El Claustre aprova l’acció de govern dels dos darrers anys
|
Institucional
|
Institucional
aquest sentit, ha remarcat que «ens permeten afirmar que, malgrat que encara queden molts passos per fer, les bases que el conjunt de la comunitat hem construït plegats són clares i sòlides». També ha constat que «no hem acabat res encara, però el rumb està fixat de manera clara». Així, el document recull que el 69,3 % dels 387 indicadors d’assoliment s’han complert al 100 %; un 14,7 % ha tingut un grau d’assoliment d’entre el 67 i el 99 %; un 9,8 % d’entre el 34 i el 66 %, i només un 6,2 % d’entre el 0 i el 33 % d’assoliment. Les desviacions que d’una manera o una altra afecten el 30 % restant dels indicadors responen, fonamentalment, a canvis en l’entorn o a escala interna, així com dificultats que no s’havien previst.
Entre les fites assolides durant els darrers tres anys de feina que ha liderat l’equip de govern i amb la implicació de tots els col·lectius de la comunitat UB, l’informe del rector ha destacat els avenços en els processos d’estabilització laboral en tots els àmbits i la correcció de disfuncions en l’estructura de professorat. També s’han posat en relleu la definició de nous perfils per actualitzar i rejovenir la plantilla de personal tècnic d’administració, gestió i suport, així com desplegar un pla de digitalització en la gestió, la docència i la recerca i la creació, i una àrea de comunicació articulada.
L’informe recull altres objectius que s’han treballat en aquest període, com la definició del model docent i acadèmic de la UB, la nova Facultat d’Infermeria i l’articulació òptima de sistemes de col·laboració amb les institucions que formen el Grup UB i amb la xarxa d’institucions sanitàries que hi estan vinculades. L’informe també reconeix com a positiu el grau d’assoliment en els objectius de generar nous mecanismes de transparència, compliment ètic i integritat; en la implementació de mesures pel que fa al català com a llengua pròpia i la seva coexistència amb la creixent internacionalització de la comunitat; en els protocols que han de permetre garantir la igualtat i la no-discriminació en tots els espais i àmbits de la institució, i en els nous programes d’atenció, participació i dinamització de l’alumnat.
En l’informe, que s’ha presentat al Claustre, el rector ha destacat especialment «l’aposta decidida per la sostenibilitat i l’acció climàtica, el canvi que suposen en la docència iniciatives com les microcredencials i la reestructuració de la formació continuada, així com la definició d’un pla d’infraestructures i els mecanismes de viabilitat que en garanteixen l’execució». També ha inclòs com a tema destacat la presència activa en les xarxes i espais universitaris de referència en l’àmbit local i internacional, així com els avenços en matèria de cultura i memòria.
Joan Guàrdia ha acabat la intervenció enumerant deu reptes que ha d’afrontar la universitat els pròxims anys, entre els quals hi ha la millora de la captació i acollida de talent, la revisió de l’oferta docent, la reducció de processos administratius i burocràtics i la necessitat que «el sentiment de pertinença arreli de forma encara més contundent».
Un pla per als pròxims quatre anys
El nou Pla de govern 2025-2029 marcarà el rumb de la Universitat de Barcelona per als pròxims quatre anys. En la sessió d’avui al Claustre, el vicerector de Política de Qualitat, Miquel Joan Vidal, ha destacat el compromís per continuar el Pla de govern anterior, que ja recollia els eixos principals del programa electoral de l’equip de govern actual. Vidal ha exposat un full de ruta per al pròxim període que preveu la posada en marxa d’un Pla de comunicació interna i externa i l’elaboració de plans d’acció i informes de seguiment anuals.
El Pla de govern que han pogut conèixer els claustrals es basa en un conjunt de valors connectats a quatre eixos prioritaris: sostenibilitat, igualtat i inclusió, proximitat —d’acord amb el concepte d’universitat com un lloc on tothom té lloc i tothom és atès— i digitalització. Els objectius i accions del document es vertebren segons un model de governança col·laborativa i per àrees. Les àrees de Rectorat i Gerència estableixen les grans línies de direcció, coordinació i projecció de la institució. El desenvolupament d’aquestes línies directrius és a càrrec de quatre àrees singulars: Governança, Persones, Acadèmica i Docent, i Coneixement i Innovació; i àrees comunes o transversals.
Durant la sessió, Elena Lauroba, vicerectora d’Organització i Governança, ha explicat que ha conclòs la segona fase d’elaboració del nou estatut de la UB,
amb un esborrany de text que ha redactat una comissió, a la qual la vicerectora ha agraït la tasca. El mes de febrer aquest esborrany es presentarà al conjunt de la comunitat universitària i s’obrirà una fase de participació batejada com «Cada paraula importa». El procés de participació es durà a terme mitjançant la plataforma digital Decidim, com ha detallat el secretari general adjunt Lluís Medir. Lauroba ha apuntat que el document que ha elaborat la comissió parteix dels valors de la Universitat i de les seves missions per després desenvolupar el conjunt de disposicions. «Hem de fer un estatut que ens aixoplugui com a institució, com a comunitat», ha conclòs la vicerectora.
Els compromisos amb Palestina
Ander Errasti, cap del Gabinet del rector, ha posat en coneixement del Claustre el compliment dels compromisos que van adquirir el Consell de Govern i el Consell de Direcció, després del debat i aprovació de la moció del Claustre, en relació amb la situació a la Franja de Gaza i Cisjordània. El cap de Gabinet ha presentat l’estat de les cinc línies de treball endegades i el de cadascun dels compromisos. Entre les fites destacades, ha esmentat la promoció i difusió de comunicats sobre la situació que es viu a Palestina (a través de l’ACUP, la CRUE i altres instàncies); la continuació —amb una pròxima edició— de l’acte acadèmic i institucional que va tenir lloc a inicis del 2024; l’acollida de fòrums internacionals que volen contribuir a la resolució del conflicte; l’aplicació de les decisions que s’han acordat amb universitats i centres de recerca implicats en el conflicte, i continuar, per mitjà del programa UB Refugi, amb el suport acadèmic a institucions i persones afectades per aquesta situació. Errasti ha agraït la feina i el compromís que han dut a terme les persones integrants del grup de treball durant aquests mesos.
Transparència en igualtat i no-discriminació
Montserrat Puig, vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere, ha presentat l’informe de transparència sobre gestió de casos en l’àmbit de la igualtat i la no-discriminació. Durant els anys 2023 i 2024, la UB va obrir cinc expedients disciplinaris a persones de la comunitat universitària per conductes masclistes i casos d’assetjament sexual. Les denúncies rebudes en aquest període van ascendir a trenta-nou. Tots els expedients disciplinaris incoats van suposar l’adopció de mesures cautelars de suspensió de feina —en el cas de personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (PTGAS) o de personal docent i investigador (PDI)— i de suspensió de drets d’estudiant, en el cas de l’alumnat.
Per col·lectius, dotze alumnes, nou membres del PDI i quatre persones externes a la UB es van denunciar durant el 2023 (vint-i-dos homes i tres dones), mentre que el 2024 les persones denunciades han estat set membres del PDI, quatre alumnes i tres persones externes a la UB (onze homes i tres dones).
Durant el seu torn de paraula, Maria Teresa Sauras, vicerectora de Sostenibilitat i Acció Climàtica, ha detallat l’informe de sostenibilitat de la Universitat de Barcelona 2022-2023, que explicita el grau de compliment de la institució amb els objectius de desenvolupament sostenible.
També s’ha informat el Claustre sobre les novetats en l’estratègia de comunicació digital de la Universitat de Barcelona. Laura Rosel, directora de comunicació, ha desgranat algunes de les raons que han conduït la UB a deixar de publicar a la xarxa social X, com la proliferació de missatges d’odi i desinformació a X i canvis en la política de continguts, entre d’altres.
Així mateix, Lluís Caballol, síndic de greuges de la UB, ha presentat l’informe de la Sindicatura de Greuges de la institució, en el qual es recullen les queixes que han presentat els membres de la comunitat universitària.