El batle ha exposat els projectes per al futur de la capital balear, entre els quals ha destacat la conversió de l’edifici de GESA, que acollirà el futur Districte d’Innovació, i l’objectiu de consolidar Palma com a Capital Europea de la Cultura el 2031

Al llarg de la conferència, impartida al CaixaForum, el primer edil també ha destacat la neteja i la seguretat com a eixos prioritaris, a més de la importància d’afrontar el creixement demogràfic

Palma, 13 de febrer de 2025.- El batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha impartit aquest dijous una ponència, convidat pel Cercle Financer, en què ha exposat les perspectives d’evolució de la capital balear a través dels principals reptes immediats i projectes a llarg termini en què treballa l’equip de govern municipal.

Durant la seva intervenció, el batle ha assenyalat la transformació de Palma com el seu principal objectiu, “a través d’una política útil i amb visió de futur”.

En aquest context, ha fet referència al full de ruta per als pròxims anys, comprometent-se tant a abordar qüestions urgents com la seguretat, la neteja, la mobilitat i l’habitatge “per a garantir el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans”, com a establir les bases dels projectes transformadors per al desenvolupament de la ciutat davant “el creixement demogràfic sense precedents”. Entre aquests, el batle ha destacat la conversió de l’emblemàtic edifici de GESA, seu del futur districte d’Innovació, la remodelació de la plaça Major i els seus voltants, la creació d’un centre d’interpretació de la ciutat i la construcció d’un recinte firal.

També ha fet èmfasi en el Bosc Metropolità, futur pulmó verd de la ciutat, que ha fet un pas significatiu amb la compra de Son Quint, la primera gran finca de titularitat municipal integrada a la serra de Tramuntana.

D’altra banda, el batle ha subratllat la importància de la cultura per a la ciutat, recordant l’objectiu que Palma sigui reconeguda el 2031 com a Capital Europea de la Cultura. Sobre aquesta qüestió, ha destacat que la ciutat ja compta amb una oferta cultural de primer nivell de “grans mestres com Joan Miró”, i ha detallat la feina que s’està duent a terme per a conformar una xarxa d’espais expositius amb les Torres del Temple, el Castell de Bellver o la rehabilitació de l’edifici històric de Can Serra.

El primer edil també ha posat en relleu la necessitat de crear noves instal·lacions esportives i millorar les existents “per a impulsar l’esport com un altre dels eixos transversals per a la ciutat del futur”.

Martínez Llabrés ha destacat que la Palma de 2035 serà una “ciutat més segura i cívica”, un objectiu per al qual ja s’està avançant amb el pressupost històric destinat a la seguretat ciutadana. Sobre això, ha recordat que un dels principals compromisos és incrementar la plantilla de la Policia Local amb 300 nous efectius, juntament amb la millora progressiva dels mitjans tècnics i operatius del cos, que inclou nous equipaments com el quarter de les Estacions i el trasllat de les dependències centrals a Nou Llevant.

A més, ha subratllat la importància d’impulsar un “autèntic” model de policia de proximitat, que estigui a prop dels ciutadans i enfocat a “la prevenció i erradicació d’aquelles pràctiques que deterioren la convivència, un objectiu que es reflecteix clarament en la nova Ordenança cívica”, ha explicat.

El batle també ha exposat durant la conferència els objectius en mobilitat, avançant cap a un model més sostenible, a través de la renovació de la flota de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) amb vehicles de zero emissions, les instal·lacions EMT/Eco i la millora de la infraestructura ciclista. A més, ha recordat el Pla municipal d’aparcaments i l’ampliació de la xarxa de BiciPalma.

Martínez Llabrés ha conclòs la seva intervenció subratllant que la transformació de Palma “és una responsabilitat compartida entre l’equip de govern, les institucions i la ciutadania perquè Palma torni a ser la millor ciutat del món per a viure”, i ha agraït la col·laboració del Cercle Financer, presidit per José Francisco Conrado de Villalonga, destacant el seu “paper crucial en l’anàlisi i coneixement del teixit econòmic i social de la ciutat al llarg dels seus 35 anys de trajectòria”.