El Parlament de Catalunya ha acollit el 15 de gener a la tarda la presentació del volum número 38 de la col·lecció «Textos Jurídics Catalans», titulat «Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica. Segle XII«, en un acte que ha estat presidit per Josep Rull, president del Parlament.
El volum, coeditat entre el Parlament i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, està coordinat per Josep Maria Salrach, antic catedràtic emèrit (actualment jubilat) d’Història Medieval del Departament d’Humanitats de la UPF, juntament amb Tomàs de Montagut, catedràtic emèrit d’Història de Dret i de les Institucions del Departament de Dret de la UPF i president del comitè tècnic d’edició de la col·lecció, que han participat en la presentació.
En les seves paraules, Tomàs de Montagut ha agraït l'»empara institucional» que des dels anys vuitanta rep la col·lecció, mentre que Josep Maria Salrach ha explicat que amb aquest 38è volum acaba un procés de recerca que va començar fa dotze anys, i ha remarcat el valor dels documents que s’han reunit en aquest volum, així com en el 37è: “Aquests documents són testimoni més important de la pràctica jurídica i els coneixements de dret que tenien els patricis de l’escriptura», ha ressaltat. Salrach ha destacat així mateix que en els documents recopilats es troben les «bases del pactisme i la governança», i en la justícia de finals del segle XII, l'»avenç cap a una societat més lliure».
L’acte ha comptat amb la intervenció de Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya. Hi han estat presents diferents càrrecs i diputats del Parlament; historiadors, entre els quals Borja de Riquer, i diversos dels investigadors que estan vinculats o han participat en l’obra.
Dos volums per analitzar la resolució de conflictes a la Catalunya de l’alta edat mitjana
El volum 38, presentat al Parlament, aplega 873 documents que tenen en comú l’haver estat escrits al llarg del segle XII i tenir una relació directa amb la resolució de conflictes, segons els paràmetres legals i de justícia de l’època. Sovint, amb la intermediació de jutges i savis, les parts assolien concòrdies i pactes per pacificar les seves controvèrsies privades. Progressivament, a mesura que va avançar el segle, la justícia del comte de Barcelona, amb una cúria dotada de les persones i el bagatge jurídic oportuns, es va anar estenent i va reduir el marge d’actuació dels particulars, sovint magnats feudals, eclesiàstics o seculars.
El volum 38 completa el volum 37 de la mateixa col·lecció, titulat “Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica. Segles IX-XI”, que es va publicar el 2018 i va reunir 557 documents elaborats des de l’any 812 fins al 1100. Ambdós volums han comptat amb el suport financer de la Societat Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Josep M. Salrach ha estat l’impulsor i principal artífex del conjunt de l‘obra. Amb ella, culmina una trajectòria de recerca fructífera dedicada a la Catalunya altmedieval, darrerament centrada en els seus mecanismes de justícia i resolució de conflictes. Al seu costat, Tomàs de Montagut ha tingut un rol directiu, sobretot en la seva dimensió jurídica i d’antropologia del dret. Els experts i investigadors que han recollit i sintetitzat el contingut de cadascun dels documents són Cornel-Peter Rodenbusch, Ramon Sarobe i Jaume Vilaginés.
Una col·lecció jurídica amb vint anys d’història
Des de fa vint anys, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya coediten la col·lecció Textos Jurídics Catalans per contextualitzar i difondre textos de gran vàlua per al dret i la política de Catalunya produïts al llarg dels seus més de deu segles d’història.
El comitè tècnic d’edició de la col·lecció compta amb diversos professors dels departaments de Dret i Humanitats de la UPF: Tomàs de Montagut Estragués, catedràtic emèrit d’Història del Dret i de les Institucions (president); Josep Capdeferro Pla, professor d’Història del Dret (secretari); i Joaquim Albareda Salvadó, catedràtic d’Història Moderna (vocal).
Per a Josep Capdeferro, que també va assistir a la presentació, aquests volums tenen molt valor, ja que són un reflex del fet que “Catalunya és totalment excepcional al món pel que fa tant a quantitat com a qualitat de documentació conservada sobre l’alta edat mitjana. Així, la documentació relacionada amb justícia i resolució de conflictes que s’ha ordenat i es posa al servei de la ciutadania i dels estudiosos tindrà utilitat molt més enllà de les nostres fronteres per entendre les complexitats del món feudal i les estructures polítiques que van intentar enquadrar-lo i superar-lo progressivament”. I conclou: “Alguns fenòmens que vivien les societats europees entorn de l’any 1000 poden comparar-se amb els dificultats i reptes de les institucions públiques actuals”.