- Els programes socials són els més utilitzats per anar als albergs de l’Agència Catalana de la Joventut (60%) i la majoria dels 137.193 alberguistes allotjats són menors de 30 anys (57%)
- Aquest 2025 es faran obres de climatització, fotovoltaica i geotèrmia en 6 albergs per mitjà dels fons Next Generation per valor de 6,6 M€
Els 20 albergs gestionats per l’Agència Catalana de la Joventut van rebre l’any passat 2024 un total de 137.193 usuaris que van generar fins a 374.914 pernoctacions, segons un balanç fet públic avui sobre l’activitat a les 20 instal·lacions de gestió pública integrades a la Xarxa Jove d’Albergs de Catalunya (Xanascat).
Aquests resultats suposen un increment de 8.330 pernoctacions en relació amb el 2023 —equivalent a un increment del 2,2%— i una plena recuperació en comparació amb les pernoctacions registrades a la xarxa pública el 2020, coincidint amb la pandèmia per Covid19, quan es van assolir les 130.691 pernoctacions.
Les xifres indiquen que la major part de l’activitat als albergs el 2024 va derivar dels programes de contingut social que anualment tenen lloc a la Xanascat. Així, el 21% de les pernoctacions tenen origen en programes de necessitat social (per a poder atendre col·lectius específics, com ara dones víctimes de violència masclista amb fills a càrrec, persones refugiades de Creu Roja i menors no acompanyats); el 20% en el programa “Vacances en família” (que en l’edició passada va acollir fins a 7.650 famílies); el 9% en el programa d’activitats escolars “Una eina al servei de l’escola” (que va portar 462 escoles als albergs); el 4% van correspondre a les colònies de “L’estiu és teu!” (2.466 infants i joves el 2024); un altre 4% als Camps d’Aprenentatge (programa del Departament d’Educació), i un 2% va estar associat als albergs que també funcionen com a residències d’estudiants (Girona, Lleida, Vic i la Seu d’Urgell).
“Aquests equipaments van molt més enllà de ser unes simples instal·lacions. Tenen un gran valor social i són una garantia per continuar oferint un servei públic a la ciutadania. Són punts de referència per a la joventut, però també ens permeten donar resposta a situacions d’emergència i necessitat social. Al llarg de l’any, acullen molts infants, adolescents i famílies que, a través d’aquests programes socials, tenen accés, en igualtat de condicions, al lleure educatiu i al lleure familiar compartit”, ha recordat la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo.
Per altra banda, el turisme juvenil que també promouen els albergs de la Xanascat va captar la major part de les pernoctacions del 2024 a través de reserves fetes per part de grups o agències de viatges. Bona part dels grups correspon a entitats socials i culturals del país, com poden ser de l’àmbit de persones amb discapacitat intel·lectual, de la fotografia, l’esport, les colles geganteres, les vies verdes o les corals infantils de Catalunya. En total, la Xanascat té convenis amb una vintena d’entitats del país i allotja a centenars d’entitats d’educació el lleure i altres associacions i grups organitzats cada any.
Així mateix, el 9% van ser pernoctacions derivades de passavolants o de turistes que van acudir a les instal·lacions de la Xanascat per compte propi (ja fos en grup o individualment).
En total, el conjunt de les reserves també van estar combinades amb 2.300 activitats i programes organitzats als albergs o als seus voltants, indrets de gran interès turístic de caire paisatgístic, cultural o natural.
Finalment, les dades també revelen que el total d’ingressos operatius de l’any 2024 resultat de tota l’activitat alberguista va ascendir als 13,2 M€, una xifra que també suposa un 10,7% d’increment respecte del curs 2023.
Resultats per albergs, mesos i perfil d’usuari
Segons les dades fetes públiques avui, els albergs que han concentrat més activitat han estat, per aquest ordre, el de Lleida (42.093 pernoctacions), Coma-ruga (34.637), Vic (32.886), La Molina (27.950), Barcelona (27.373), El Masnou (25.325), L’Escala (24.724), Núria (22.647), La Seu d’Urgell (18.085), Girona (16.915), Cabrera de Mar (16.887), Planoles (16.170), L’Espluga de Francolí (14.975), Deltebre (10.711), Sant Joan de les Abadesses (9.467), Manresa (8.569), Olot (8.234), Tremp (6.238), Poble Nou del Delta (5.750) i La Vall d’en Bas (5.278).
D’altra banda, els mesos de major afluència han estat els de juliol (50.041 pernoctacions), maig (39.460) i agost (39.319), seguits de juny (38.824), març (37.203), abril (32.180), octubre (29.744), febrer (26.924), setembre (22.708), novembre (21.911), gener (20.691) i desembre (15.909).
I en relació al perfil dels usuaris, la majoria (57,3%) responen al perfil de persona entre els 0 i els 30 anys. Així mateix, un total de 250 alberguistes que van venir als albergs el 2024 eren joves amb diversitat funcional que van participar en algun dels programes de Xanascat.
L’estadística feta pública avui també comptabilitza el nombre d’usuaris que van venir el 2024 acompanyats dels seus gossos, que van ser 1.100. Actualment, la Xanascat compta amb el programa “Amics dels animals” pel qual els usuaris es poden allotjar als albergs en companyia de gossos (a excepció dels albergs de Girona i Lleida).
Pel que fa al mètode de reserva, la major part van ser fetes a través de trucades telefòniques a la central de reserves de la Xanascat (14.500), mentre que les reserves en línia d’habitacions van comptabilitzar 1.391 operacions i les reserves mitjançant la plataforma Booking van ser de 1.378.
Finalment, pel que fa a l’alimentació, el balanç 2024 de la Xanascat també ha donat a conèixer que a les cuines dels albergs de gestió pública es van servir un total de 870.000 àpats durant l’any passat dels quals fins a 99.000 van adequar-se a necessitats especials dels usuaris.
Impuls dels albergs amb un pla d’inversió de 6,6 M€
La Xanascat rebrà aquest 2025 un impuls a través dels fons europeus Next Generation que gestiona la Generalitat de Catalunya. En concret, l’Agència Catalana de la Joventut —gestora d’aquests fons— invertirà un total de 6.636.870 euros als albergs de Tremp (363.164,88€), Cabrera de Mar (1.105.051,66€ en dues fases), Lleida (723.679,09 €), Vic (1.032.123,93 €), L’Espluga de Francolí (1.624.738,72 €) i L’Escala (1.788.111,77 €).
“La voluntat d’aquest Govern és intensificar, encara més, l’orientació social i inclusiva dels albergs, reforçar la qualitat del servei i les instal·lacions i fer-los més sostenibles ambientalment. Amb aquest objectiu, invertirem en sis equipaments amb l’objectiu de millorar la seva eficiència energètica i fer-los més confortables”, ha explicat la titular de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo.
La major part de les inversions serviran per a climatitzar les sales i els dormidors. Així mateix, es preveu instal·lar plaques fotovoltaiques en diversos albergs per augmentar la generació d’energia renovable, com és el cas de les instal·lacions de Tremp (30 kW), Cabrera de Mar (33,8 kW), Vic (40 kW), L’Espluga de Francolí (80,96 kW) i L’Escala (80kW).
Altres actuacions en marxa són la millora de l’aïllament tèrmic amb mesures com són el canvi de finestres per tancaments més eficients, la substitució de calderes per noves d’alt rendiment, l’escalfament d’aigua sanitària per aerotèrmia, la generació d’ombres o la captació de geotèrmia per captar més energia eficient que alimenti el sistema de climatització.
Sobre aquest darrer punt, des de Joventut es preveu la perforació de pous de 120 metres de profunditat als albergs de Vic (20 pous que produiran 120 kW tèrmics) i L’Espluga de Francolí (26 pous per a fer 187 kW tèrmics)
Per a l’execució de les obres, els albergs hauran de tancar parcialment o totalment la instal·lació en diferents períodes. Així, actualment ja hi ha tancats els albergs de Tremp i Cabrera de Mar (una situació que es preveu que s’allargui fins a finals de març, encara que en el cas del del Maresme es tornarà a produir a partir de l’estiu), i els albergs de L’Escala i L’Espluga de Francolí (que es mantindran tancats tot l’any). Mentrestant, els albergs de Vic i Lleida estan tancats només parcialment, una situació que també s’allargarà en els propers mesos.
Altres inversions
A banda dels fons Next Generation, l’Agència Catalana de la Joventut també té en marxa d’altres inversions ordinàries als albergs, com són la línia d’autoservei a la cuina de l’alberg de Núria i la creació de sales al semisoterrani de l’alberg de Coma-ruga.
Els albergs de la Generalitat estan inclosos en la Xarxa Jove d’Albergs de Catalunya, xarxa gestionada per l’Agència Catalana de la Joventut que està formada per un total de 41 albergs situats en indrets d’alt interès turístic. D’aquest total, 20 són de gestió directa mentre que els 21 restants van a càrrec d’entitats, empreses, ajuntaments o d’altres institucions. El conjunt de la xarxa va acumular 596.973 pernoctacions el 2024.