Les invasions de vespes depredadores s’han convertit en
un malson per als apicultors europeus. En els darrers anys, l’arribada
d’espècies com Vespa velutina nigrithorax, Vespa orientalis i Vespa
bicolor han devastat ruscs, han reduït la població d’abelles i han generat
pèrdues importants per al sector, alhora que suposen un perill per a la
biodiversitat.
Amb l’objectiu de combatre aquesta amenaça, un equip
multidisciplinari format per experts de la Universitat de les Illes Balears
(UIB), la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats de la UIB, ha
posat en marxa el projecte AI BeeGuard, una iniciativa de tres anys que combina
intel·ligència artificial, estudis genètics i participació ciutadana.
Tecnologia per a la detecció
Per intentar frenar aquesta amenaça, els investigadors
proposen solucions tecnològiques innovadores, com la implantació de sistemes
automatitzats de detecció mitjançant visió per computador i sensors òptics que
identifiquen vespes en temps real. Per fer-ho, els investigadors ja treballen
en el desenvolupament d’algoritmes de reconeixement d’imatges capaces de
diferenciar espècies de vespes amb un 95% de precisió.
Aquests sistemes es posaran a prova a diversos apiaris de
la Península, amb la col·laboració d’apicultors. De fet, la participació
directa del sector és una de les línies mestres del projecte. Així, els
investigadors desenvoluparan una aplicació mòbil dirigida a apicultors,
mitjançant la qual podran col·laborar en el seguiment de les espècies i
contribuir a mapar-ne la distribució. «Aquest projecte no només cerca contenir
l’expansió de les vespes, sinó crear eines accessibles que empoderin els
apicultors», explica la doctora Mar Leza, investigadora principal del projecte.
Els investigadors també preveuen instal·lar estructures
físiques davant dels ruscs per protegir-les (model Koldo adaptat). Es fan
servir per capturar els vespes que intenten depredar les abelles en els
mateixos abellars.
A més, ja elaboren un manual de bones pràctiques per a
apicultors i gestors públics. Aquesta guia, basada en dades científiques,
oferirà informació sobre els mètodes de control més eficaços per gestionar
aquestes espècies invasores.
Informació per contenir l’expansió
«Les vespes invasores no només maten abelles. L’estrès
crònic que provoquen debilita les colònies d’abelles: les obreres eviten sortir
a recol·lectar, les reserves d’aliment s’esgoten i les reines deixen de posar
ous», assenyala la doctora Leza.
«Aquestes espècies es troben en expansió, probablement
pel comerç i el transport de mercaderies a escala global. Fins ara, la
comunitat científica només té hipòtesis sobre les vies d’entrada a Europa, i
necessitam tenir més informació per poder determinar com i per on han arribat.
Si ho suposàssim, es podrien establir les mesures necessàries per impedir o
dificultar-ne l’expansió», afegeix la doctora Leza.
Seguiment del rastre de l’ADN
Per resoldre aquesta incògnita, els investigadors
preveuen realitzar estudis genètics dels exemplars capturats per seguir el
rastre de l’expansió. L’extracció i seqüenciació de l’ADN de les vespes pot
ajudar a determinar les relacions genètiques entre les diferents poblacions i
mostrar com ha estat el procés de dispersió pel territori.
Per fer-ho, els investigadors tenen previst realitzar
diferents campanyes a zones afectades per la presència d’aquestes espècies a
Andalusia, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Galícia i el País Basc. Així
mateix, ja estan adquirint mostres d’altres zones envaïdes d’Europa i de la
zona nativa. A més, es preveu dur a terme campanyes a l’illa de Mallorca, on
l’arribada d’aquestes espècies podria tenir un impacte fort en el fràgil equilibri
insular.
Amb un cost anual de gestió d’invasions que supera els 50
milions d’euros a Europa, IA BeeGuard representa un pas crucial per protegir
tant la biodiversitat com una indústria clau per a la seguretat alimentària
global. La combinació de tecnologia punta i coneixement ecològic podria marcar
un abans i un després en la lluita contra aquestes invasions biològiques.
El cas de Mallorca: detecció, erradicació i reintroducció
L’equip d’investigadors de la UIB fa anys que segueix la
pista de vespes invasores. Varen ser els primers a confirmar la presència de la
vespa asiàtica a Mallorca (2015) i varen participar de manera activa en la seva
erradicació (2020), amb el desenvolupament d’una aplicació mòbil (Vespapp) i
l’impuls de campanyes de col·laboració ciutadana que varen permetre detectar
gran part dels nius d’aquesta espècie a l’illa. Durant aquests anys, l’equip ha
treballat també en l’anàlisi genètica dels nius detectats, que han permès
confirmar que hi ha hagut com a mínim dues introduccions independents de vespa
asiàtica a l’illa.
Un projecte d’impacte
El projecte AI BeeGuard, finançat pel Ministeri de
Ciència, Innovació i Universitats i l’Agència Estatal d’Investigació en la
convocatòria de generació del coneixement 2023 PID2023, representa un avanç
important en la lluita contra les vespes invasores que amenacen l’apicultura
europea. La combinació d’intel·ligència artificial, estudis genètics i
participació ciutadana ofereix una aproximació integral per abordar aquest
problema complex. L’èxit del projecte podria tenir un impacte significatiu en
la protecció de la biodiversitat i la indústria apícola, i establir un
precedent important en la gestió d’invasions biològiques a Europa.