CRUE reafirma la seua defensa de l’autonomia universitària i expressa la seua preocupació per les ingerències a Harvard
«La Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles (CRUE) expressa la seua preocupació davant el creixent qüestionament de l’autonomia universitària i cita com a exemple la situació que travessa la Universitat d’Harvard arran de diverses decisions adoptades recentment per l’administració estatunidenca.
Des de CRUE reiterem que l’autonomia universitària no és un privilegi, sinó una garantia imprescindible perquè la universitat pugui complir la seva missió al servei del coneixement, la formació i el progrés social. Només des de la llibertat institucional és possible investigar sense condicionaments, formar pensament crític i aportar solucions rigoroses als grans desafiaments globals. Afeblir aquesta autonomia és soscavar la capacitat de la universitat per a complir la seua missió transformadora, el seu compromís amb el bé comú i el seu paper com a garant de la democràcia.
Per tot això, expressem la nostra solidaritat amb la Universitat d’Harvard i amb totes aquelles institucions d’educació superior que, en qualsevol part del món, vegin qüestionada la seua independència. I reafirmem el nostre compromís amb la defensa del sistema universitari com a bé al servei de la societat, garant del pensament lliure, motor de desenvolupament sostenible i espai de convivència democràtica. La comunitat acadèmica ha de mantenir-se unida i vigilant davant qualsevol intent d’afeblir els principis que la sustenten.
Respecte a Harvard, CRUE assenyala que la cancel·lació de tots els contractes federals, les restriccions fiscals i les pressions per a modificar polítiques internes comprometen seriosament l’autonomia institucional d’aquesta prestigiosa universitat. Més enllà del cas concret, aquesta situació planteja una inquietud de fons sobre els riscos que suposen unes certes dinàmiques d’interferència política en l’àmbit universitari.
Igualment preocupant resulta la recent prohibició de visat a estudiants internacionals acceptats per Harvard, sobre la base de criteris que es perceben com a arbitraris i difícils de justificar. Aquesta mesura suposa un perjudici evident per als propis estudiants, però també representa una vulneració del principi d’obertura i vocació internacional que defineix a l’educació superior. De la mateixa manera, la pressió sobre polítiques de diversitat i inclusió pot interpretar-se com un intent de condicionar l’autonomia de les universitats en la gestió dels seus principis i valors institucionals.»