- Avui ha tingut lloc a Barcelona la darrera de les sessions, amb la participació del delegat del Govern espanyol a Catalunya i la consellera de Drets Socials i Inclusió
- Més de mig miler de persones han assistit a les 4 sessions pensades per donar resposta als dubtes que hi puguin tenir col·lectius com empresaris, entitats socials, organitzacions agràries o ajuntaments
La Delegació del Govern espanyol a Catalunya i la Conselleria de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat han organitzat unes jornades informatives sobre el nou reglament d’estrangeria. Les sessions han tingut lloc a Girona, Lleida, Tarragona i finalment Barcelona, avui mateix. Aquesta darrera jornada ha comptat amb la participació del delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos García Prieto, i la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo.
L’èxit d’assistència a les diferents sessions demostra l’interès que demostra el tema. Concretament, han seguit els actes més de mig miler de persones. Les jornades eren obertes per a tothom que hi tingués interès, però sobretot estaven pensades per a organitzacions agràries, empreses, entitats socials, representants sindicals, d’administracions públiques o col·legis professionals.
La consellera Martínez Bravo n’ha subratllat “el potencial impacte transformador en la vida de moltes persones per agilitzar els processos de regularització” que “són la clau per complir un projecte de vida”. “El que podria ser un tràmit administratiu és la clau d’entrada per tenir unes bones condicions de vida i les eines per desenvolupar els projectes personals, educatius, laborals”, ha afegit. Entre les bondats del reglament, ha destacat que la reforma facilitarà i agilitzarà els processos administratius, reduirà burocràcia i obrirà noves vies de regularització, entre d’altres. En definitiva, és «un model més realista, més humà i més eficient«, ha dit.
“L’evidència científica i empírica demostra que agilitzar els processos de regularització és enormement beneficiós per la societat”, ha explicat la consellera, que ha recordat que Catalunya ha estat terra d’acollida en diferents onades migratòries. “Una de cada cinc persones a Catalunya té arrels migratòries internacionals i la població migrada és essencial per entendre què és avui Catalunya i també per ser una font de millora”, ha afegit.
El delegat del Govern espanyol, Carlos Prieto, per la seva banda, ha defensat la migració com “una necessitat” degut al progressiu envelliment de la població i reivindica l’arribada d’estrangers com “una oportunitat, un actiu irrenunciable per a la sostenibilitat del sistema econòmic i social”. El delegat també ha reclamat “la necessitat de combatre els discursos d’odi i la desinformació” que deshumanitzen les persones migrades.
Carlos Prieto ha assegurat un increment de recursos en les oficines d’Estrangeria a les quatre províncies catalanes “d’entre un 30% i un 40%”, arribant a més de 750 persones en tot l’Estat.
Seguint amb xifres, el delegat ha apuntat que al 2024 es van resoldre un total de 290.000 expedients, sumant les inicials (190.336) i les de renovacions. En els propers dos anys, preveu Prieto, “podríem parlar d’un total de 200.000 persones que es podran regularitzar” amb aquest canvi normatiu presentat. En el que portem de 2025 ja s’han resolt més de 54.000 expedients inicials.
El reglament d’estrangeria (Reial Decret 1155/2024) va ser aprovat el passat mes de novembre i entrarà en vigor aquest proper 20 de maig. La reforma té com a principals objectius adequar la norma a la situació migratòria actual, satisfer les necessitats del mercat laboral espanyol i de les persones migrants, així com fer front al repte demogràfic del país.
Entre les principals novetats que introdueix el nou Reglament d’Estrangeria destaquen:
– Visats: incorpora un apartat específic per a visats amb l’objectiu de clarificar l’esquema d’autoritzacions, els requisits i els tràmits.
– Arrelament: Espanya és l’únic estat de la Unió Europea que disposa de la figura d’arrelament per regularitzar a les persones migrants. A les modalitats d’arrelament social, sociolaboral, familiar i socioformatiu, incorpora una nova modalitat anomenada de segona oportunitat adreçada a aquelles persones que han tingut una autorització de residència en els darrers dos anys i no l’han renovat per diverses raons. El temps de permanència a Espanya per poder sol·licitar un arrelament passa de 3 a 2 anys i se’n flexibilitzen els requisits.
– Autoritzacions de treball: la majoria de les autoritzacions regulades en el nou reglament habiliten per a treballar des de el primer moment, sense necessitat de sol·licitar de forma expressa una autorització inicial de treball per compte aliena. Inclou les persones que venen a cursar estudis, ja que podran treballar fins a 30 hores setmanals. Pel que fa les activitats de temporada, es crea una autorització específica de residència i treball que facilita la contractació tant a nivell individual com col·lectiu. El nou text promou que els empresaris disposin de més informació en el procés de contractació i puguin adaptar-se millor a les necessitats concretes com la durada determinada o la gestió col·lectiva de contractacions.
Les jornades han seguit totes el mateix format, amb una ponència sobre les principals novetats del nou reglament d’estrangeria, a càrrec de personal de la Secretaria d’Estat de Migracions del ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, seguida d’una taula rodona amb diverses veus expertes i finalment preguntes i debat amb el públic assistent.