En una nota tècnica publicada a l’Observatori de Divulgació Financera de l’Institut d’Estudis Financers, el professor d’ADE Pablo Agnese ha aportat una mirada crítica als recents informes d’Enrico Letta i Mario Draghi, destinats a traçar el futur de la Unió Europea
Segons l’anàlisi del professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials, tots dos documents mantenen un enfocament burocràtic que, al seu parer, es troba desconnectat dels problemes reals que afronten els ciutadans europeus. Mentre Brussel·les se centra en estratègies polítiques i grans consensos de sostenibilitat, la població continua fent front a una inflació persistent, un mercat laboral estancat i una crisi migratòria sense resoldre.
Agnese destaca que, tot i que Letta advoca per un mercat únic reforçat i Draghi posa èmfasi en la competitivitat tecnològica davant de potències com els Estats Units i la Xina, en la pràctica les seves propostes reforcen l’statu quo. Considera que la visió de la UE com un bloc econòmic homogeni ignora les diferències estructurals entre els països membres i la competència global.
En la seva nota, també subratlla que els informes ometen una qüestió crucial: mentre Europa continua debatent sobre el seu marc regulador, els seus competidors ja estan actuant. En aquest sentit, recorda que els Estats Units i la Xina han convertit la intel·ligència artificial, la biotecnologia i la indústria dels semiconductors en prioritats estratègiques, mentre que la UE continua centrada en normatives ambientals i ajudes estatals.
Un dels aspectes que més preocupen el professor de UIC Barcelona és la bretxa tecnològica amb altres potències. Cita dades que reflecteixen el retard europeu en la creació de grans empreses tecnològiques i ho vincula a la manca d’inversió en R+D i a la regulació excessiva. Segons les estimacions, les empreses europees inverteixen 270.000 milions d’euros menys en recerca i desenvolupament que les seves homòlogues nord-americanes, fet que posa en dubte la possibilitat de liderar sectors emergents com la intel·ligència artificial o la computació quàntica.
Així mateix, Agnese analitza l’enfocament europeu respecte a la transició verda, i destaca que, tot i que Letta la planteja com un compromís irreversible i Draghi la veu com una oportunitat econòmica, les xifres mostren que la UE assumeix un esforç més gran en comparació amb altres potències. Segons ell, això genera costos energètics elevats i redueix la competitivitat del continent.
Un altre aspecte que el professor considera fonamental és la manca d’atenció a temes sensibles com la immigració, el terrorisme i les noves tecnologies financeres. Segons la seva anàlisi, els informes gairebé no aborden aquestes qüestions, tot i el seu impacte en la realitat socioeconòmica europea. En particular, menciona l’absència de referències a la cadena de blocs, les criptomonedes i les finances descentralitzades (DeFi), àmbits en què altres potències estan avançant ràpidament.
Finalment, Agnese assenyala que la consolidació del mercat únic europeu, una de les principals propostes de Letta, afronta obstacles significatius a causa de les divergències reguladores entre els països membres. Considera que l’elevada càrrega fiscal i les barreres burocràtiques dificulten la competitivitat de les empreses emergents i limiten el creixement de l’ecosistema tecnològic europeu.
En conclusió, el professor sosté que els informes reflecteixen la tensió entre dos models d’Europa: un de basat en la centralització i la burocràcia, i un altre que aposta per la flexibilització i la dinamització econòmica. Segons la seva visió, la UE ha de replantejar la seva estratègia, centrar-se en els seus punts forts i evitar una visió homogènia que no respongui a les realitats dels ciutadans, i buscar només un consens mínim en àmbits com la defensa o la immigració.
El 27 de novembre passat, el nou Institut Carlemany d’Estudis Europeus (ICEE) de UIC Barcelona va organitzar una taula rodona per analitzar els informes Letta i Draghi i el futur d’Europa després de les eleccions nord-americanes. Moderat per la directora de l’Institut, Montserrat Nebrera, l’acte va comptar amb la participació de dos experts de primer nivell: Josep Lluís Oller, economista, i Joaquim Coello, enginyer naval.