Jaime Martínez Llabrés ha presidit la cerimònia de lliurament dels premis Ciutat de Palma, que s’ha desenvolupat en el Teatre Principal amb un gran espectacle de primeres figures de l’escena  

Palma, 20 de gener de 2025. El batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha presidit la gala de lliurament dels premis Ciutat de Palma 2024, que s’ha desenvolupat aquest dilluns 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, al Teatre Principal, amb l’assistència d’una àmplia representació de l’àmbit institucional, cultural i ciutadà, encapçalada per la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens; el president del Parlament, Gabriel Le Senne; el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i el comandant general de les Illes Balears, Fernando Luis Gracia.

Igualment, han estat presents el primer tinent de batle i regidor de Cultura, Javier Bonet, i els regidors i regidores de l’equip de govern i dels diferents grups municipals, juntament amb responsables polítics d’altres institucions. 

Durant la cerimònia, els guanyadors i guanyadores en les 14 categories que han format part de l’actual edició han recollit els seus corresponents guardons. En aquest sentit, els diferents jurats de les diverses modalitats han dictaminat els següents destinataris en cada un dels premis.    

Premi Llorenç Villalonga de novel•la en català, que ha comptat amb la participació de 42 textos i que està dotat amb la quantitat de 26.000 euros, per a l’obra ‘Les estrelles no parlen’, de Joan Moragues Roca (Muro). El jurat ha valorat els dilemes ètics que planteja l’obra, vinculats a diferents fils temàtics, com ara el maltractament infantil i les conseqüències que aquesta situació suposa per a les víctimes. Igualment, ha destacat l’originalitat de la novel•la, on cobren vida dues històries diferents desenvolupades en dues coordenades espacials i temporals també diverses, però unificades en un mateix context argumental. 

Premi Camilo José Cela de novel•la en castellà, que ha comptat amb la participació de 277 textos i que està dotat amb la quantitat de 26.000 euros, per a l’obra ‘La nieve cubrirá todas las cosas’, de Sonia López Maestro (Barcelona). El jurat ha valorat la destresa narrativa, la bellesa lírica de la prosa i l’originalitat a l’hora de crear atmosferes literàries. 

Premi Joan Alcover de poesia en català, que ha comptat amb la participació de 52 textos i que està dotat amb la quantitat de 12.000 euros, per a l’obra ‘Vulneració de la nit’, d’Albert García Elena (Barcelona). El jurat ha valorat la barreja de reflexions existencials i el relat de la quotidianitat, juntament amb la riquesa lèxica i estilística, el ritme del poema i la constància que l’autor dona del moment present.

Premi Rubén Darío de poesia en castellà, que ha comptat amb la participació de 410 textos i que està dotat amb la quantitat de 12.000 euros, per a l’obra ‘Las siete palabras’, d’Irma Amado (Barcelona). El jurat ha valorat la mescla de registres, tonalitats i punts de vista que es reuneixen en un llibre que conté un cert aire narratiu però que presenta un fons plenament líric. 
Premi Ciutat de Palma de còmic, que ha comptat amb la participació de 49 treballs originals i que està dotat amb la quantitat de 10.000 euros, per a l’obra ‘Gorda: el camino està lleno de curvas’, de Rocío Vidal.

Premi Bonet de Sant Pere de música, que ha comptat amb la participació d’11 treballs i que està dotat amb la quantitat de 6.000 euros, per a l’àlbum ‘Huialfàs’, de Miquel Bennàssar Bonnin (sa Pobla). El jurat ha valorat la contribució d’aquest treball a la recuperació de les tonades del camp com a expressió popular de la música antiga mallorquina.
Premi Margaluz d’arts escèniques, que ha comptat amb la participació de 14 textos i que està dotat amb la quantitat de 6.000 euros, per a l’obra ‘Cuirassa oberta’, de Maria Magdalena Ribot Estelrich (Manacor). El jurat ha valorat la temàtica que s’aborda a la història, l’equilibri dels recursos utilitzats, la innovació artística i la interpretació, que fa que l’espectador connecti amb el llenguatge corporal de la protagonista. 

Premi Maria Forteza d’audiovisuals en la modalitat de documental, que ha comptat amb la participació de 14 propostes i que està dotat amb la quantitat de 6.000 euros, per al treball ‘La cinta perduda de Villaronga’, de Joan Bover Raurell i Cati Moyà Pons (Palma). El jurat ha valorat la qualitat i l’originalitat d’un documental que es centra en la recerca del film promocional inèdit que va rodar el director mallorquí, recentment desaparegut, Agustí Villaronga, l’any 1985.

Premi Maria Forteza d’audiovisuals en la modalitat de curtmetratge, que ha comptat amb la participació de 16 treballs i que està dotat amb la quantitat de 4.000 euros, per a la proposta fílmica ‘Las personas que no fuman deberían ser ceniceros’, de Pablo Borrego López Roso (Eivissa). El jurat ha valorat la interpretació del personatge, l’originalitat i la reflexió que proposa l’autor en relació a la societat i les relacions humanes. 

Premi Miquel dels Sants Oliver de periodisme, que ha comptat amb la participació de 6 treballs i que està dotat amb la quantitat de 3.000 euros, per al documental ‘Torrelló davant la càmera’, de Marta Hierro i Núria Abad Rivas (Sencelles). El jurat ha valorat el fet que es tracta d’un merescut homenatge a un referent del fotoperiodisme a les Illes Balears, Joan Llompart Coll ‘Torrelló’. A criteri dels qualificadors, el treball conté qualitat visual, un guió ben estructurat, i una rica narrativa que combina elements històrics, culturals i personals que faciliten el lligam emocional del públic amb la història. 

Premi Caty Juan de Corral de gastronomia, que ha comptat amb la participació de 5 aspirants i que està dotat amb la quantitat de 3.000 euros, per a l’entitat Terracor (Petra), encapçalada per Marina Adrover. El jurat ha valorat la diversificació del projecte, la implementació d’energies renovables i el fet que es tracti d’una iniciativa local i sostenible que utilitza la tecnologia per maximitzar la rendibilitat, sense deixar de banda els procediments més tradicionals. Igualment, ha destacat la producció, distribució, experiències gastronòmiques i activitats educatives que ofereix el projecte, a través de la gestió d’un conjunt de botigues que tracten de sensibilitzar el consumidor final i que prioritzen les donacions a entitats solidàries i pagesos. 

Premi Montserrat Casas d’investigació, que ha comptat amb la participació de 16 treballs i que està dotat amb la quantitat de 6.000 euros, per al projecte ‘La galería Pelaires: una historia social y cultural del contexto artístico de la ciudad de Palma en la dècada de 1970’, de Juan Carlos García Reyes (Palma) i Ester Gutiérrez Mecías (Algaida). El jurat ha valorat la importància de recollir el testimoni i retre homenatge als creadors de l’esmentat equipament cultural: Pep Pinya i Niní Quetglas, juntament amb els seus col•laboradors. 

Premi Antoni Gelabert d’arts visuals, que ha comptat amb la participació de 816 propostes i 357 aspirants i que està dotat amb la quantitat de 12.000 euros, per a l’obra ‘Lo propio es temblar: memoria forense de la materia vibrante’, de Santiago Morilla (Madrid), un dels finalistes del certamen, juntament amb María Alcaide, Anna Dot, Abel Jaramillo, Alejandro Javaloyas, Biel Llinàs, Pepe Miralles, Stella Rahola Matutes, TXP (Todo por la Praxis) i Marc Vives (Barcelona), qui ha rebut una menció d’honor pel seu treball ‘La fiesta’. L’exposició de les obres dels 10 finalistes ha estat inaugurada aquest dilluns, al Casal Solleric, una vegada que ha finalitzat la gala del lliurament dels premis Ciutat de Palma.

En aquest mateix acte, s’han presentat també les propostes que formen part del taller comunitari d’Ela Fidalgo ‘Habitar el conflicto’ i la mostra de Kuyungwoo Chun ‘Resonancia’. En relació a l’obra guanyadora del certamen d’arts visuals, original de Santiago Morilla i que és el resultat d’una investigació duta a terme en un antic hospital de la ciutat francesa de Rennes, el jurat ha valorat el fet que l’autor, mitjançant pocs però contundents elements, incideix en el tema de la memòria impresa en els espais històrics.  

 Premi Guillem Sagrera d’arquitectura, dotat amb la quantitat de 15.000 euros, per al projecte de la Casa Esment de Son Ferriol, presentat per Alfons Romero Amengual i Marcos Alabern de Armenteras. A l’acte del jurat d’aquest guardó, concedit per l’àrea municipal d’Urbanisme, es fa constar que la proposta destaca per l’harmonia del conjunt arquitectònic edificat i el curós disseny dels detalls i espais, que redunda en la repercussió i la tasca social al servei de la ciutat de Palma. En relació a la dotació econòmica del premi, cal indicar que la quantitat assignada es distribueix de la manera següent: 10.500 euros per als autors del projecte; 2.250 euros per als directors de l’obra, i altres 2.250 euros per als directors d’execució. Al mateix temps, el jurat ha lliurat un reconeixement a l’aparellador, el promotor i l’entitat constructora de l’obra guanyadora. 

Gala de lliurament

Els premis Ciutat de Palma han estat lliurats en el transcurs d’una  gran gala, presentada per Sílvia Pol i Xisco Nadal, amb la col•laboració del còmic català Xavier Deltell, conegut per la seva àmplia trajectòria en televisió, teatre i cinema.

L’espectacle ha estat enregistrat, per a la seva emissió íntegra posterior, per part d’IB3 TV, coincidint amb el vintè aniversari de la creació de l’ens autonòmic, i ha acollit actuacions tan destacades com la d’India Martínez, guanyadora del premi Goya a la millor cançó original i referent de la música espanyola per la seva capacitat de fusió de diferents estils.

El cartell ha reunit altres artistes de renom, com ara Diana Navarro, que compta en el seu palmarès amb un premi Ondas i un Micrófono de Oro, i que ha estat nominada en dues ocasions als guardons dels Grammy Latinos; Xanguito, la banda mallorquina que recentment ha estat proclamada guanyadora del premi al Millor Disc de Pop Rock per votació popular en els premis Enderrock 2024, i Jaime Anglada, cantautor imprescindible en la moderna evolució de la música illenca. 

La gala s’ha obert amb la intervenció del primer tinent de batle i regidor de Cultura, Javier Bonet, qui ha convidat els assistents a “recórrer plegats els carrers d’una ciutat que es descobreix a cada cantonada, que ens explica històries del passat, que celebra el present amb el pols vibrants dels seus carrers, i que projecte el seu futur d’una manera brillant”.

Bonet ha fet esment d’alguns dels emplaçaments més emblemàtics i característics de Palma, com ara el Call Jueu, el castell de Bellver, l’Almudaina, la Seu, els Banys Àrabs, la Llotja o les Torres del Temple, i ha recordat els noms de personalitats que deixaren en la capital de les Illes el seu llegat.  

Per la seva banda, el batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha pronunciat el discurs de cloenda de la present edició dels premis, i ha començat la seva intervenció felicitant els guanyadors en les diferents categories, indicant que han estat “el seu talent, creativitat i capacitat per expressar idees, sentiments i emocions, els factors que els han fet mereixedors dels guardons”.

A més d’agrair la col•laboració de tots els participants i la tasca desenvolupada pels membres dels respectius jurats qualificadors, el primer regidor de Cort ha celebrat el fet que el certamen “ha aconseguit, un any més, captar l’interès d’aspirants més que qualificats que han contribuït amb les seves aportacions i propostes a elevar encara més el llistó d’excel•lència de la convocatòria”.

Martínez Llabrés ha destacat que els premis Ciutat de Palma “constaten que la cultura es troba en un moment esplèndid a la nostra ciutat, gràcies al compromís no únicament de l’Administració, sinó de totes les persones, empreses, promotors i professionals que, des de l’àmbit públic o privat, treballam de la mà per caminar conjuntament cercant un mateix objectiu”, que és, segons ha afegit, “fer de Palma un territori que sigui conegut com una ciutat de la cultura, de la cultura de qualitat, de la cultura en majúscules, la cultura com a motor de convivència, d’identitat i de diversitat”.

Aquesta fulla de ruta ha de quedar plasmada, segons Martínez Llabrés, en la consecució de la capitalitat cultural de Palma de l’any 2031, “un dels projectes de present i futur més importants i amb més projecció no només d’aquesta legislatura, sinó de la història de la ciutat” i que, seguint el contingut de la seva intervenció, “no és un somni, ni una il•lusió, sinó una ambició legítima i profundament realista”.

En aquesta mateixa línia, el batle ha precisat que Palma “és avui una ciutat oberta a la cultura”, on “totes les manifestacions i expressions, i, en definitiva, qualsevol creació nascuda del talent, hi tenen cabuda” amb el propòsit d’atreure un ventall molt ample i plural de públic.