La
Universitat de Girona ha atorgat avui el títol de Doctora honoris causa a
Carina Sild Lönroth, fundadora del projecte Rossinyol (Näktergalen en
suec) el 1997, pel seu
treball innovador i altament compromès amb els projectes de mentoria a infants
d’origen estranger i per la seva visió transversal d’aquests projectes amb la
implicació dels agents locals d’acollida i de les universitats.
Per acord del Consell de Govern de 25 d’abril de
2024, a proposta del Consell de Direcció de la institució, la UdG atorga la
màxima distinció acadèmica a Carina Sild Lönroth que ha desenvolupat i liderat projectes de mentoria amb infants i adolescents d’origen migrant a Suècia i a
diferents països europeus i africans. El Projecte
Rossinyol de la
Universitat de Girona, creat l’any 2006, beu del seu mestratge.
La
sessió acadèmica d’investidura, que ha presidit el rector, Quim Salvi, ha
tingut lloc a l’Aula Magna Modest Prats de la institució universitària.
L’investigador del Grup de Recerca en Polítiques, Programes i Serveis Educatius
i Socioculturals (GRES) Òscar Prieto, que coordina el Projecte Rossinyol a la
UdG des del 2007, ha llegit l’elogi dels mèrits de la doctoranda. L’acte també
ha comptat amb la presència d’Assumpció Vila, presidenta del Consell Social, i
Cristina Sánchez Miret, secretària general. Les intervencions musicals han anat
a càrrec de la mezzosoprano Sussana del Saz i Joan Sadurní al piano.
El
rector, Quim Salvi, ha elogiat la tasca de Carina Sild perquè “implica -en el
món d’avui, tan radicalitzat en posicions extremistes en què hi ha obert un
debat encès sobre la immigració- una aposta a favor dels drets humans
inalienables, de l’educació com a arma indestructible per a la convivència”.
Per
la seva banda, Òscar Prieto ha desgranat l’aportació innovadora de Carina Sild
a la mentoria. Fins al moment, ha explicat, “es plantejava com una eina que
només beneficia a una part, generalment, l’infant o persona més vulnerable”.
Per a Carina Sild, en canvi, “la mentoria aporta beneficis mutus, també en la
persona qui mentora”. I afegeix, “també al conjunt de la societat” en què es
duu a terme.
Finalment,
Carina Sild, “profundament agraïda pel màxim reconeixement” acadèmic, ha
expressat la seva convicció que la mentoria “és clau per a construir futur” i
per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Així mateix, ha manifestat que
“cal salvaguardar els principis democràtics i per a una societat oberta i
inclusiva”.
Carina Sild Lönroth
Ha treballat durant quaranta
anys a la Universitat de Malmö (Suècia) on inicialment en va ser professora
fins que va fundar el projecte Rossinyol (Näktergalen en suec) el 1997.
La seva tasca en els darrers anys s’ha centrat en treballar juntament amb
altres universitats europees i governs en el desenvolupament de la xarxa
internacional Nightingale que ha liderat fins a l’actualitat (International
Nigthingale Network) promovent el rol actiu dels estudiants universitaris i
les universitats en la inclusió de la població nouvinguda. El seu darrer
llibre, que es publicarà en breu, s’anomena Mentoria-Trobades humanes i
els seus efectes.
Al llarg de la seva carrera ha
obtingut reconeixements per la seva tasca professional i humana com el de
Doctora honoris causa per la Universitat de Karlstad (Suècia) o la Swedish
Royal Society Pro Patria Gold Medal entre d’altres.
Els honoris
causa, referents inspiradors
Els doctors i
doctores honoris causa són un referent clau en qualsevol Universitat, i per
aquest motiu la Universitat de Girona ha anat impulsant aquests reconeixements
com un instrument de projecció de la universitat en el marc del context
universitari català i internacional i de reconeixement a la trajectòria de
recerca, acadèmica i cultural de les persones candidates proposades. La
distinció Honoris
Causa s’atorga a personalitats rellevants de l’àmbit acadèmic,
científic, cultural i social que hagin mantingut un lligam amb la UdG i que
hagin excel·lit en la seva tasca per tal d’integrar-les al Claustre de la
institució.
