El Govern ha aprovat els nous redactats per a la Llei 18/2017 de Comerç, Serveis i Fires i el Decret llei 1/2009 d’Ordenació d’Equipaments Comercials, que actualitzen la legislació existent en matèria de comerç amb l’objectiu d’eliminar buits legals i oferir un marc normatiu clar. Concretament, les modificacions tenen en compte la nova realitat del sector, marcada pels canvis tant pel que fa a hàbits de consum com de configuració dels municipis i les seves trames urbanes.
D’aquesta manera, el Govern reprèn la tramitació d’ambdues normatives, que va decaure en finalitzar la legislatura anterior, i reactiva l’actualització dels textos. Això permetrà, entre altres millores:
- Regular aspectes vinculats a les noves modalitats comercials (en línia) que poden impactar negativament en el model propi (botigues fosques i punts de recollida).
- Donar més marge de maniobra als ajuntaments en la implantació comercial.
- Incentivar la col·laboració entre els municipis.
- Dinamitzar els entorns rurals.
- Afavorir l’equilibri territorial.
- Donar suport al comerç de proximitat.
Llei de Comerç
Pel que fa als textos aprovats avui a Govern, les principals novetats del nou redactat de la Llei de Comerç afecten les botigues fosques i punts de recollida. En aquest sentit, defineix el concepte debotiga fosca i estableix les condicions operatives que ha de complir un establiment d’aquest tipus per ajustar-se al marc legal. Concretament, hauran de disposar d’una zona d’espera per als vehicles que efectuen les entregues de comandes i també hauran d’habilitar una zona d’estada per a les persones repartidores a l’interior. No podran repartir comandes al destinatari final entre les 11 de la nit i les 7 del matí, tret d’alimentació i gran consum.
Així mateix, obliga els operadors de comerç en línia a oferir punts de recollida i devolució propis o aliens en un radi màxim de 500 metres respecte al domicili privat o l’adreça que faciliti el client (amb l’excepció de productes d’alimentació i gran consum).
En ambdós casos, la normativa fixa el marc general perquè els diferents ajuntaments tinguin marge per ajustar els detalls a la realitat dels seus respectius municipis.
En relació amb les promocions, outlets i festius, la Llei dota de major precisió i flexibilitat algunes qüestions molt concretes vinculades a les activitats promocionals, els productes excedents (com els que es comercialitzen en outlets), els horaris i els festius. No es diferencia entre accions enfocades a la promoció comercial i a la liquidació d’estocs, de manera que la normativa s’adapta a la desestacionalització de les temporades i alta rotació d’estocs actual. Es redueix a sis mesos el temps perquè els productes es puguin vendre com a excedent, amb preus rebaixats (fins ara el mínim eren nou mesos des de la incorporació a l’estoc). S’amplien els supòsits dels “tastos de nit”. També s’estén als festius locals l’obligatorietat d’obrir en un dia festiu per evitar que s’encadenin dos o tres de consecutius, amb l’objectiu d’evitar el malbaratament alimentari i un possible desabastiment de la població.
Decret d’Ordenació dels Equipaments Comercials
Pel que fa al Decret d’Ordenació dels Equipaments Comercials, el nou redactat introdueix modificacions que, en essència, permeten una millor ordenació del teixit comercial i doten de major autonomia els municipis. L’objectiu és afavorir la preservació del model català, que es caracteritza per l’equilibri entre les diferents propostes comercials i una disposició coherent d’aquestes en el territori, sense descuidar en cap cas la protecció al comerç de proximitat.
Així, el nou Decret preveu que els municipis limítrofs es puguin posar d’acord per conformar una trama urbana consolidada (TUC) supramunicipal i poder endreçar el seu teixit comercial de manera coordinada. La ubicació de comerços fora d’una trama urbana consolidada, però tocant-hi al límit, es podrà fer sense tantes limitacions perquè no haurà de ser parcel·la aïllada; s’elimina que l’accés enfocat a la TUC sigui el principal i la superfície construïda de l’establiment comercial haurà de representar com a mínim un 51% de l’edificabilitat neta de la parcel·la. Així mateix, els petits establiments comercials (fins a 800 metres quadrats) també es podran establir limítrofes amb la TUC, cosa que fins ara no es podia.
D’altra banda, es permetrà l’obertura de petits establiments comercials sense restricció en municipis de menys de 5.000 habitants, sempre que l’ús comercial estigui degudament recollit en el planejament urbanístic. Els petits comerços d’alimentació amb un mínim del 25% de la seva superfície de venda dedicada a oferta de producció o producció i elaboració pròpia, també es podran implantar en els àmbits contemplats pel planejament urbanístic de cada municipi.
Planificació estratègica per al període 2025-2028
Paral·lelament a aquesta actuació legislativa, el Departament d’Empresa i Treball està dissenyant la planificació estratègica en matèria de comerç per al període 2025-2028, que preveu un programa integral d’accions per millorar la competitivitat del sector i afrontar reptes com ara:
- Formació més adaptada.
- Processos de digitalització a mida.
- Ocupació de qualitat i amb garanties de relleu generacional.
- Adaptació a les normatives de sostenibilitat ambiental.
- Implicació del comerç en les polítiques urbanístiques i de cohesió social.
Aquesta planificació vol ser una eina de treball pràctica, dinàmica i dialogada amb el teixit empresarial i associatiu, que permetrà implementar amb la màxima eficiència les polítiques d’ordenació i promoció del sector.
El comerç, sector clau de l’economia catalana
Amb més de 70.000 empreses i prop de 87.000 establiments a tot el país, el comerç genera prop del 15% del PIB català i dona feina a 568.400 persones, de les quals 366.000 corresponen a comerç al detall i gairebé 202.400 corresponen al comerç a l’engròs.
El comerç català es troba en una dinàmica positiva tant en vendes com en ocupació. En el primer cas, entre gener i octubre de 2024 la facturació ha estat un 2% superior a la del mateix període de l’any anterior (a preus constants, per tant, un cop descomptat l’efecte de la inflació). En el segon cas, el nombre de llocs de treball comptabilitzats el tercer trimestre de 2024 per al comerç al detall han estat un 5,2% superiors a les del tercer trimestre de 2023.