La Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I ha celebrat el vintè aniversari del Seminari Internacional contra la Violència de Gènere, que enguany porta per títol «Les dones com a subjectes de les violències masclistes: veus, estratègies i recursos», en el qual s’ha buscat donar veu a dones supervivents d’aquesta violència i a organitzacions que treballen amb elles i per a elles, per a avançar així en el disseny i implementació d’estratègies i mesures dirigides a corregir les violències masclistes.
La vicerectora de Responsabilitat Social, Polítiques Inclusives i Igualtat de l’UJI, Elsa González Esteban, junt amb la directora del seminari, María José Senent, ha inaugurat el seminari i ha destacat que «les universitats tenen un paper essencial en la investigació i anàlisi de les arrels estructurals d’aquestes violències, un debat acadèmic que ha de servir d’eina per a generar consciència i possibilitar canvis que transformen una realitat encara marcada per les violències masclistes». En aquesta línia, ha posat en relleu la importància fonamental que té l’educació en la desarticulació de les arrels de la violència a través de la formació en igualtat i el qüestionament dels estereotips.
Així mateix, la vicerectora ha volgut destacar, arran de la temàtica d’aquesta edició del seminari, com les dones no són sols víctimes, sinó també protagonistes de les lluites per a erradicar-les. Això no obstant, ha remarcat que «aquest esforç no és sols una tasca de dones, sinó que requereix el compromís de totes i tots».
En el marc del seminari, s’ha fet lliurament del XX Premi Isonomia contra la violència de gènere, atorgat en aquesta edició a l’associació sense ànim de lucre Alanna, creada en 1998 amb l’objectiu de treballar juntament amb dones i xiquetes, xiquets i adolescents en situació de vulnerabilitat social per estar immerses en situacions de violència masclista amb la filosofia de realitzar una intervenció circular i amb l’objectiu d’aconseguir la superació de les desigualtats entre homes i dones, des d’una perspectiva de gènere, infància i trauma.
L’associació va crear en 2005 el primer Centre d’Atenció Integral a Dones i Infants Víctimes de la Violència de Gènere i Agressions Sexuals, i des dels seus inicis han fet intervencions amb prop de 18.000 dones i 6.000 xiquets, xiquetes i adolescents. També ha impulsat la primera empresa d’inserció de la Comunitat Valenciana «Integras. Tú» que forma, contracta i acompanya dones víctimes de la violència de gènere i dones prostituïdes, i és pionera en la formació i posada en marxa de punts i patrulles violeta, entre altres accions.
A continuació, Victoria A. Ferrer, catedràtica de Psicologia Social de Gènere de la Universitat de les Illes Balears, ha oferit la conferència inaugural en la qual ha fet una anàlisi de les «llums i ombres» dels 20 anys de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.
Alguns dels aspectes positius que ha citat han sigut el fet que s’aprovara per unanimitat i el seu enfocament integral, amb un important pes de la prevenció i mesures per la recuperació de les dones i la reeducació dels maltractadors. Tot i això, la catedràtica ha afirmat que «el problema més gran ha sigut que aquesta llei no s’ha desenvolupat en la seua totalitat. Eixa unanimitat no s’ha traduït en el que cabia esperar i, en canvi, s’han produït resistències judicials, a més de frens i bloquejos de caràcter polític, més per omissió que per acció, amb una falta d’implementació per exemple de polítiques educatives».
Un altre aspecte que ha mencionat Victoria A. Ferrer ha sigut com la crisi econòmica del 2008 es va utilitzar com a «excusa per a no desenvolupar aquestes accions», i com el discurs de l’austeritat es va utilitzar per a «arrasar polítiques d’igualtat o actuacions relacionades amb el feminisme».
En la vessant positiva, ha nomenat el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere aprovat en 2017, que ha comportat una millora en el finançament, o el Conveni d’Istanbul, de 2011, sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica. També ha fet referència a normatives que regulen altres formes de violència cap a les dones, com ara l’assetjament sexual, i modificacions que s’han aprovat al llarg d’aquests anys que, per exemple, han reconegut als fills i filles com a víctimes de la violència de gènere.
Les resistències socials ha sigut l’últim dels temes que ha abordat la catedràtica, sobre el qual ha afirmat que «les inèrcies, els mites i la misogínia estan pertot arreu». En aquest sentit, ha assenyalat que «els negacionismes no és que neguen l’existència del fet, sinó que neguen l’existència del problema social. Remeten a un problema individual i no estructural». Així, ha afegit que «quan aquestes resistències s’exerceixen des de posicions de poder, això pot comportar greus conseqüències perquè es legitimen certs actes».
Sobre les resistències socials, també ha posat l’accent en com la reacció patriarcal als avanços en igualtat té el «caldo de cultiu perfecte a Internet, un espai que és un altaveu des de l’anonimat i on es canalitzen els missatges d’odi i misogínia, i això és extremadament perillós».
Finalment, ha incidit en la importància de seguir treballant i, especialment, d’involucrar-hi els homes i que hi tinguen un paper actiu.