Dimarts, 25 de febrer de 2025. La Salle-URL ha organitzat i acollit la jornada «Educació i Intel·ligència Artificial» per analitzar l’ús d’aquesta tecnologia i les implicacions ètiques que comporta el seu desenvolupament al sector de l’educació. L´acte, organitzat per la línia de recerca FiloCultura del grup Smart Society i en col·laboració amb l’Observatori d´Ètica i Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC), ha buscat respostes a preguntes sobre ètica, valors humans i limitacions tecnològiques, tractant d’enfrontar el pensament crític amb la intel·ligència artificial.
La jornada ha comptat amb ponents experts de diferents disciplines: Elisabet Golobardes, vicerectora d’Ordenació i Qualitat Acadèmica i Universitat Digital de la URL; Rosa Ma. Alsina, directora de Recerca i Innovació de La Salle-URL; Carles Llinàs, degà de la Facultat de Filosofia La Salle-URL; Joan Manuel del Pozo, professor de la Universitat de Girona; i Ulisses Cortés, professor i investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya – Barcelona Supercomputing Center. Els moderadors de la taula rodona han estat Armando Pego, catedràtic de la Facultat de Filosofia La Salle-URL; i Albert Sabater, director de l’OEIAC.
La intel·ligència artificial, una eina a regular
Un dels debats que ha sorgit durant el col·loqui ha consistit a reflexionar sobre si cada persona que té accés a internet ha de disposar del recurs de la intel·ligència artificial. Joan Manuel del Pozo ha exposat el seu punt de vista sobre el conflicte: “Hem passat de la saviesa al coneixement i del coneixement hem passat a la informació. Ara, pràcticament, no parlem de saviesa. És més, hi ha qui difon que hem passat de la informació a la infoxicació, que és la sobrecàrrega o l’excés d’informació originada per la profusió de continguts a la xarxa”, ha comentat el ponent.
Posteriorment, Joan Manuel del Pozo ha compartit la que podria ser la solució a aquest problema: “La solució recau en l’imperi de la llei, que és la clau per regular la IA i acabar amb la seva amenaça de control sobre la societat, provocant que la utilitzin aquells qui realment la coneixen”.
Els ponents han coincidit que la societat ha de posar límits a la intel·ligència artificial, especialment als centres educatius, ja que aquesta eina acaba amb la creativitat i l’originalitat dels estudiants en facilitar-los múltiples solucions o idees comunes. “Només cal veure la diferència en què es treballa una tesi doctoral en l’actualitat i com es feia 20 anys enrere. Abans, llegies manuals i llibres a la biblioteca, ara ho pots preguntar al ChatGPT”, ha afegit Rosa Ma. Alsina.
La importància de l’esperit crític sobre la IA
Finalment, a la taula rodona s’ha tractat la importància de l’esperit crític en utilitzar i comprendre la informació que ofereix la IA. L’esperit crític és aquell que té la capacitat de qüestionar principis, valors i normes, formant un criteri propi per prendre decisions en situacions diferents. “La IA no té sentit del context. Nosaltres sí que sabem en quin món i en quina situació ens trobem”, ha conclòs Elisabet Golobardes.