Jaime Martínez Llabrés ha ressaltat la destacada millora dels serveis públics fonamentals, alhora que s’han posat en marxa importants projectes transformadors per a la ciutat
Palma, 9 de juny de 2024.- El batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha realitzat un balanç dels dos primers anys de mandat en el Debat de l’Estat de la Ciutat, destacant el “canvi de rumb real” que ha experimentat la ciutat “gràcies a la posada en marxa d’un model de transformació ambiciós, innovador i d’excel•lència”.
Durant la seva intervenció, Martínez Llabrés ha subratllat “el treball intens i la dedicació de l’equip de Govern centrada en posar en marxa tot el que no es va fer en vuit anys, gestionant un llegat catastròfic, avançant en el compliment del programa de govern i donant resposta a les demandes dels veïns posant en marxa equipaments llargament reclamats per les barriades”.
En aquest sentit, ha assenyalat que Palma “és avui una ciutat millor que fa dos anys”, i ha desgranat els principals eixos d’actuació i projectes executats en cadascuna de les àrees municipals, resolent problemes urgents com la neteja, la seguretat, la mobilitat i l’habitatge, i alhora impulsant els projectes transformadors perquè Palma “sigui una ciutat de futur, epicentre de l’emprenedoria i la innovació”.
Neteja
Quant a neteja, el primer regidor de Cort ha destacat que el programa ‘Palma a Punt’ ha marcat un punt d’inflexió en la gestió, després d’anys en què la ciutat va ser considerada la més bruta d’Espanya.
Aquest pla actua barri per barri, amb l’objectiu de revertir aquesta percepció i recuperar l’orgull per una ciutat neta. Des de la seva posada en marxa s’ha incrementat en un 55% el servei de baldeig respecte a 2022.
A aquestes millores se suma la renovació de la flota de vehicles, amb 26 nous equips de subministrament d’aigua ja incorporats i altres cinc que s’afegiran en el pròxim exercici.
Paral•lelament, s’està construint un nou centre logístic a Son Malferit, destinat al districte de Llevant.
Aquest permetrà una prestació de serveis més eficient i sostenible, gràcies a l’estalvi en combustible i la reducció d’emissions contaminants.
En el mateix polígon es desenvolupa un nou Parc Verd de 1.500 m², destinat a la recollida selectiva de residus no domiciliaris. Aquest espai suposarà una inversió de 2 milions d’euros i la seva obertura està prevista per al primer trimestre de 2026.
Un dels eixos prioritaris del pla és la lluita contra les pintades vandàliques. Només en 2024 es van eliminar 5.820 grafits, i en el primer trimestre de 2025 ja s’han retirat 2.100 més que en el mateix període de l’any anterior.
En aquesta línia, el batle ha recordat la recent aprovació de la nova Ordenança Cívica, que tipifica les pintades vandàliques com a infraccions molt greus, amb sancions que poden aconseguir els 3.000 euros.
A més, ja han començat les obres de reforma de l’estació depuradora EDAR II, la finalització de la qual està prevista per al segon semestre de 2026.
Seguretat i civisme
Quant a Seguretat Ciutadana, Martínez Llabrés ha recordat la “transformació sense precedents de l’àrea, amb el pressupost més alt de la història”, en línia amb una aposta clara per una ciutat més cívica, ordenada i segura, a través d’un increment de recursos humans i materials tant del cos de Policia Local com de Bombers.
Així, tal com ha recordat el batle, per a aquest 2025 s’activarà la major convocatòria de places de Policia Local mai realitzada, amb un total de 170 noves places. Aquestes se sumen als 50 agents incorporats recentment i als 55 actualment en període de pràctiques. En total, 275 nous efectius, enfront dels 90 incorporats durant les dues últimes legislatures.
A més, amb fons procedents de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), es destinen 3,2 milions d’euros a l’adquisició de vehicles patrulla i una furgoneta 100% elèctrica, sent aquestes les primeres unitats d’aquest tipus en la història de la Policia Local de Palma.
Paral•lelament, s’està elaborant un nou Pla d’Ordenació Policial que substituirà el model vigent des de fa 15 anys, adaptant-lo a les necessitats actuals d’una ciutat en constant evolució com Palma.
En el marc d’aquesta renovació, s’ha creat la Unitat de Drons (UDROP), destinada a reforçar les labors de vigilància. També s’ha posat en marxa el nou equip comunitari de proximitat (ECOP), format per 30 agents, una unitat clau per a garantir el compliment de la nova Ordenança de Convivència Cívica.
D’altra banda, en breu obrirà les seves portes la nova comissaria del parc de Ses Estacions, que serà la seu de la Unitat d’Intervenció Immediata i del Grup d’Actuació Preventiva. Aquest nou equipament comptarà amb 80 agents i permetrà reforçar la cobertura en zones com a Platja de Palma, Camp Redó, Són Gotleu i les Avingudes.
El Cos de Bombers també ha experimentat un important reforç. A la incorporació de nous vehicles se suma una ampliació de l’oferta pública d’ocupació amb 20 noves places, que inclouen 3 oficials, 3 sotsoficials, 2 sergents i 5 caps.
Així mateix, s’ha recuperat la gestió directa del Parc Central de Bombers, amb una inversió de 23 milions d’euros que permetrà un estalvi estimat de 64 milions fins a 2039.
En l’àmbit de Protecció Civil, s’han aprovat nous estatuts i s’ha activat el Pla d’Emergències PLATERPALMA. Pròximament, s’incorporaran 25 nous voluntaris, que rebran formació específica per a enfortir el seu paper en situacions d’emergència i suport comunitari.
Mobilitat
Palma també experimentat en els dos últims anys una profunda transformació en matèria de mobilitat, marcada per un creixement històric del nombre d’usuaris del transport públic. En 2024, l’EMT ha superat els 60 milions de passatgers, la qual cosa representa un augment del 36% respecte a 2019.
Aquest increment, tal com ha recordat el batle, s’ha gestionat malgrat la insuficiència del finançament estatal per a sufragar la gratuïtat del transport, la qual cosa ha generat un dèficit acumulat de 17,2 milions d’euros entre 2023 i 2024.
No obstant això, el batle ha explicat que igualment, s’ha garantit la qualitat del servei mitjançant la contractació de 137 nous conductors i treballa en la recuperació de línies històriques, complint amb els compromisos del programa de govern.
En aquesta línia, ha anunciat la posada en marxa de la nova línia 5 fins a l’antiga caserna de Jaume II, així com una línia addicional que unirà el Palau de Congressos amb l’aparcament dissuasiu de CLH, travessant tot el Passeig Marítim.
Així mateix, s’ha activat un ambiciós pla de renovació de flota, amb la licitació de fins a 115 autobusos elèctrics, que operaran des del futur centre ECO-EMT.
També ja estan en circulació els cinc autobusos d’hidrogen que van romandre immobilitzats durant l’anterior legislatura «per falta de combustible», segons ha denunciat Martínez Llabrés.
Quant a mobilitat sostenible, s’ha consolidat i ampliat el sistema BiciPalma, que ja compta amb 101 estacions, més de 1.000 bicicletes i una previsió de 1,7 milions de trajectes en 2025. S’han instal•lat sis estacions en la UIB i està prevista una expansió progressiva fins a 2026, incloent-hi la Platja de Palma.
També s’ha triplicat el nombre de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, aconseguint 88 unitats, s’ha reforçat l’oferta d’aparcaments i s’ha reactivat el projecte d’estacionament regulat en nous barris.
Finalment, el sector del taxi ha experimentat un impuls sense precedents: s’han incorporat més de 500 nous conductors, s’han tramitat llicències adaptades, aprovat nous torns per a reforçar el servei en el centre i homologat 35 nous models de vehicles. A més, 850 taxis ja operen sota una emissora única, la qual cosa ha millorat notablement l’eficiència i capacitat de resposta del servei per a la ciutadania.
Habitatge
El primer edil també s’ha referit a l’habitatge com una de les grans prioritats de l’equip de govern, amb la posada en marxa d’un ambiciós Pla de Xoc amb l’objectiu de crear fins a 2.000 habitatges durant l’actual legislatura.
La primera fase ja està iniciada i contempla la construcció de 363 habitatges socials en règim de lloguer a preu limitat, sobre sòl municipal.
D’aquestes promocions, dues estan a punt d’adjudicar-se, i s’ha establert que el 30% es destinarà a joves menors de 35 anys, el 10% a majors de 65 i un altre 10% a famílies monoparentals.
Aquest pla municipal es veu reforçat pel Decret llei de Mesures Urgents del Govern Balear, que permet el creixement en altura, la transformació de locals comercials en habitatges i l’ús de sòl dotacional per a construir, evitant així una expansió urbana descontrolada.
En aquesta mateixa línia, ha fet referència a l’aplicació del Decret de Projectes Residencials Estratègics, que permet agilitzar els tràmits urbanístics a un màxim de 18 mesos, facilitant així el desenvolupament de fins a 20.000 habitatges previstos en el PGOU de 2023.
Així mateix, ja es troba operativa la nova Oficina d’Atenció Integral d’Habitatge i antiocupació, que ofereix assessorament social, jurídic i administratiu en temes com a desnonaments, lloguer social, ocupacions il•legals, rehabilitació o fiscalitat. Aquesta oficina treballa en coordinació amb els departaments de Serveis Socials, Urbanisme i la Policia Local, i compta amb convenis amb el Col•legi d’Administradors de Finques per a lluitar contra l’ocupació il•legal. Pròximament se signarà un altre acord amb el Col•legi d’Advocats, a més d’integrar a tècnics del Patronat Municipal de l’Habitatge, inspectors del Consell de Mallorca i personal del IBAVI.
Un dels principals objectius d’aquest dispositiu és combatre el lloguer turístic il•legal i detectar situacions d’emergència residencial, donant resposta a un dels majors reptes socials que afronta la ciutat.
Més de 40 milions per a la millora dels barris
El batle també ha detallat les diferents inversions per valor de més de 40 milions d’euros destinades a millorar tots els barris de la ciutat, amb actuacions de manteniment així com de projectes de gran envergadura, “garantint que no hi hagi barris de primera i de segona, i que tots els veïns rebin el mateix nivell de serveis, seguretat i qualitat urbana”.
Durant els dos primers anys de legislatura, ja s’han renovat més de 159.000 metres quadrats de xarxa viària, amb una inversió pròxima a 11 milions d’euros.
El programa Plans Renove, que implica actuacions transversals per part de diferents serveis municipals, ja s’ha desplegat en nombrosos barris, entre ells: Pere Garau, És Fortí, Establiments, Són Armadams, Són Fortesa, La Vileta, Sa Indioteria, Ca Pastilla, Sa Casa Blanca, Son Oliva, El Terreny, Platja de Palma, Son Cladera, Són Dameto, i enguany també a Son Roca, Son Espanyol i Nou Llevant.
Aquestes intervencions abasten pavimentació, mobiliari urbà, enllumenat, zones verdes i accessibilitat, així com la recuperació d’espais degradats, amb l’objectiu de dignificar l’entorn urbà i millorar la qualitat de vida dels residents.
En aquest context, s’ha impulsat una actuació històrica de modernització de l’enllumenat públic, que ha aconseguit ja 13.170 punts de llum renovats. També s’han plantat més de 4.500 arbres i 31.000 arbustos en carrers, parcs i àrees forestals com el bosc de Bellver.
A això se sumen 25 milions d’euros addicionals invertits en grans projectes estratègics com la reforma integral de la Plaça d’Espanya, la millora del canal de pluvials, i actuacions d’eficiència energètica en Platja de Palma.
D’altra banda, el servei Brigada Express, creat per a donar resposta ràpida a incidències veïnals, ha resolt el 79% de les peticions en menys de 72 hores.
Nou centre d’acolliment per a dones sense llar i ampliació del servei de curta estada
Durant la seva intervenció, Martínez Llabrés ha subratllat l’acció municipal dirigida als col•lectius més vulnerables. En el que va de 2024, l’àrea de Serveis Socials ha atès a més de 30.000 persones, centrant els seus esforços a detectar situacions de risc i fer costat a famílies en dificultat.
En aquesta línia, s’ha impulsat la recuperació de l’espai de S’Estel, que albergarà l’Oficina EPASS i la OAC Social, amb l’objectiu de reduir els temps d’espera i oferir una atenció pròxima i immediata.
Així mateix, està prevista l’obertura d’un Centre d’Emergències per a famílies vulnerables, dissenyat per a actuar davant situacions de crisi social o emergències climàtiques.
El batle també ha anunciat l’elaboració d’un pla específic per a atendre les prop de 600 persones que actualment viuen en assentaments a Palma, mitjançant la identificació individualitzada de cada cas i la coordinació interinstitucional.
Per a donar resposta a aquestes situacions, s’ampliarà el Servei de Curta Estada amb 30 noves places i es posarà en marxa un projecte específic dirigit a dones sense llar i mares monoparentals en l’edifici de Balanguera.
El servei d’atenció integral a víctimes de violència de gènere ha atès ja a més de 1.400 dones i els seus fills durant 2024. S’ha reforçat l’accés a recursos d’allotjament en col•laboració amb el IBDona, prioritzant la protecció i recuperació de les víctimes.
Nous centres de dia a Sant Jordi i Cala Major
En relació amb les persones majors, la nova regidoria específica ha impulsat una xarxa sòlida de suport i participació activa. L’Oficina d’Atenció a la Gent gran ha prestat servei a més de 400 persones sense necessitat de cita prèvia, oferint suport, informació i acompanyament personalitzat.
A més, s’han recuperat nombroses activitats socials com a trobades d’havaneres, teatre, corals i la celebració del Dia Internacional de les Persones Majors, que enguany ha incorporat un projecte intergeneracional.
Amb l’objectiu de reforçar aquest compromís, es destinaran 50.000 euros addicionals en subvencions a entitats de persones majors durant els anys 2025 i 2026. Així mateix, està prevista l’obertura de dos nous centres de dia en els barris de Sant Jordi i Cala Major.
Quant a l’àrea d’Interculturalitat, s’ha reforçat el treball conjunt amb associacions, ONG i consolats, oferint serveis de mediació, orientació i activitats de sensibilització. Entre elles destaquen les Jornades Stop Racisme i el Dia dels Drets Humans.
Com a novetat, Palma celebrarà per primera vegada el Dia d’Europa a partir de 2026, i s’han convocat subvencions per a projectes de sensibilització en drets humans i activitats impulsades per entitats de persones migrants.
Noves escoletas
El batle també ha destacat l’avanç en infraestructures educatives, amb la construcció de dues noves escoletas a Son Gibert i Son Dameto, que oferiran 184 noves places per a infants de 0 a 3 anys, les primeres des de l’any 2011.
A més, estan en fase final les obres de dotació del nou IES Son Ferriol, i s’han cedit solars per a la futura escoleta de Son Ferragut i per al nou IES Son Cladera, dues demandes històriques de la comunitat educativa.
Finalment, l’Ajuntament ha adquirit l’edifici dels antics cinemes Metropolitan, que serà transformat en un equipament integral per al barri de Pere Garau, que inclourà escoleta, biblioteca, casal de barri, OAC, centre de salut, equipament per a persones majors i aparcament.
Rebaixa fiscal
Una de les actuacions més destacades ha estat l’aprovació d’una històrica rebaixa fiscal, en vigor des de l’1 de gener de 2024, que suposa un estalvi d’11 milions d’euros per als ciutadans de Palma “sense afectar la qualitat ni la quantitat dels serveis municipals, gràcies al major pressupost de la història de l’Ajuntament”, ha explicat el batle.
Martínez Llabrés ha anunciat, en aquest sentit, que la rebaixa s’ampliarà en els pròxims exercicis amb noves reduccions impositives i bonificacions dirigides a diferents segments de la població.
En paral•lel, s’ha reforçat la plantilla municipal amb la convocatòria de 451 places en àrees clau com a Policia Local, Bombers, Urbanisme, Infraestructures i Serveis Jurídics, garantint així una administració més àgil, pròxima i eficient.
Per primera vegada, els treballadors dels organismes autònoms també podran beneficiar-se de la carrera professional, reconeixent així de manera justa la seva experiència, compromís i dedicació al servei públic.
Projectes transformadors
A més de la millora notable en serveis essencials com la neteja, la seguretat, el transport públic, els equipaments i l’atenció als barris i elapoyo a les persones majors, als col•lectius vulnerables, a les empreses, autònoms i emprenedors, el batle ha explicat els avanços en el desenvolupament d’un model de ciutat integral, basat en quatre eixos fonamentals: sostenibilitat, cultura, esport i innovació, “ amb una transformació a llarg termini, que garantirà prosperitat, convivència i qualitat de vida per a tots els ciutadans”.
Així, el primer edil ha explicat el projecte del Palma Culture and Innovation Bay, situat en Nou Llevant i estenent-se fins al port de Palma, que es configura com un pol estratègic per a fomentar un ecosistema d’innovació, sostenibilitat, economia blava, transició energètica, cultura i esport, amb nombrosos projectes basats en aquests criteris.
Vinculat a aquest districte d’innovació, el batle ha anunciat la creació del Centre de Control Demogràfic i Turístic, que permetrà oferir dades precises i transparents sobre la població i visitants, i que seran clau per a una planificació objectiva i eficient.
I emmarcat també al Palma Culture and Innovation Bay, el primer regidor de Cort ha fet referència a la recuperació de l’antic edifici de Gesa, ja de propietat municipal, i que es transformarà en el futur Central Culture and Innovation Building, acollint espais multifuncoinales, un auditori o el futur Institut Municipal de les Arts, sent seu i embrió del districte d’innovació
Palma, capital cultural europea en 2031
Martínez Llabrés ha fet referència a la gran aposta per la cultura, que s’emmarca en el projecte “Palma 2031 Mediterrània in Motion”, que busca posicionar a Palma com a referent europeu en accessibilitat i diversitat cultural.
A més, es treballa en la candidatura perquè les ciutats mediterrànies, entre elles Palma, siguin reconegudes com a Patrimoni Mundial de la UNESCO pel seu sistema de fortificacions històriques.
L’oferta cultural de la ciutat ha crescut notablement, amb un augment de visitants i exposicions en espais municipals com el Casal Solleric i els teatres municipals, amb xposiciones d’artistes internacionals i l’impuls a la Fundació Miró Mallorca, que aquest 2025 organitzarà una gran mostra coordinada amb importants museus nacionals.
En matèria patrimonial, s’han desenvolupat projectes per a rehabilitar espais clau com la Plaça Major, les Torres del Temple, es castell de Bellver i Ca Serra, que conformaran una xarxa de museus per a posar en valor la història i cultura de Palma.
Esport com a motor de cohesió social
Quant a esports, el primer edil ha explicat el principal objectiu que cada barri compti amb instal•lacions modernes i funcionals, integrades en una xarxa que gira entorn del poliesportiu de Son Moix.
Així, en 2026 es realitzarà l’ampliació i modernització del Palau d’Esports de Son MOix amb millores en il•luminació i so, i la del poliesportiu Germans Escales.
Entre els projectes destacats figura la construcció d’una nova pista d’atletisme, un nou pavelló municipal en l’antic Lluís Sitjar, i la reforma dels camps de futbol municiaples amb la instal•lació també de plaques fotovoltaiques i graderies cobertes.
Així mateix, s eha incrementat el pressupost per a manteniment fins als 6 milions, i les subvencions deportias, hsata els 535.000 eurso, amb especial suport a l’esport femení, adaptat i escolar, i programes dirigits a joves per a fomentar hàbits saludables.
Sostenibilitat i medi ambient
Un dels projectes estratègics per al futur de la ciutat és el Bosc Metropolità, que ocuparà més de 4 milions de metres quadrats.
Es desenvoluparà per fases i connectarà el torrent de Ca Barberà amb el Bosc de Bellver, la finca de Son Quint, Ses Casis donis Retir, Son Berga, Gènova, Na Burgesa, i les pedreres de Sa Garrigueta i Ca Rosselló.
Aquest anell verd unirà la ciutat amb la Serra de Tramuntana, la Ruta de Pedra en Sec i la Ruta de l’Arxiduc Lluís Salvador, creant nous itineraris per a vianants i ciclistes, i corredors ecològics que connectaran Palma amb el seu entorn natural.
El batle ha destacat també la recent adquisició de la finca de Son Quint, que des de setembre de 2024 és ja propietat de tots els palmesans. Amb una extensió de tres milions de metres quadrats, aquest espai d’alt valor ecològic, paisatgístic i patrimonial es converteix en la primera gran finca pública municipal integrada a la Serra de Tramuntana.
El projecte també contempla la creació d’un Jardí Botànic distribuït entre Ses Casis donis Retir i el Parc de ses Vies, on s’integrarà flora de totes les regions de clima mediterrani del món.
Aquestes actuacions permetran la recuperació d’espais emblemàtics per a la ciutat i la seva ciutadania, com la restauració definitiva de les Cases del Retiro, i la renaturalització d’un tram del torrent de na Bàrbara, a més de connectar els barris de Son Fortesa Sud i Son Fortesa Nord mitjançant un nou parc urbà.
Actualment, l’equip de Govern ja treballa en la redacció de les bases per a un concurs d’idees.
Comerç i autònoms
L’Ajuntament de Palma ha consolidat durant aquesta legislatura una estratègia sòlida per a reforçar el teixit productiu local a través del suport als autònoms, la dinamització del comerç de proximitat i la promoció de la ciutat com a referent gastronòmic del Mediterrani.
En matèria d’autònoms i emprenedoria, l’Oficina de l’Autònom ha realitzat 900 assessoraments. També s’han posat en marxa iniciatives com el Programa de Mentors, el Pla SOS Palma Segona Oportunitat, i s’ha creat el Fòrum del Treball Autònom en aquesta legislatura.
Entre les pròximes novetats, el batle ha anunciat la imminent posada en marxa —una vegada aprovada pel Consell Rector— de la primera línia de subvencions específiques per a autònoms, dotada amb 50.000 euros. Així mateix, des de l’Ajuntament s’han fet passos ferms en el suport al comerç local i de proximitat, mitjançant campanyes de dinamització en carrers comercials, transformació digital del sector i suport a la restauració.
Entre les noves accions previstes es troben la implantació de ludoteques per a familiaritzar als més petits amb el comerç de barri i una campanya de decoració de carrers.
En relació amb els Establiments Emblemàtics, s’ha actualitzat el catàleg per primera vegada des de 2018, amb un total de 125 comerços inclosos —13 d’ells nous—, i està previst impulsar visites guiades fora de temporada per a donar visibilitat al seu valor cultural i històric.
Reclamacions al govern central
D’altra banda, el batle ha lamentat la falta de resposta i implicació del Govern d’Espanya, a qui ha demanat que activi de manera immediata el projecte de Son Busquets, una actuació clau que permetria la construcció de fins a 800 habitatges en una zona estratègica de la ciutat que porta dècades abandonada.
Entre els projectes abandonats pel govern central, el batle ha recordat la falta de finançament per a la renovació i millora de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals EDAR II i l’emissari submarí, així com l’execució de la inversió de 185 milions d’euros destinada inicialment al tramvia per a millorar la mobilitat sostenible de la ciutat.
A més, ha reclamat un suport financer que garanteixi la gratuïtat del transport públic, i la prioritat en la posada en marxa de la Ciutat de la Justícia. També és fonamental la reactivació de les obres del Baluard des Princep i la creació d’un comissionat estatal per a les zones turístiques madures, amb seu a Palma i la Platja de Palma com a projecte pilot.
Malgrat aquestes dificultats, el batle ha destacat l’aposta per aquest entorn amb el Pla Global d’Actuació, amb projectes i pressupost real orientats a situar als residents en el centre, impulsant la sostenibilitat, mobilitat, cultura i millora de l’entorn urbà.
El primer regidor ha subratllat, així mateix, el seu compromís de continuar “millorant els barris, dotant-los d’equipaments necessaris i escoltant els veïns, complint amb la paraula donada i el compromís adquirit amb els ciutadans”.
El batle també ha fet especial èmfasi en el desbloqueig dels projectes paralitzats durant anys i que eren reclamacions històriques dels barris, com les escoletas de Son Gibert i Son Dameto, els casals de barri de Gènova, És Pil.larí i Son Oliva, el Velòdrom de Es Tirador, la pista d’atletisme, les reformes de Son Moix i Germans Escales, o la recuperació de l’edifici de GESA.
A més, s’ha avançat en projectes estratègics com les Torres del Temple, l’IES Son Ferriol, S’Aigüa Dolça, el Parc Quarantena o Can Ribes.
A aquests se sumen altres actuacions que es trobaven bloquejades com les galerias de la plaça Major, la Granja Jovent, les sales d’assaig, les concessions de les platges o el centre de recepció de visitants del Castell de Bellver.
“Aquest és només un exemple del treball seriós i compromès d’un govern que, sent fidel a la paraula donada i al compromís adquirit amb la ciutadania, ha aconseguit revertir la situació en moltes àrees que exigien un canvi de rumb urgent”, ha finalitzat el batle, qui ha defensat que Palma “és una ciutat més neta, segura i amb un marc normatiu que contribueix a erradicar comportaments incívics, avancem cap a la mobilitat sostenible i afrontem amb valentia el repte de l’accés a l’habitatge”.