitat de vida.
Les projeccions de l’Institut Nacional d’Estadística calculen que, a Espanya, el 2035, l’esperança de vida assolirà els 83,2 anys en els homes i els 87,7 en les dones.
Aquesta tendència a arribar a edats cada vegada més longeves suposarà un creixement de la població de persones grans i, per això, adquireix especial importància garantir-los un envelliment saludable, actiu i feliç.
Aquí és on adquireixen un paper fonamental els professionals del sector geriàtric, com els terapeutes ocupacionals.
QUÈ ÉS LA TERÀPIA OCUPACIONAL?
La teràpia ocupacional és una professió sociosanitària que utilitza l’ocupació com a eina per dotar les persones usuàries de més independència i autonomia, millorant així la seva qualitat de vida.
Per aconseguir-ho, els terapeutes ocupacionals empren les activitats del dia a dia de manera terapèutica amb els usuaris i les usuàries per prevenir o retardar la pèrdua de capacitats i habilitats el màxim temps possible.
A Accent Social, fem una valoració integral de cadascuna de les persones usuàries i els dissenyem plans individualitzats i adaptats d’atenció integral per treballar, en funció de les seves necessitats, preferències i grau de dependència, tant aspectes físics i funcionals com cognitius, socials i emocionals.
QUINS ASPECTES ES TREBALLEN EN LA TERÀPIA OCUPACIONAL?
En aquest sentit, algunes de les funcions que realitzen els terapeutes ocupacionals als centres residencials que gestionem són:
- Treballar i mantenir el grau de funcionalitat adequat dels residents per realitzar les activitats de la vida diària, amb la màxima autonomia i independència del resident. En aquest sentit, acompanyen els usuaris en la seva alimentació, higiene i cura personal (higiene, vestir-se, etc.), per assistir-los quan sigui necessari.
- Cercar accions que propiciïn el desenvolupament de les activitats instrumentals de la vida diària. Aquestes activitats estan dirigides a residents amb un grau de dependència menor. Un exemple seria acompanyar-los a fer la compra i que siguin ells mateixos els qui administrin els seus propis diners; demanar un cafè o utilitzar el telèfon.
- Ajudar a millorar o preservar les funcions cognitives i motores bàsiques amb l’objectiu de poder seguir realitzant les activitats significatives per a ells i elles. Es realitzen activitats en grup i individuals per incentivar la seva estimulació sensorial i cognitiva, que s’adapten a cada resident per potenciar les habilitats que conserva. Alguns exemples serien les activitats de manteniment de l’hort, de ball, activitats de memòria, exercicis d’atenció; o, en el cas de les persones que presenten un grau més elevat de dependència, com aquelles amb mobilitat molt reduïda, es treballa la seva estimulació sensorial i basal per ajudar-los a recuperar la noció del seu cos, i també s’utilitzen activitats amb llums o música.
- Fomentar a nivell funcional la motricitat fina i la coordinació; i a nivell cognitiu, la creativitat per millorar l’autoestima i el sentiment d’eficàcia. En aquest sentit, es realitzen activitats manipulatives i funcionals, amb materials com la resina o els tallers de cuina.
- Fomentar la socialització mitjançant les activitats grupals i els tallers, que promouen la interacció social, la seva participació en les activitats, milloren l’estat d’ànim de les persones usuàries i ajuden a combatre la solitud.
- Donar suport i orientar la família en el procés evolutiu del seu familiar mitjançant les ajudes tècniques, així com avaluar l’entorn. Totes aquelles observacions, recomanacions i facilitats que poden contribuir a la independència dels usuaris, la seva seguretat, així com l’adequació i accessibilitat de l’espai físic. Per exemple: adaptació de la textura de la dieta de cada resident, recomanar l’ús de calçadors, engrossidors de coberts per al menjar, plats adaptats, agafadors a les dutxes, alces als lavabos, suprimir les barreres arquitectòniques que puguem trobar (això inclou adaptacions al bany, el dormitori…), entre altres.
- Observar detingudament els usuaris i usuàries per detectar i valorar si hi ha canvis en les seves necessitats, interessos, desitjos, límits; pels quals és necessari adaptar i redefinir els objectius marcats en els seus plans d’atenció individualitzada.
QUIN ÉS L’OBJECTIU FINAL DE LA TERÀPIA OCUPACIONAL?
Tal com apunta Alexia Díaz, terapeuta ocupacional de la Residencia Fort Pienc, de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona i gestionada per Accent Social, “en tot moment, les activitats de teràpia ocupacional que realitzem a la nostra residència i també al centre de dia, busquen fomentar l’envelliment actiu i saludable dels nostres residents amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida i benestar a nivell integral, perquè puguin gaudir d’aquesta etapa amb plenitud i portant a terme els seus projectes de vida”.
Per tot això, la teràpia ocupacional resulta indispensable per promoure l’autonomia de la gent gran, així com per millorar la seva qualitat de vida, fomentant la seva participació en activitats significatives que els generen benestar en el seu dia a dia.
Article publicat abans a News3Edad.