Agents de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra, conjuntament amb agents de Policia Nacional, de la Guàrdia Civil i l’Ertzaintza, han detingut 23 persones (20 homes i tres dones) com a presumptes responsables dels delictes d’estafa, tràfic de drogues, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. Els detinguts haurien estafat, en un període de mig any, més d’un milió d’euros a més de 1.200 persones a tot l’Estat. Entre tots els detinguts acumulen un total de 139 antecedents per delictes contra el patrimoni i el tràfic de drogues.
A mitjans del mes d’octubre de l’any passat, es va detectar un increment de denúncies relacionades amb estafes virtuals en què els autors utilitzaven noves tecnologies per fer enviaments fraudulents de correusi missatges en aplicacions de missatgeria i xarxes socials amb l’objectiu d’aconseguir dades personals de les víctimes per sostreure’ls diners. En el decurs de la investigació es van identificar nombroses víctimes de tot l’Estat que havien patit el mateix tipus d’estafa per part d’una mateixa organització criminal. En aquest punt es va establir un Equip Conjunt d’Investigació format per investigadors de la DIC de la Regió Policial Central, de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil, de la Brigada Provincial de la Policia Judicial de la Policia Nacional, i la Secció Central d’Investigació Criminal i Policia Judicial de l’Ertzaintza, sota la coordinació del Centre d’Intel·ligència i contra el Crim Organitzat (CITCO).
Els investigadors van iniciar una complexa tasca d’estudi i anàlisi que va permetre establir una línia d’investigació que indicava i apuntava que una part important i significativa d’aquestes estafes es podrien estar cometent des de la comarca d’Osona, i més concretament per part d’un grup de persones que havia establert la seva base d’operacions a la localitat de Manlleu.
La investigació ha permès fer aflorar una estructura criminal especialitzada en realitzar estafes lleus i greus a múltiples víctimes mitjançant smishing (SMS), phishing (correu electrònic), vishing (trucada de veu). Amb un duplicat fraudulent de la pàgina web de l’entitat bancària i una posterior trucada suplantant una identitat de treballadors de la mateixa entitat, aconseguien dades personals de les víctimes per accedir als seus comptes bancaris. Normalment feien transferènciesde 200 € però en algunes ocasions havien buidat els comptes bancaris. En mig any, els detinguts haurien comès una estafa que ascendeix a un milió d’euros.
La investigació s’ha dividit en dues fases
El passat 20 de març es van dur a terme nou entrades Osona, concretament vuit a Manlleu i una a Masies de Roda, amb un resultat de 18 persones detingudes, la majoria amb edats compreses entre 20 i 30 anys i gairebé tots amb més d’un centenar antecedents sobretot per delictes contra el patrimoni, que se’ls atribueixen els delictes d’estafa tecnològica continuada, contra la salut pública, blanqueig de capitals amb criptomònades i d’organització criminal.
En les diferents entrades es van intervenir indicis de l’activitat delictiva com ara telèfons mòbils i dispositius d’emmagatzematge de criptomonedes, memòries externes, 50.660 euros en efectiu, targetes telefòniques de pagament, targetes de crèdit de terceres persones, armes simulades, detonadores i una carabina, diverses armes blanques i una destral i una plantació de 400 plantes marihuana i 5 kg de cabdells. També es va procedir al bloqueig de comptes bancaris dels investigats en 11 entitats.
En la segona fase, que es va dur a terme dimarts 26 de novembre, els agents van detenir 5 persones més implicades directament amb el frau massiu.
Els detinguts, amb un ampli expedient delictiu, havien evolucionat la seva activitat delinqüencial centrada en furts i robatoris i actualment s’havien especialitzat en cometre aquest tipus d’estafesaconseguint grans quantitats de diners. L’organització disposava d’infraestructura tecnològica, coneixements i grans habilitats per utilitzar sistemes d’enginyeria social a fi d’aconseguir informació confidencial enganyant a les seves víctimes.
Els investigadors no descarten noves detencions.
Missatges massius per apropiar-se de les dades personals i fer operacions fraudulentes
L’estafa consistia en l’enviament massiu de missatges de texta un número indeterminat de víctimes escollides a l’atzar simulant que es tractava de la seva entitat bancària i on se’ls informava d’un accés il·legítim al seu compte corrent. A partir d’aquí, si la víctima es creia el missatge, seguia les indicacions i accedia a un enllaç que el portava a una pàgina web falsa amb l’aparença de la real. Els estafadors, mitjançant diferents tècniques, entre les que destaca l’enginyeria social, trucaven les víctimes fent-se passarper un gestor del banc i aconseguien una sèrie de dades personals. Amb aquesta informació accedien d’una forma totalment il·lícita als comptes bancaris per realitzar operacions fraudulentes.
L’organització criminal, que estava establerta a la comarca d’Osona, duia a terme la majoria d’extraccions de diners en caixers de Barcelona i Girona però també es va determinar en altres punts com en caixers del País Basc a fi de dificultar la seva identificació valent-se de la itinerància delictiva.
Consells de seguretat davant d’aquestes estafes:
-Quan reps un SMS o correu electrònic de la teva entitat bancària amb un enllaç, desconfia, sobretot si no has fet cap moviment amb la teva entitat. Els estafadors envien missatges fent-se passar pel teu banc amb un enllaç fraudulent i així aconseguir les teves dades personals. Entra tu directament a la pàgina web o a l’aplicació del teu banc, però mai des d’un enllaç.
- -En altres ocasions et poden trucar fent-se passar per un treballador del banc. Et fan creure que hi ha hagut un moviment fraudulent en el teu compte i et demanen dades personals per poder solucionar el problema. No donis dades personals per telèfon. Truca directament el teu banc per saber si realment hi ha hagut algun problema.
- -Si malauradament has estat víctima d’una estafa, contacte ràpidament amb el teu banc, modifica les contrasenyes d’accés i denuncia els fets.
Oficina de Comunicació
Sabadell, 23 de desembre de 2024