- L’oferta educativa centra la major part de les atencions a joves, amb un total de 66.516 consultes
- Gairebé 2.000 joves i 370 professionals de joventut participen a les formacions, tallers i xerrades que la XNEJ ha ofert el 2024
La Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ) —el servei que assessora el jovent en tots els seus àmbits vitals— va atendre durant l’any passat un total de 311.807 joves que van fer-hi fins a 397.865 de consultes sobre diferents temàtiques. Les dades que ha donat a conèixer l’Agència Catalana de Joventut han estat recollides als 233 punts d’informació juvenil (PIJ) i 43 oficines joves (OJ) que formen part de la Xarxa i que disposen de registre, les quals són aproximadament la meitat del total.
Per demarcacions territorials, la distribució és la següent:
Demarcació |
Serveis d’informació, orientació i assessorament juvenil |
Usuaris/àries (*) |
Consultes (*) |
Barcelona |
151 PIJ i 14 OJ |
173.765 |
237.627 |
Girona |
28 PIJ i 8 OJ |
54.566 |
58.993 |
Lleida, Alt Pirineu i Aran |
9 PIJ i 11 OJ |
25.624 |
30.364 |
Tarragona |
27 PIJ i 6 OJ |
42.716 |
50.103 |
Terres de l’Ebre |
18 PIJ i 4 OJ |
15.136 |
20.778 |
TOTAL |
233 PIJ i 43 OJ |
311.807 |
397.865 |
Les qüestions més sol·licitades van estar relacionades amb l’oferta formativa i educativa a Catalunya —amb un 31% de les consultes ateses—, seguides de les de salut i esports —amb un 17%—, lleure —amb un 15%— i d’ocupació i treball —un 11%.
En l’àmbit concret de l’ocupació, les consultes han arribat a les 23.475 (a les quals se sumen 613 consultes més del programa Garantia Juvenil), impulsades sobretot per la subtemàtica referent a la cerca de feina. De fet, un total de 8.576 consultes corresponen a persones que cercaven feina, i 12.663 més a joves que ni estudiaven ni treballaven.
Pel que fa a les qüestions de salut, el percentatge de consultes s’ha mantingut en el 17%, similar al dels darrers 4 anys i que representa un índex alt respecte dels registrats abans de la pandèmia (d’entre un 7% i un 11%). Dins d’aquest mateix àmbit, les subtemàtiques de salut mental i emocional i de sexualitat i afectivitat també continuen amb xifres destacades. Així, els i les professionals de la XNEJ van atendre el 2024 fins a 876 consultes en l’àmbit de salut mental i 15.952 consultes més referides a la salut emocional. I pel que fa a la subtemàtica sobre sexualitat i afectivitat, s’han han registrat 10.226 consultes durant el 2024.
Les dades situen les consultes sobre participació com la següent temàtica en nombre de consultes, amb un 7%, seguides de les qüestions de cultura (6%), cohesió social (5%), habitatge (3%), mobilitat, solidaritat i relacions internacionals (2%), turisme (1%), i tecnologies de la comunicació i la comunicació i medi ambient (els dos àmbits per sota de l’1%).
L’atenció presencial, majoritària
Durant el 2024 s’ha registrat un 86% d’atenció a les persones joves de manera presencial ja sigui als punts i oficines (55%) com en serveis descentralitzats que la XNEJ presta en altres espais com són els instituts o els espais de joves (31%). La resta de consultes s’han atès de manera telemàtica, en concret un 10%, mentre que el 4% restant s’ha fet per telèfon.
En relació amb el perfil de les persones usuàries, les noies i els nois estan equilibrats amb un 50,2% i un 49,6% de les ateses respectivament, mentre que un 0,2% correspon a persones no binàries. Pel que fa a l’edat, els menors de 16 anys van ser el col·lectiu amb més consultes el 2024 amb un 46%. El segueixen els inclosos en la franja de 16 a 20 anys (26%), seguits dels del grup dels i les joves entre 21 i 25 anys (11%), d’entre 26 i 29 (5%) i dels de 30 a 34 (2%). Finalment, un 9% de persones de 35 anys o més també van fer ús del servei per a qüestions relacionades amb la joventut.
D’acord amb el nivell d’estudis, la major part de les consultes van ser plantejades per joves estudiants que cursaven ESO (40%), un 10% cursaven estudis postobligatoris i un 2% estudis universitaris, mentre que la resta es trobaven en d’altres situacions.
I pel que fa a la llengua utilitzada en la consulta, el 87% va utilitzar el català, el 12% el castellà, el 0,3% l’aranès i el 0’9% d’altres llengües.