El batle, Jaime Martínez Llabrés, ha presentat els seus components i ha destacat que, a diferència d’altres candidatures, Palma ha optat per no designar una direcció única sinó per un plantejament basat en “la independència crítica i l’excel·lència professional”
Palma, 12 de juny de 2025. El batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha presentat aquest dijous, al Parc del Canòdrom, just davant de l’escultura d’Albert Pinya titulada ‘Nuvolet’, els integrants de la Mesa de treball de la candidatura de Palma com a Capital Europea de la Cultura 2031, que neix sota la denominació de Cultura Col·lectiu.
A la convocatòria informativa també han estat presents el primer tinent de batle i regidor de Cultura, Javier Bonet; el coordinador general de Cultura i Turisme, Fernando Gómez de la Cuesta, i els directors generals Pilar Ribal (Patrimoni i Interpretació de la Ciutat), Gori Vicens (Projectes Culturals) i Rafel Brunet (Música i Arts Escèniques).
Durant la seva intervenció, el primer regidor de Cort ha explicat que el projecte de la candidatura s’ha estructurat “a través de Meses independents, formades per professionals amb una trajectòria reconeguda en els seus àmbits”, i seguint, en tot moment, segons ha indicat, “criteris de rigor, experiència i compromís”, posant en evidència que es tracta d’una iniciativa “que té el seu eix en la participació i que té el seu origen en una vocació profundament col·lectiva”.
Concretament, per part de l’Ajuntament de Palma, s’ha previst la constitució de dues Meses de treball relacionades amb la candidatura: la primera, que ha estat presentada avui, reuneix un total de dotze artistes, gestors culturals i altres perfils vinculats al sector creatiu; i la segona, de la qual se’n donarà a conèixer la composició demà divendres, agrupa professionals del món de la ciència i el coneixement.
Martínez Llabrés ha volgut deixar clar que, independentment de la decisió final que s’adopti en relació a la capitalitat cultural, “Palma ja és, en essència i en la pràctica, una Capital Europea de la Cultura. Ho és per la seva història, per la seva diversitat creativa, per la seva xarxa de professionals compromesos i per la seva capacitat de diàleg amb el món des d’una posició pròpia”.
El batle ha assenyalat també que, a diferència del que s’ha fet en el cas de la resta de candidatures, Palma ha optat per no designar una direcció artística única, sinó per articular “un gran repte col·lectiu que, mitjançant aquestes Meses de treball, traurà partit del talent i el compromís dels seus components”.
D’aquesta manera, els integrants de la Mesa de treball que aglutina els representants de les activitats culturals i artístiques són els següents:
– Mar Aguiló, amb una extensa experiència com a ballarina i creadora, i actual directora artística del festival PalmaDansa. La seva participació està destinada a aportar una mirada sensible i innovadora sobre el cos, el moviment i les arts escèniques.
– David Barro, director de Es Baluard-Museu d’Art Contemporani de Palma, amb una àmplia trajectòria vinculada a l’art contemporani i al disseny, com a comissari, editor, escriptor i director artístic.
– Miquel Ángel Payeras, expert en màrqueting i comunicació, gran coneixedor de la gastronomia balear, i director del projecte Chefs(in). La seva carrera el confirma com un contrastat representant de l’alta cuina balear d’avantguarda. Convé destacar que la de Palma és la única candidatura de totes les que opten a la capitalitat cultural de 2031 que fa un reconeixement explícit de la gastronomia com a vuitè art.
– Miquel Ferrer, actual president del Gremi de Llibreters de Mallorca i gestor cultural amb una sòlida experiència en el món del llibre i la comunicació. La seva presència aportarà una perspectiva essencial sobre la literatura, la participació i la mediació cultural.
– Fran Reus, president de l’associació de galeristes Art Palma Contemporani, que ha posat de manifest, en repetides ocasions, el seu interès profund per l’art. El seu concurs garanteix una mirada oberta i connectada amb la contemporaneïtat.
– Mar Matas, gestora i mediadora cultural, apassionada pels nous reptes, l’aprenentatge i per fer accessible la cultura a tota la societat des del seu projecte Apropa Cultura. La seva visió converteix el procés creatiu en una eina de transformació social.
– Sandra Lipski, directora del festival Mallorca Film Evolution, des d’on impulsa la connexió entre cultura, sector audiovisual i projecció internacional. La seva trajectòria és caracteritza per una visió extensa de la creació, producció i difusió cinematogràfiques.
– Mercedes Martín, oceanògrafa i comunicadora científica especialitzada en canvi climàtic, que, des de tribunes amb tanta repercussió com Antena 3, aporta una mirada essencial sobre sostenibilitat, ciència i cultura mediambiental,
– Antoni Barceló, arquitecte i professor universitari amb experiència en projectes transformadors que integren la dimensió urbana i mediambiental des d’una visió holística. Actualment, dirigeix, com arquitecte, un dels projectes urbanístics més ambiciosos de Palma: la reforma de la Plaça Major.
– Álvaro Martínez, director del Mallorca Live Festival i amb una trajectòria consolidada en la indústria musical, on ha contribuït poderosament a enfortir l’ecosistema cultural de les Illes Balears i la seva connexió amb els diversos segments de públic.
– Diego González, fundador i president de l’Escola Universitària Adema. Els seus més 30 anys d’experiència l’han consolidat com a un dels principals referents de l’educació superior a les Illes Balears. Des del projecte Adema, ofereix una visió acadèmica i integradora de la formació i la cultura.
– Antoni Gomila, un dels actors, autors i gestors culturals més reconeguts del nostre context, aportarà la seva experiència i capacitat per a connectar l’expressió artística, l’escena i la societat des de múltiples vessants.
El batle de Palma ha agraït a tots els integrants de la Mesa la seva implicació, i ha fet menció a “un altre component, el número 13, que està representat pel conjunt de l’àmbit de la cultura i la ciutadania en general, que tindran l’opció d’enriquir la candidatura mitjançant les idees i propostes que facin arribar a través de la plataforma web, online o mitjançant altres canals i vies que s’habilitaran amb aquesta pretensió”.
“Aquesta és una candidatura amb una vocació netament participativa, que rebrà i desenvoluparà les propostes que arribin des de diverses procedències per tal que cap ciutadà, entitat, organització o membre de la societat palmesana o balear es quedi sense la possibilitat de fer la seva pròpia contribució”, ha afirmat Martínez Llabrés.
El primer regidor ha insistit en el fet que la cultura “ha de quedar al marge del debat partidista”, i ha defensat que una iniciativa d’aquesta naturalesa “ha de tenir continuïtat i estabilitat, independentment del context polític. Per això, defensam una estructura basada en la independència crítica i l’excel·lència professional”.
La proposta que està elaborant Palma s’articula baix el títol “Mediterrània in Motion”, una denominació que, com ha explicat el batle, “no és només un lema, sinó una clau de lectura des de la qual repensar Palma com a ciutat oberta i en transformació”.
En aquest sentit, ha anunciat que la candidatura cercarà incorporar al programa accions significatives que connectin Palma amb altres ciutats mediterrànies, com La Valletta (Malta), que ja fou Capital Europea de la Cultura l’any 2018 i amb la qual s’estan explorant vies de col·laboració estructural.
A més, Palma projecta establir vincles actius amb Birgu i Victoria, les dues ciutats malteses candidates a la capitalitat europea de 2031.
En l’actual primera fase del procés, el calendari de Palma 2031 passa per presentar, abans del mes d’octubre, un dossier preliminar, amb una extensió màxima de 60 pàgines, que sintetitzarà els fonaments conceptuals, metodològics i programàtics de la candidatura.
Tot i que encara no es tractarà del document definitiu, aquesta memòria tècnica constitueix l’instrument principal d’avaluació per determinar quines ciutats accediran a la segona fase del procés de selecció.