«El Parlament Europeu no és qui per determinar quins mètodes científics són vàlids i quins no». Aquesta és la contundent opinió del professor d’Enginyeria Forestal i Canvi Global de la Universitat de Lleida (UdL) Víctor Resco de Dios en relació al reglament sobre seguiment forestal que prepara Brussel·les. «Aquesta resolució resulta inútil a l’hora de determinar el perill real d’incendis», afegeix. L’expert de la UdL manté que, si no hi ha modificacions, la futura normativa naixerà amb greus mancances i amb el perill de quedar obsoleta ràpidament. Un parer compartit amb el professor de la Western Sydney University (Austràlia) Matthias M. Boer, que acaben de publicar conjuntament a la revista Nature Ecology & Evolution.
«Que els governs prescriguin mètodes científics pot establir un precedent perillós contra la independència de la ciència», asseguren Resco i Boer. Els investigadors consideren que el reglament hauria de combinar la ciència actualitzada amb les millors pràctiques, en comptes de limitar les variables analitzades i els mètodes que s’han d’utilitzar en el programa per a protegir els boscos europeus. A més, «qualsevol futur canvi requerirà l’aprovació de la burocràcia parlamentària de la Unió Europea, dificultant l’actualització de criteris», afirmen.
Per això, ells aposten per elegir «mètodes rellevants i d’última generació que permetin al sistema de seguiment ser una ajuda real en qüestions urgents de gestió, com ara els incendis forestals». El text especifica, per exemple, amb quines tècniques cal mesurar la humitat dels boscos, establint estimacions anuals del combustible mort (fullaraca, pinassa, branques i troncs caiguts…) «a una resolució espacial de 8 quilòmetres i seguint un mètode desenvolupat per als boscos boreals canadencs», expliquen els experts. «S’han desenvolupat mètodes més eficients adaptats a la nostra realitat», afegeixen. Aquest paràmetre «és important perquè determina si la ignició tindrà o no prou força per convertir-se en un incendi», subratlla el professor de la UdL.
D’altra banda, «el text actual omet la investigació posterior a 1985 sobre contingut d’humitat del combustible, prescrivint un mètode que no proporciona estimacions gairebé en temps real, necessàries per avaluar el perill d’incendi», subratlla Víctor Resco. L’article també critica mancances en el mètode prescrit per al contingut d’humitat del combustible viu (arbres, matolls i pastures). Per tot plegat, «proposem que els legisladors indiquin requisits mínims en termes de resolució, cobertura i precisió i no els mètodes específics», indica.
«Hi ha qüestions clau derivades del text actual de la llei de vigilància forestal que poden ser difícils de resoldre un cop aprovada. Per evitar aquests problemes, proposem que la legislació especifiqui un conjunt de requisits mínims de qualitat per a la recollida de dades i que garanteixi uns pressupostos realistes», plantegen Resco i Boer. «Per decidir quins mètodes utilitzar, proposem la creació d’un comitè científic ad-hoc, amb una estructura transparent, semblant al Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), que decideixi els mètodes més adequats per a cada variable a partir de revisions de l’experiència de camp i articles científics contrastats», conclouen.