El Govern de Catalunya ha refermat el seu compromís per la descarbonització de la indústria davant la Comissió Europea durant una visita del vicepresident per a Prosperitat i Estratègia Industrial, Stéphane Séjourné, al Complex Industrial de Repsol a Tarragona i a la planta de CELSA a Castellbisbal. El responsable de l’executiu comunitari ha estat acompanyat del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i del ministre d’Indústria i Comerç, Jordi Hereu.
Les tres administracions coincideixen en què la descarbonització és un punt clau en l’estratègia de creixement econòmic per assegurar la competitivitat de les empreses i generar ocupació estable i de qualitat.
Durant la seva intervenció, el conseller Miquel Sàmper ha indicat que “necessitem una indústria forta i dinàmica que ens permeti augmentar la productivitat, generar ocupació de qualitat i avançar cap a una autonomia estratègica”. El titular d’Empresa i Treball ha recordat que “el marc per continuar avançant serà el nou Pacte català per a la Indústria 2026-2030 que ja estem definint des del Departament d’Empresa i Treball, i en què la sostenibilitat i l’energia seran eixos fonamentals”.
Sàmper ha posat en valor el projecte de La Vall de l’Hidrogen en el qual el Govern lidera la posada en marxa de l’Associació de la Vall de l’Hidrogen amb un grup impulsor format pels agents més rellevants del sector, per posicionar Catalunya al capdavant de les regions europees en la generació i l’aplicació de solucions d’hidrogen renovable. “La descarbonització és molt àmplia, però solucions com l’hidrogen renovable, la captura i ús del CO2 o els nous combustibles són demandes de la indústria”, ha explicat. El conseller també ha recordat que el Govern ha aprovat recentment el Pla d’Impuls al Vehicle Elèctric per afavorir la transició cap a una mobilitat sostenible i descarbonitzada.
La consellera Núria Montserrat, qui ha acompanyat a la comitiva durant la visita a Repsol, ha afirmat que “el coneixement i la recerca representen una oportunitat sense precedents per transformar el model productiu i econòmic a través de la descarbonització En aquesta fulla de ruta, la innovació tecnològica impulsa la creació de nous models de negoci en un sector emergent de màxima prioritat estratègica per a Europa”.
Pel que fa al vicepresident Stéphane Séjourné ha destacat que “Espanya, i especialment Catalunya, és un pilar de la indústria europea. Un país i una regió que han sabut fer de la descarbonització de la indústria un motor de competitivitat econòmica com ho demostren els dos projectes que he visitat avui, dos líders de la indústria europea baixa en carboni”.
Séjourné ha assegurat que “em satisfà especialment ser en aquests dos indrets en el moment en què es commemoren els cent primers dies del mandat de la nova Comissió Europea. Cent dies que, per a mi, són cent dies per a la indústria del nostre continent”.
Dos projectes referents en la descarbonització
Celsa és el primer productor europeu d’acer circular baix en emissions i compta amb la cadena de subministrament circular més gran d’Europa. Recicla ferralla fèrrica per produir acer en forns d’arc elèctric fent servir la tecnologia més sostenible i la més eficient energèticament. La planta de Celsa a Castellbisbal és el complex industrial europeu més gran de producció d’acer amb la tecnologia EAF, amb una capacitat de producció de 2,5 Mt anuals.
El pol petroquímic de Tarragona i empreses com Repsol estan fermament compromesos amb la competitivitat industrial. En un moment clau, en què descarbonització i reindustrialització avancen de la mà, la innovació tecnològica ha de donar resposta als reptes del sector, generant solucions escalables i personalitzades que connectin l’activitat del pol petroquímic de Tarragona amb la resta d’Espanya i Europa. La regió compta amb centres de recerca d’excel·lència com l’ICIQ, el parc tecnològic EURECAT i la URV, que lideren la transferència de coneixement cap als sectors petroquímic i del ciment, amb projectes tangibles en l’àmbit de la descarbonització.
A més, Catalunya disposa d’infraestructures científiques de referència, compartides amb l’Estat, com el Barcelona Supercomputing Center i el sincrotró ALBA, que ofereixen solucions avançades per a la indústria. Aquestes infraestructures, juntament amb el talent que alberguen, són claus per activar els motors de la competitivitat industrial europea. Per maximitzar-ne l’impacte, cal establir nous models de col·laboració entre el sector privat i l’àmbit públic, facilitant el desenvolupament de solucions innovadores per a la descarbonització.