Comunicat sobre el trasllat de les pintures murals de Santa Maria de Sixena:
«Davant la sentència del Tribunal Suprem relacionada amb les pintures de la sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) avui conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya, les institucions signants volem manifestar el següent:
‐ Que la sentència de l’alt tribunal no entra a analitzar les qüestions tècniques sobre la conservació de les pintures i les conseqüències nefastes que el seu desmuntatge, trasllat i instal∙lació al seu lloc d’origen poden comportar. No pot al·legar‐se que la qüestió ja va tractar‐se a la sentència del tribunal de primera instància d’Osca que va analitzar el cas (2016), atès que aquella sentència, que tenia 86 pàgines, dedicava al tema poc més d’una pàgina, cosa absolutament insuficient tenint en compte la rellevància de la qüestió, que és la més important de tot el plet (la conservació de les pintures).
‐ Les qüestions de propietat mai poden passar al davant de les qüestions de conservació, ja que la nostra obligació és llegar aquestes pintures a les generacions del futur, d’acord al que estableixen la Llei del Patrimoni Cultural Català, la Ley del Patrimonio Histórico Español i totes les directrius internacionals d’organismes com UNESCO, ICOM, ICCROM i ICOMOS.
‐ Els conservadors‐restauradors que fins ara s’han pronunciat sobre la qüestió, entres ells, Gianluigi Colalucci (1929‐2021), màxima autoritat mundial en la matèria, han desaconsellat el trasllat i han advertit sobre les conseqüències negatives que la instal∙lació d’aquestes pintures a Sixena pot comportar.
‐ No s’entén que des del Ministeri de Cultura s’empri, amb bon criteri, l’argument de la conservació per desaconsellar el moviment d’obres com la Dama d’Elx (Museu Arqueològic Nacional, Madrid) o el Guernica de Pablo Picasso (Museo Nacional Reina Sofía, Madrid), i que el mateix argument no es pugui fer servir per les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena, que es troben en un estat de conservació molt més delicat i fràgil que les anteriors.
‐ Davant aquesta situació, cal que les institucions catalanes que han participat en aquest plet judicial, és a dir, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Generalitat de Catalunya, esgotin totes les vies jurídiques possibles relatives a l’execució de la sentència per convèncer als jutges sobre la impossibilitat de la seva materialització i que no es dugui a terme.
Per tot el que acabem de manifestar, les institucions signants volen manifestar el seu suport al Museu Nacional d’Art de Catalunya i expressen el seu convenciment absolut, d’acord als criteris acadèmics, científics i tècnics, que les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena romanguin al seu emplaçament actual, on podran ser gaudides, com fins ara, per milers i milers de persones sense la necessitat de córrer riscos innecessaris.»
INSTITUCIONS SIGNANTS:
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Reial Acadèmia de Bones Lletres
Institut Amatller d’Art Hispànic
Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
Departament d’Història de l’Art, Universitat de Barcelona
Departament d’Art i Musicologia, Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Geografia, Història i Història de l’Art, Universitat de Lleida
Departament d’Història i d’Història de l’Art, Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Història i d’Història de l’Art, Universitat de Girona