Reunits a Palma, els responsables de les facultats de Dret d’Espanya aposten per proves amb caràcter presencial i territorialitzat amb preguntes de caràcter pràctic
La XXXII Conferència de Deganes i Degans de Dret d’Espanya, integrada per 77 universitats públiques i privades de tot el país i que representa més de 100.000 alumnes, considera indispensable que es facin proves d’accés presencials i per territori per accedir a les professions d’advocacia i procura.
Aquesta proposta s’emmarca en les conclusions del grup de treball sobre el Màster d’Advocacia i Procura de la Conferència, que celebra la XXXII reunió avui i demà a Palma amb la Facultat de Dret de la Universitat de les Illes Balears com a amfitriona. En concret, els experts que integren el grup apunten a la necessitat de fer proves d’accés a les professions d’advocacia i procura amb caràcter presencial i territorialitzades «amb una formulació de preguntes de caràcter pràctic».
En la mateixa línia, el grup considera «molt recomanable» dur a terme activitats formatives sobre les tècniques de realització de les proves d’accés «amb bases de dades actualitzades i fiables». En la presentació d’aquestes conclusions hi han participat el president del Consell General de l’Advocacia Espanyola, Salvador González, i el degà del Col·legi de Procuradors de les Illes Balears, Frederic Xavier Ruiz.
La Conferència l’han inaugurada aquest dijous la presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens; el rector de la Universitat de les Illes Balears, Jaume Carot; el president de la Conferència de Deganes i Degans de Dret d’Espanya, Javier Fernández, i la degana de la facultat de Dret de la UIB, Aina Salom.
De manera prèvia a l’exposició de resultats del grup, que advoca, a més, per adoptar models més pràctics o aplicats a l’exercici professional en la realització del Treball de Fi de Màster (TFM), la Conferència ha presentat la seva Guia de Màsters Oficials, que reuneix més de 250 postgraus de Dret que imparteixen més de 60 universitats. Segons apunta el president de la Conferència, que també és membre del grup de treball, és la primera vegada que s’elabora un treball que evita un «pelegrinatge digital» dels titulats en Dret a la recerca d’un màster, ja que tots els màsters ara estan agrupats en un únic espai i es poden fer recerques per sectors en funció de nombrosos criteris.
Riscos del sistema de ciència oberta
La Conferència abordarà, així mateix, altres qüestions de rellevància en l’àmbit acadèmic i per a la ciutadania. En aquest marc, el grup de treball «Titularitat, difusió, ètica i integritat de la recerca» sol·licitarà més coordinació entre les lleis de ciència i de propietat intel·lectual pel que fa a la titularitat de drets d’autor sobre obra científica. Així mateix, defensarà la necessitat de repensar el sistema de ciència oberta, ja que pot posar en risc l’existència de revistes científiques que podrien desaparèixer a favor d’altres d’accés obert que obliguen a pagar per publicar-hi.
A més, els degans i deganes adverteixen que aquestes publicacions, que són eines imprescindibles per garantir la difusió de la investigació científica, podrien veure’s també substituïdes per repositoris institucionals que emmagatzemen tot tipus d’aportacions científiques «sense criteris clars d’ordre sistemàtic», la qual cosa tindria repercussions importants per a la comunitat científica en particular i per a la societat en general.
En l’àmbit de les publicacions, el grup de treball «Estratègia de qualitat en la consolidació i difusió del Rànquing de Revistes Científiques de la Conferència de Deganes i Degans» proposarà l’ús del Rànquing de Revistes de Dret per Especialitats (RRDe) – format per un índex de qualitat de les revistes jurídiques conforme al criteri expert de la mateixa comunitat acadèmica i, alhora, un Rànquing de les Revistes de Dret per Especialitats (RRDe) sobre la base de la seva visibilitat i impacte – com a element que, encara que sense caràcter vinculant, pugui orientar en processos d’avaluació de la recerca de les disciplines jurídiques.
El repte de la intel·ligència artificial
Per la seva banda, el grup de treball «Revisió del model actual de treballs de fi de grau» presentarà l’estudi El TFG en el grau de Dret: configuració actual i propostes de millora i proposa, entre altres aspectes, l’avaluació de lliuraments intermedis, la personalització de les línies temàtiques i l’atribució de més pes de la nota a l’exposició oral per prevenir l’ús indegut de la IA.
En relació, precisament, amb l’ús de la IA, el grup aposta per proporcionar a l’alumnat informació sobre l’ús constructiu i ètic d’aquesta eina per tal d’evitar-ne qualsevol possibilitat de dependència que desincentivi l’esforç personal que fan «i menyscabi la seva capacitat per abordar problemes de manera autònoma i crítica».
La Conferència de Deganes i Degans
La Conferència de Deganes i Degans de Dret té com a finalitats pròpies el foment, la millora i la coordinació dels estudis de Dret en les diverses facultats mitjançant la creació de fòrums de debat i intercanvi oberts a totes les universitats espanyoles sobre temes d’interès per a les titulacions universitàries de Dret. Així mateix, vol constituir-se en interlocutora davant els poders públics en relació amb totes les normes que afectin l’ensenyament del Dret, en tots els nivells, i en coordinació estreta amb la CRUE.
Data de publicació: Thu Mar 13 16:31:00 CET 2025