La Universitat
de Girona (UdG) participa en un projecte ciutadà centrat en implementar
polítiques públiques en matèria de transició ecosocial a Girona. Es tracta d’un
treball conjunt de l’Ajuntament de Girona amb l’associació Research and
Degrowth (R&D) International, la consultora Dark Matter Labs i el grup
d’investigació LEQUIA de la UdG. Entre les propostes engegades destaca la
posada en marxa d’un projecte sobre malbaratament alimentari, així com la
inclusió al preprograma europeu de la xarxa NetZeroCities o diverses propostes
en clau educatives i acadèmiques.
Aquest dilluns,
el regidor d’Acció Climàtica de l’Ajuntament de Girona, Sergi Cot Cantalosella;
la copresidenta de Research and Degrowth i investigadora del CSIC, Marta Conde;
la investigadora i membre del Grup de Recerca LEQUIA de la UdG, Alexandra
Popartan, i el representant de DML, Mike Duff, han explicat les diferents
mesures.
“Un any
després d’iniciar el conveni de postcreixement estem molt satisfets de poder
haver engegat diverses línies de treball per avançar cap a la neutralitat
climàtica i dins els eixos de Girona Ciutat Circular. Hem posat un especial
èmfasi en el treball i reducció del malbaratament alimentari a la ciutat per
fer de Girona una ciutat puntera al país en aquesta qüestió”, ha indicat el
regidor Sergi Cot Cantalosella.
Durant
aquest primer any del conveni, s’ha dissenyat un pla de ciutat per al
malbaratament alimentari amb diferents agents implicats que es començarà a
desenvolupar en els propers mesos. El projecte, que porta per nom “Menys
malbaratament, més sobirania”, constarà de diferents propostes per reduir la
quantitat d’aliments que es llencen.
La
proposta inclou mesures per augmentar i millorar la producció agrària de
la comarca i la demarcació, posant una especial èmfasi en el foment de
l’agricultura regenerativa i agroecològica. Alhora, es vol disminuir el
malbaratament alimentari a la ciutat implicant agents com l’Escola Hostaleria i
els restaurants, establiments, càterings, menjadors i comerços de la ciutat.
També es pretén augmentar l’aprofitament alimentari generant un circuit
logístic amb agents com la Plataforma Aprofitem els Aliments, el Banc dels
Aliments, Càritas o La Sopa.
A més,
sobre la taula hi ha la intenció d’implementar un projecte com el Rexcatering
a Girona com a primera ciutat de Catalunya en tenir-ho. Es tracta d’una
iniciativa que es duria a terme a diverses escoles de la ciutat i que
consisteix en recollir els excedents alimentaris dels centres educatius perquè
la ciutadania els pugui comprar.
D’altra
banda, s’han posat en marxa 6 línies d’investigació sobre qüestions
relacionades amb el postcreixement. En aquest sentit, s’estudiarà, per exemple,
l’estat actual i les línies d’actuació sobre la gestió dels residus
alimentaris; recursos didàctics per educar en el postcreixement, i la gestió
hídrica resilient. Es tracta de treballs de final de màster centrats
exclusivament en Girona i realitzats per l’alumnat de màster de la UdG, UAB i
propis de R&D.
També
s’ha iniciat un programa pioner de microcredencials per a la UdG,
coordinat pels agents del conveni, sobre postcreixement i enfocat especialment
a tècnics i tècniques de l’administració pública. Es tracta de cursos formatius
breus sobre diferents aspectes relacionats amb polítiques públiques en clau
postcreixement.
Una altra
proposta és la celebració de l’onzena edició de l’Escola Estiu de Decreixement de
Research and Degrowth International que enguany es realitzarà a Girona. Es
tracta d’unes jornades amb taules rodones, xerrades acadèmiques i tallers; una
experiència immersiva d’una setmana dissenyada per a activistes, acadèmics,
professionals i organitzadors comunitaris interessats en alternatives
polítiques i socioecològiques transformadores i algunes estaran obertes al
públic.
L’onzena
edició de l’Escola d’Estiu de Decreixement se celebrarà del 9 al 13 de juny, i
coincidirà amb l’Audiència
Pública Climàtica 2025 i la presentació de l’informe de mesures pel
postcreixement que es presentarà el mateix dia 12 de juny.
Aliances
estatals i internacionals
Més enllà
d’aquestes propostes, l’Ajuntament de Girona i les entitats impulsores han
explicat aquest conveni pioner sobre el postcreixement a diferents punts de
Catalunya, de l’Estat i d’Europa. Alhora s’han recollit propostes i s’han fet
aliances estatals i internacionals. Destaca la participació en el 10è Congrés
Internacional de Decreixement de Pontevedra; les Jornades Oiartzun Burujabe del
País Basc i l’11è Congrés Internacional de Decreixement d’Oslo; així com les
xerrades a l’Institut de recerca Rachel Carson Center i en el festival ciutadà
Klimaherbst de Munich, i a l’Ajuntament de Graz (Àustria). En l’àmbit català,
destaca la participació activa en la 25a assemblea anual de la Xarxa de Ciutats
i Pobles per la Sostenibilitat celebrada a Centelles el passat març.
També
s’ha explicat el projecte i s’ha fet pedagogia a la ciutat de Girona amb
diferents iniciatives o trobades com amb la Cambra de Comerç de Girona, entre
d’altres. En aquest sentit, s’han revisat els recursos educatius municipals en
matèria ambiental i social i s’ha confeccionat una guia per a la integració
dels principis del postcreixement en l’educació ambiental, entre altres.
Finalment,
cal destacar que en el marc d’aquest conveni, Girona va ser escollida en un
programa europeu per treballar la neutralitat climàtica conjuntament amb
Bordeus. Es tracta del projecte
Twinning Learning Programme, que se situa dins la plataforma europea
NetZeroCities. Durant 18 mesos es comparteixen i transfereixen bones pràctiques
envers la transició energètica, la renaturalització o la mobilitat sostenible,
per poder acabar essent membres de ple dret de NetZeroCities amb els beneficis
financers que comporta pels projectes europeus. Paral·lelament, s’ha establert
un vincle entre un projecte inspirat en el conveni a la ciutat de Ioannina,
Grècia, en el qual s’establiran relacions futures.